Una segona lectura.

by

Vistos els resultats a Vilanova constatem que han deixat un mapa polític fragmentat i amb la necessitat de pactes amb més de  dues forces si es vol governar amb solidesa, eixamplem una mica el nostre objectiu de mirada  i ens situem a  la comarca.

Victòria per primera vegada en global de CiU amb 26 regidor  i 11.897 vots ,seguit del PSC amb 22 regidors  i 10.289 vots i després a  distància la CUP  amb 12  els mateixos que ERC , el PP amb 6 i després ja un seguit amb menys de 5 regidors. Aquest xifres donen un resultat a efectes del Consell Comarcal que també per primera vegada situa a CiU al capdavant , superant per un Conseller al PSC. És la primera vegada  a la història de les eleccions  municipals que això passa.

Veurem però com es resol el govern del Consell i si està subjecte a negociacions que passessin per suports creuats als municipis a CiU i al Consell al PSC. La suma de les dues formacions donen la majoria absoluta amb 9 i 8 consellers respectivament per CiU i PSC.

Però a la comarca a diferència de Vilanova el PSC resisteix prou i bé i és la força més votada a Olivella amb la Marta Verdejo i obté ,  un gran resultat a Ribes on l’Abigail Garrido manté els regidors i és la primera força  amb la pèrdua de regidors  de  Um-9 i CiU que van propiciar la moció de censura  a Josep Anton Blanco, la tercera força necessària per la moció ,IC-V , desapareix del mapa.

També a l’Alt Penedès guanya CiU tot i que té alguns retrocessos en alguns indrets a favor d’ERC que gairebé duplica el nombre de regidors obtinguts  però la segona força més votada com fa quatre anys és el PSC ,malgrat ara hagi quedat en nombre total de vots, més per sota que al 2011. Però El PSC manté gairebé totes els alcaldes que tenia i manté les majories absolutes a diversos municipis, com Vilobí Els Monjos, San  Cugat, Mediona o Castellet… , i en canvi en les ciutats més grans pateix una forta caiguda com a Vilafranca i Sant Sadurní on la relativa fragmentació sembla que afecta molt més a PSC que a CiU. Ball de pactes doncs també i veurem si a Vilafranca es reedita el pacte enter CiU i PSC, ja que de cara les eleccions al Parlament sens dubte la batalla entre CiU i ERRC es dóna per segura  i per tant dels pactes que es fessin ara podrien trontollar d’aquí uns mesos quan s’hagin de disputar el vot de manera acarnissada encara que amb hipotètics objectius nacionals  comuns.

Si eixamplem més la mirada i ens fixem en la capital Barcelona ha donat un resultat de ruptura, el canvi ha estat radical i posa en evidència la feblesa del CiU o almenys  del seu cap de llista que essent alcalde durant quatre anys no ha repetit a diferència ,malgrat les pèrdues, de regidors els altres candidats de les capitals catalanes. I amb tot com queda el procés?. El periodista    Francesc Valls deia en un article al diari  El País. CiU i la casta (25.05)Els resultats d’ahir a la capital de Catalunya estenen els dubtes sobre la convocatòria electoral del proper 27 de setembre. Seguirà Artur Mas endavant amb l’avançament electoral? Està decidit a perdre llençols en cada nova bugada? Obrirà un procés de reflexió com suggeria ahir a la nit Xavier Trias?

La victòria per la mínima d’Ada Colau mostra que una part important dels ciutadans de Barcelona han situat en segon pla l’agenda sobiranista, i ha donat prioritat a les polítiques socials. El federalisme i l’independentisme s’han donat cita en la candidatura de Barcelona en Comú, que ha eludit definir-se sobre el tema nacional català més enllà de demanar una consulta en la qual cada ciutadà pugui expressar-se.”. Mas ja ha dit que seguirà el full de ruta malgrat algunes veus que demanem més reflexió. Es fa difícil creuer que un president avanci unes  eleccions per no guanyar-les , seria inèdit, però tal com pinta avui sembla difícil que CiU les guanyi. Sobretot i es mira el mapa metropolità on CiU desapareix de municipis prou importants, transvasant-se els  vots a ERC o simplement són esborrats.

Però un cop Trias derrotat  el problema ,com en altres municipis no serà saber qui serà l’alcaldessa que clarament Colau té tots els números  sinó conformar majories que permetien els 21 vots necessaris per tirar endavant pressupostos i aprovar els temes claus i de canvi a  la ciutat o caure en una mena d’atzucac i paràlisi esterilitzant. De moment les forces d’esquerra minoritàries s’han posat a disposició després de la demanda de Colau de tenir converses per formar govern estable. Veurem com són capaços de trobar la clau de la volta.

Al marge de la capital la tònica a Catalunya és que la majoria d’alcaldes que ho han fet relativament bé, aguanten, això sí perdent força en general , llevat d’excepcions honroses com per exemple Igualada per CiU Granollers pe PSC o pel mateix Junqueras a Sant Vicenç dels Horts. Hi ha una pujada significativa d’ERC i els CUP que entren en força a most ajuntaments i fins i tot superen la xifra d’alcaldies que tenien fa quatre anys.

I sobre el procés? Aquí les opinions són diverses , múltiples i interessades i naturalment tothom vol portar l’aigua al seu molí. Mentre els que no volien considerar  aquetes eleccions com unes primàries  del 27-S ara han corregut a afirmar que  la suma dels partits sobiranies no arriba al 50 % dels vots emesos a Catalunya i per altra banda aquells que si les volien considera com un assaig del 27-S assenyalen que les forces sobiranistes han obtingut més força de la que tenien. En fi totes els lectures són vàlides i tots els punts de vista respectables, però potser aquest lectures més generalistes no acaben d‘afinar prou i el resultat actual difícilment es pot llegir  com un assaig del que passarà el 27-S , encara queda molt i veurem com els pactes poden acabar de configurar majories que segur que no només és fixaran en funció del grau sobiranista de les forces, segur.

I Espanya? Ai Espanya! Acostumats  a veure el mapa tenyit d’un blau intens ara potser el veurem que va canviant cap a un garbuix de roig i violeta sense que hi hagi un roig intents  perquè fins i tot s’haurà de barrejar en algunes ocasions amb el taronja.

Els pactes , aquesta normalitzada segona volta de les eleccions ens poden acabar donant el gir de color i el que és més important del paradigma polític veure qui governa. Ja ho veurem perquè ara també hi juguen els tacticisme però l’esquerra  molt més plural que mai pot donar un gir significatiu. Decisió, coratge, sacrifici i generositat. No és fàcil combinar tot això.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: