Quan el paisatge et suggereix els poemes.

by

 

En un parell de caminades hem passejat er la plana de Ribes.

Està en aquets moments esplendorós.

L’extensió de vinya és considerable i ara començar a verdejar , les fulles creixen amb força.

El arbres fruites florits i tot plegat dóna una sensació d’exuberància.

Tant la zona de la Serra cap a la costa i també la  zona més alta al voltant de els Masies de Solers, Mas Martí i Mas Montgrós es veuen realment amb una continuïtat de verd que impressiona.

Realment els versos de Josep Maria de Sagarra són una clara explicació de la natura en esplendor:

 

Vinyes verdes vora el mar

vinyes verdes vora el mar,

ara que el vent no remuga,

us feu més verdes

i encara teniu la fulla poruga,

vinyes verdes vora el mar.

 

Vinyes verdes del coster,

sou més fines que la userda.

Verd vora el blau mariner,

vinyes amb la fruita verda,

vinyes verdes del coster.

 

Vinyes verdes, dolç repòs,

vora la vela que passa;

cap al mar vincleu el cos

sense decantar-vos massa,

vinyes verdes, dolç repòs.

 

Vinyes verdes, soledat

del verd en l’hora calenta.

Raïm i cep retallat

damunt la terra lluenta;

vinyes verdes, soledat. ….

 

Realment segons en qui petit turo o alçada et situes si contemples les vinyes els versos interpreten clarament el que es pot veure aquets dies passejant per les contrades properes.

Però encara hi ha més, si el camí entre les vinyes està amarat de verdor, si enfileu per la rambla dels ametllers, es impossible que no ena vinguin a la memòria els també´ coneguts versos de la Maria Mercè Marçal:

Foravilers

Junts hem menjat

—foravilers de tarda—

ametllons verds

de la branca més alta

robats d’un hort

sense porta ni tanca,

ai, no la mosseguis,

l’ametlla amarga!

Esborràvem lliçons,

darrere els arbres,

de mestres i veïns:

aquesta plana

l’escrivíem ben sols

amb lletra clara;

ai, no la mosseguis,

l’ametlla amarga! Esquitxada de nit

la bata blanca

i amb els dits entintats

mig oblidàvem

al cor de l’ametlló,

l’ametlla amarga,

ai, no la mosseguis,

amic, encara!

 

Ara no cal saltar cap tanca , el ametllers ens guien el camí, vells, semblen  poc cuidats però encara forts per oferir-nos els ametllons.

Vet aquí que caminar i evocar versos coneguts que  lliguen amb el nostre paisatge més proper en un maig esplendorós.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: