Ressaca electoral

by

Les victòries acostumen a cohesionar els grups, s’obliden els problemes que hi pugui haver i la necessitat de rendabilitzar l’èxit fa ajornar possibles conflictes i la seva resolució.

Pel contrari les derrotes acostumen a dinamitar les unitats que a vegades tot i ser sòlides s’esberlen i també poden ser precàries i llavors tot plegat pot acabar en un Big-bang ( base de tota creació nova) que pot arribar a desfer allò que s’aguantava més o menys conjuntat però potser era també caduc..

Això és sens dubte aplicable a la política i sobretot a la situació d’algunes formacions polítiques després de les eleccions.

És un bon moment sobretot si s’ha de pair una derrota o una victòria precària de passar factures, de fer aflorar vells conflictes o és el moment tant tòpic de  dei allò “ jo ja ho havia dit….”

Però és així i encara no ha passat ni una setmana d’ençà les eleccions municipals i autonòmiques a part d’Espanya que ja han començat a   sortir els ganivets i les tensions a les seus d’alguns partits.

Les desavinences s’han fet públiques a Unió Democràtica, i potser en aquets cas no pels resultats electorals sinó que, aprofitant el procés electoral ,l’anomenat sector crític s’ha mobilitzat per fer una cop de força davant la consulta interna per saber si UDC s’apunta finalment al sobiransime i s’afegeix al full de ruta que van pactar ERC i CDC. Sembla que hi havia un pacte de silenci per no interferir en les campanya electorals , però just  acabades les eleccions es fa públic el manifest signat per una bona colla de militants i càrrecs posant damunt la taula una pregunta inequívoca sobre el paper d’Unió en el procés. Aquets acció agafa a contrapeu a  la direcció que ara s’arremanga  i cuita corrents haurà de parlar amb aquets sector per intentar consensuar un pregunta que serveixi per aclarir el paper d’UDC en el futur . Sobretot perquè les eleccions dels 27-S són a tocar i estaria bé que finalment Unió definís amb claredat la seva posició davant el procés i si recolzaria una futura declaració d’independència….

On sí  que el resultat electoral ha esta clarament el detonant dels desencontres ha estat al PP. El PP ha guanyat les eleccions, ho ha fet numèricament però la realitat és que poden acabar perdent bona part del poder que fins avui detectaven. Ha guanyat en vots certament però ha tingut una reculada important i ha perdut les majories absolutes que disfrutava i, avui per avui, el PP sense majoria absoluta difícilment pot governar. La seva actitud ha portat a que avui li sigui difícil trobar socis per governar o socis abstencionistes que els permetin governar.

Ja hem anat veient com molts aspirants a reeditar govern anuncien la seva retirada de les responsabilitat  dintre del partit si finalment no repeteixen governs segurament faran un discret mutis, és el cas de Fabra al País Valencià, Bauzà a les Illes, Rudi a l’Aragó, els presidents de les dues castelles a la corda fluixa , salvant-se Cospedal que ara sembla que la promocionaran a  un ministeri. Veus qüestionat el lideratge de Rajoy i la proposta desesperada d’ Esperanza Aguirre oferint al PSOE l’alcaldia de Madrid per evitar l’arribada de Carmena , proposta que el ministre de l’interior avala i la fa extensiva arreu, amb el discurs d’un centre constitucionalista … I el PP haurà d’enfrontar-se d’aquí al novembre a situacions difícils i si no saben resoldre-ho amb una certa habilitat el PP pot arribar al 29 de novembre ( data més probable de eleccions al Congrés) esgotat i amb símptomes d’un desgast que difícilment els farà sortir victoriosos del repte electoral.

Potser sense soroll i amb el miratge d’haver acabat en primer i segon lloc per nombre de vots CiU i PSC es mantenen amb una situació de compressió que en algun moment pot rebentar. No tant en el cas de CIU que encara perplexes pel resultat de Barcelona estan més pendents de les properes eleccions del setembre i de seguir amb la seua creuada independentista que potser dels resultats del 24-M tot i afectar-los els consideren danys col·laterals més que lògics  necessaris per seguir avançant, però tenen mala peça al teler i ja veurem que passa si el 27-S la pèrdua de vots  – que sembla imparable – es manté, possiblement hi haurà soroll que ara és una simple remor , però que es farà més gran a mesura que es perdin alcaldies o bé que si s’analitza bé el mapa de els pèrdues que han tingut.

Al PSC un Iceta somrient declara que són  la segona força política – i és veritat-  i com que els enquestes els donaven com a perdedors i ja els donaven com a morts i diuen que no han perdut tant ,doncs alegria!. Algues veus però ja parlen de que cal fer reflexió i corregir rumbs , ho ha dit clarament Chacón arrenglerant-se encara més amb un discurs plenament PSOE o la diputada Meritxell Batet que  vull creuer que , sinó ,en direcció contrària si almenys defensat la major imbricació del PSC en la problemàtica real del país. I amb tot això Collboni accepta la patacada però com en l’anunci que ha protagonitzat durant la campanya resisteix el cop de puny i ja es postula altre cop per les primàries d’aquí quatre anys quan haurà plogut mot i la situació no tindrà res a veure amb la d’avui, per bé o per mal. Però el PSC perd i mot i si algú no agafa el toro per els banyes i planteja una revisió molt a fons del projecte  molt ens temen que la llarga agonia cap a ser residuals serà un calvari per la bona gent, els bons regidors que fan el que poden i més per mantenir uns principis que atrauen a molta gent però que ara estan desprestigiats en bona part per la pràctica política que hem porta a terme. Exemplaritat i no voler el poder pel poder sinó com element transformador i repensar el paper que volen fer al país.

IC-V, pot maquillar els seus resultats sobretot si s’apunta raonablement part de la victòria de Colau a Barcelona , però fora del seus feus tradicionals que aguanta relativament bé perd llençols en cada bugada i és força residuals en molts llocs. Potser dissolent-se en aquestes coalicions hi té el seu futur

Tant ERC com al CUP surten enfortits i units coma grups  pel meritori ascens que han tingut, tot i que ara és quan tenen la papereta de mantenir-se cohesionats, ara en el moment dels pactes segurament sorgiran debats i discussions a l’hora de fer valer els seus vots i els  seus regidors per conformar majories. Prudència l’hora de fer els pactes i possiblement hauran de mirar pacte per pacte i poble per poble per no generar una controvèrsia que desgast ,segur..

El nouvinguts de Ciutadans i aquetes amalgames vinculades  a aquest ens polític que en diem Podem tenen resultats diversos però són presents a forces ajuntaments i en línia ascendent, hauran de demostrar si tenen algunes possibilitat que més enllà de les ocurrents frases de la campanya i hi ha un pòsit ideològic suficient per encarar governs i solucions als problemes de les ciutats. No mullar-se  ara els pot passar factura més endavant  ja que poden donar la sensació que més enllà dels discurs els projectes que ten per les ciutats són inexistents.

Deu n’hi do doncs de la ressaca que han deixat les eleccions i quin panorama més convuls, ei! i  això no ha fet més que començar.

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: