L’enèsima vegada

by

Cansa una mica escriure altre cop del tema de la llengua.

I segurament cansa encara més llegir-ho.

Però el fet de no respondre o, com a mínim posicionar-se ,davant les agressions al sistema d’immersió lingüística a Catalunya , podria arribar a semblar acceptació del que passa  i per aquí no s’hi pot passar.

Cal respondre a qualsevol agressió vingui d’on vingui, perquè la llengua és una matèria massa sensible com després de cada atzagaiada del ministre, d’alguns politics de per aquí i ara del Tribunal Suprem no es pot romandre en silenci, si més perquè consti que no tothom accepta de bon gran els mesures que s’estan portant a terme des d’altes instàncies de l’estat espanyol.

Ara es tracta de que l’advocat de l’estat a instàncies del Ministeri d’Educació ha presentat un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè aturi el procés e preinscripció i matriculació i faci una informació individualitzada a totes els preinscrits  des de primer de primària fins a segon d’Eso sobre la possibilitat que tenen de demanar l’ensenyament en castellà. Aquesta mesura s’hauria d’aplicar abans de que comenci la matriculació efectiva.

Segons el ministre El recurs que ha presentat l’Abogacia de Estado  no pretén anul·lar la matriculació, la preinscripció és perfectament vàlida, ni afectar el procés de matriculació”,.  I encara afegeix que cal obrir un “període addicional” perquè les famílies que vulguin una escolarització en castellà puguin triar aquesta opció. “Les famílies no tenen perquè pensar que està en qüestió pel procés, perquè no ho està”,ha manifestat el ministre. Digui el que digui el ministre no deixa de ser una manera de qüestionar   el mateix nucli del sistema d’immersió lingüística. El ciutadans que matriculen els seus fills ja saben el que volen i les demanades que  es fan són precises i concretes, però resulta que el ministre desfeia el que s’ha fet històricament amb un resultats mitjans superiors al de la resta de l’estat en coneixement de els llengües, només perquè individualment pugui triar.  Triar ja poden, ara el que ministre el que vol es genera una confusió i  carregar-se de suposades raons per intentar augmentar el nombre de demandants d’ensenyament en castellà quan aquets acaben essent  una minoria . Minoria respectable com sempre i oferint-les-hi alternatives dins del mateix sistema però sense que aquest s’hagi de posar en qüestió o obligar a una majoria a estar a la voluntat d’una minoria que repetim respectable i que té resolta al seva demanda  com sempre s’ha fet.

Mentre s’entra en aquesta mena d’espiral d’embolics forçats per un ministre quina obsessió és clara, espanyolitzar els nens de Catalunya tal i com va expressar i llença tota la burocràcia pe fer-ho. Ara és així, ja va ser les demandes judicials que han portat al sense sentit  de l’ordre que   fa que a la classe on hi hagi un alumne que hagi sol·licitat com a llengua vehicular el castellà, es faci un 25% de l’horari lectiu en aquesta llengua a tot el grup, és a dir, l’assignatura de llengua castellana més una altra matèria. Ja em direu que han de pensar els pares dels altres vint-i-quatre. Com a mínim es deuen sentir perjudicats. I han d’acatar la sentència perquè no tenen l’alternativa que ells  han escollit . Tot plegat no sembla massa equitatiu.

El mateix sistema d’immersió ja preveia la possibilitat de fer treballs diferenciats en l’alumnat que optés per fer l’ensenyament en castellà  i es resolien en el mateix centre sense cap mena de problema i mantenint l’alumnat en el seu centre original. I també sense el sobrecost dels diners que ara ofereix Werd per escolaritzar l ‘alumnat que demanda el castellà en un altre centre. Però vaja així van els coses.

Tot això acompanyat d’un nou desgavell des  de la justícia amb la fixació de quotes. Noves escoles hauran d‘impartir un 25 % de llengua catalana per una sentència del Suprem avalant el que ja havia dit El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte  la fixació de percentatges.   A  pocs dies de la darrera, per ara, barrabassada  del ministre Werd respecte ara, doncs,  es dicta una  absurda sentència del Tribunal Suprem sobre els percentatges d’ús de la nostra  llengua que ja tenia precedents en algunes escoles per sentència judicial ,  a les escoles que em sembla, a més,  d’un intrusisme professional inacceptable , sincerament  no m’imagino un mestre decidint quin percentatge de sentència cal aplicar, doncs no m’imagino a un jutge preparat per dir quin percentatge de matèria cal donar en determinada llengua.

Parlen de que és un percentatge raonable. I raonable és una visió subjectiva que segurament ja la tenen els mestres i aquests adapten els principis generals de la immersió a la realitat de l‘entorn de cada escola i per tant millor que els jutges no dictaminin el que convé o no a l’escola.

En fi veient però que el Congrés amb els únicament els vots del PP i UPyD descarta l’obligatorietat de que el jutges que vinguin a Catalunya sàpiguen el català com a llengua prioritària ,doncs tot plegat ja es pot entendre….

I el Ministre mentre segueix augmentant el to, ara compara la situació del castellà amb la del català durant el franquisme.

El despropòsit segueix i va augmentant per enèsima vegada

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: