Cal la casa de la festa?

by

Aquell lema de Vilanova és festa no va néixer perquè sí.

Tenia un motiu i un fonament molt clar i també perfectament justificable. El calendari Festiu de la  nostra ciutat és ampli,llarg, més ampli i realment interioritzat per la població que fa festa i està de festa.

Potser hi ha altres ciutats amb les mateixes característiques però els vilanovins i vilanovines hem sabut, a partir de la festa,  trobar    una manera peculiar de viure-la amb intensitat.

La mateixa història del Carnaval en ple franquisme ja dóna fe de que ni la dictadura no va poder prohibir l’esperit festiu de la vila, potser primer tímidament reclòs en els entitats que van saber salvaguardar aquets element de referència però ben aviat el carrer va tornar a ser l’espai propi de la festa. No es va deixar mai de celebrar , malgrat les contingències de cada moment i amb les dificultats pròpies de moments i en   època , de nul·la llibertat política.

Però la festa a la nostra ciutat va ser un element clau per la recuperació democràtica i la transició  és també un exemple de com des de l’expressió de  la festa ,del seu sentit cívic, del sentit de socialització que te  es pot lluitar contra la dictadura.  No oblidem el paper dels partits emergents en aquells moments difícils i tots , tots tenien idea clara de la importància de la festa i de com podia vincular-se  a les reivindicacions d’aprofundiment i arrelament democràtic.

Avui malgrat les penúries econòmiques hi ha un sentit festiu arrelat i que ha acabat esdevenint un dels referents col·lectius de la ciutat. El cicle festiu és complert i cada cop té major importància com element de  cohesió social, d’integració i de vetllar perquè la diferència i la diversitat sigui viscuda amb normalitat. Les festes de la ciutat amb la Festa Major i Carnaval com els punt àlgids són motor de sentiments però també d’una certa dinamització econòmica.

Al llarg del temps’ s’han a assajat diversos models organitzatius amb més o menys encert i amb més o menys fortuna. Des del anys setanta amb l’adveniment dels primers ajuntaments democràtics hi ha hagut discussió,debat i reflexió sobre  com millorar els aspectes formals.

I també històricament hi ha hagut la reclamació de la  Casa de la Festa. Un projecte que albergués la majoria dels entremesos i servís a l‘hora d’espai de retrobament dels col·lectius festers i també de promoció de la cultura popular. És difícil dir que no a un projecte com aquest, però jo hi posaria algun matís.

El projecte es vol ubicar a  l’antiga església dels Josepets i ara dies abans de les eleccions s‘anuncia la signatura d’un document entre l’Ajuntament,. la Fundació de l’Hospital i la Comissió de protocol de la Festa major per, com a mínim ,fixar definitivament la ubicació de l’espai dedicat a  la festa. Sembla una bona notícia encara que arribi en temps de promeses electorals fàcils i sense saber encara qui des de l’ajuntament haurà de encapçalar la responsabilitat de gestionar-ho.

Parlava de que m’agradaria matisar alguna qüestió sobre el projecte . La festa és una manifestació que es dóna al sí de la societat en un espai propi com és la ciutat, el poble o la vila. Emergeix del profund  de la singularitat pròpia de  cada indret i agafa característiques diverses en cada ciutat. La festa es modela en funció del tarannà col·lectiu i de com els fets històrics  van incidint en el saladar festiu  bast en el calendari de la natura i amb  la disposició dels humans.

Per tant no s’entén la festa sense el territori físic , i històric de la ciutat. I en aquests sentit em semblaria molt més adequat que els Josepets es destinés a un Centre d’Interpretació de la Ciutat en el seu conjunt i naturalment  que  hi hagués un espai potent, necessàriament ampli dedicat a  la festa com un del motors de l’ànima vilanovina. Per comprendre la festa cal primer comprendre l’aspecte humà de la ciutat i en aquest sentit crec que seria positiu emmarcar la festa en el discurs històric de la ciutat  amb el potencial que calgui i amb la personalització adequada.

La globalitat de la ciutat no s’entén sense la festa però la personalitat de la festa vilanovina no s’entén sense la ciutat en la seva globalitat , societat i festa és un binomi inseparable i per tant em sembla que caldria agafar un discurs paraigua més ampli que la festa  per poder entendre encara millor el discurs festiu de la ciutat i en la ciutat.

En el catàleg de L’exposició  La festa popular, la catalanitat cívica que ha comissariat en Bienve Moya ( a qui cal felicitar pel Reconeixement Pau Casals de Trajectòria i Compromís Cultural, que li ha atorgat l’IEP, per la seva àmplia trajectòria sempre vinculada a les propostes culturals d’arrel i objectiu popular)

“Les manifestacions festives emmarquen les relacions entre les persones que viuen en societat i les seves relacions amb el medi que les envolta. Entre d’altres coses, celebren la relació de l’home amb la natura, el treball, la religió, l’oci, l’art i la cultura.

Durant dècades, mancada de les eines de l’estat modern, l’activitat civicopolítica de la societat catalana es va expressar a través de diversos elements culturals com ara la literatura, l’arquitectura i la música. Avui, la festa popular és un dels pocs moviments de masses de caràcter inequívocament català del qual disposa la nostra societat per manifestar la dimensió cívica dels seus membres.”

Llegit això em sembla encara més que el cal és fer una Casa de la Ciutat i en la seva millor cambra ubicar-li l’espai de la festa.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: