L’endemà compte i molt

by

D’aquí quaranta vuit hores i escaig ja haurem votat. Haurem dipositat el vot a l’urna i haurem dipositat la confiança amb convenciment ,o com a mal menor ( no hi ha res escrit ni cap dogma sobre la convicció del votant) en el grup o en la persona que encapçali la llista del grup.

I que passarà doncs?. Sembla que aquesta vegada ningú s’atreveix a fer una previsió més o menys fiable . Comentes amb periodistes i amb seguidors de la vida política local i ningú s’arrisca  a fer una proposta de resultats. Quin encerti la porra sembla que cobrarà molt. Molta prudència a l’hora de preveure resultats . Això sí s’anoten algunes  tendències, pèrdua de vots i regidors de les dues principals forces i entrada dels nous parits i fragmentació més que probable amb la necessitat de com a mínim tres forces per governar amb majoria.

El resultats reals seran els que diran si calia tanta precaució a l’hora de fer especulacions sobre els resultats electorals.

Però siguin quin siguin els resultats i com que els eleccions municipals no es poden repetir l’endemà, el 25, s’haurà de començar a  parlar de possibles pactes que facin viable la governabilitat de la ciutat.

I aquí totes les forces hi tenen un paper i també determinada responsabilitat.

El que escoltes de destacats membres de les candidatures que tenen opcions ( compte que ja vaig d’especulació) de tenir a prou força perquè  al seu entorn es faci govern que no es pot estar quatre anys més amb un govern en minoria, que segurament podria anar fent la viu, viu i anar tirant com el que hem tingut en aquets darrers quatre anys però convenen i convindrem que no seria la millor opció, ni la desitjable,  ja hem perdut marxa com a  ciutat.

És evident que en els ajuntaments la cultura del pacte és molt més estesa que en altres nivells de govern, La major pluralitat també comportarà majors possibilitats  de pacte i potser  de forces que ,en teoria i sobre el paper presenten, propostes contradictòries. No serà res de nou però segurament serà prou interessant de seguir i fer-ne les lectures corresponents.

Seguiran ERC i CiU allò que sembla ( Mas diu que sí i Junqueras “no sabe no contesta”)  ja fet i decidit en les altes instàncies dels partits i es donaran suport mutu?. Les dinàmiques locals ja sabem que són enrevessades i compten molt més , moltes vegades, les afinitats personals. Mentre , sembla que a priori CiU ha trencat els llaços que han estat durant molts anys sòlids i estables amb el PP, ERC manté la possibilitat intacte  de jugar a dreta i esquerra per possibilitar i travar aliances de govern. I el PSC  malgrat sembla que anirà a al baixa ( ja veurem però a l’hora del recompte de vots)  també pot mostrar-se disposats a pactes bilaterals que permetin majories estables de govern.

Possiblement aquesta previsió que fan els aspirants a  l’alcaldia i a governar els porta a no negar cap pacte ni a tancar-se en banda a les aliances, baix to de campanya i atacs als adversaris molts controlat sense fer masses ferides  i molt en la línia de la lògica dels enfrontaments electorals però no cremen les naus en bregues acarnissades .

Dipositat el vot ara caldrà veure com es el disposen els partits per oferir-nos un govern estable, de majoria i que s’enfronti de debò als problemes de la ciutat i trobi solucions àmpliament compartides que ajudin a  la sortida de la crisi i a evitar de totes, totes el trencament social.

Coneguts els resultats el diumenge  a la nit , passada l’alegria de la victòria o el manteniment de regidors  o el corresponent dol per la pèrdua , el 25 al matí els mòbils dels  caps de llista ja sonaran (i si no sona malament ,no comptes) i començarà la ronda de tempteig per en segona volta anar ja al gra i veure com ens governaran. Diuen això sí que alguns amb   un ulls posats al setembre per acabar de tancar acords.

Mentre,  aquets dies les realitats electorals d’altres llocs ens han portant lliçons interessants

Si eixamplem una mica l’objectiu, i amb situacions potser no comparables, veurem el fiasco que avui hi ha a Andalusia. Unes eleccions anticipades i avui amb la incògnita de si no s’hauran de repetir altre cop per incapacitat del grup majoritari de no trobar suports però tampoc ser capaços de construir una alterativa des de l’oposició amb posicions escandalosament tàctiques . Als ajuntaments això no pot passar perquè al llista més votada automàticament obté l’alcaldia si no hi ha una majoria absoluta en primera votació. Després però la ingovernabilitat pot ser palesa.

I si encara obrim i eixamplem encara  mica més l’objectiu i sense que tampoc siguin comparables les situacions però si hi ha algunes coses de les que podem treure   lliçons de les recents eleccions angleses que ens poden servir.

En primer lloc el valor de els enquestes encara s’ha devaluat més , donaven un virtual empat  i alguns ja cantaven els absoltes polítiques a Cameron  i n’ha sortit més viu que mai  amb una còmode majoria absoluta . Per tant tota la demoscòpia sembla ser qüestionada , aquí ja veurem si l’encerten …

En segon lloc aprendrem algun dia la lliçó que ens han donat els líders dels partits perdedors, no han trigat ni vint-i-quatre hores a presentar la dimissió , pleguen i cedeixen el lideratge a algú . Prenguem nota del que passarà aquí.

I tercera  el SNP ha guanyat a la búlgara ha guanyat tots  els escons escocesos  menys un parell, però en el  seu programa no hi figurava la independència ni havien plantejat les eleccions com a plebiscitàries.  Ni , evidentment amb la inacostable i abassegadora victòria plantejaran la declaració d’independència. Perquè ?. Tothom hauria de reflexionar els que neguen qualsevol opció de votar com aquells que ho volen resoldre tot amb unes eleccions presumptament  plebiscitàries que no es corresponen al valor del vot d’un referèndum.

En fi d’aquí setanta dues  hores ja serà l’ endemà i llavors és quan caldrà demostra que el nostre vot, la nostra confiança serveix d’alguna cosa més que donar majories i minories .i mesurarem també el valor que té el compromís de cada força política.

El 25 potser es tant important com el 24, ja que s’hauran de començar a moure fitxa per garantir un govern pels propers quatre anys  a la ciutat.

O tindrem sorpreses? I potser ja està tot negociat, abans de lligar el blat.

 

Publicat al Diari de Vilanova el 22 de maig del 2015

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: