De festes i de canvis

by

Segur que coneixem aquella dita castellana ,que a la nostra infantesa ( per els generacions de seixanta anys i més) es repetia i ens apreníem fins i tot. Ens  sona oi? : “Tres jueves hay en el año que relucen más que el sol, Jueves Santo, Corpus Crhisti i el dia de la Ascención”.

Avui les circumstàncies han portat que alguns d’aquest dijous hagin estat transportats als diumenges següents pel que fa  a la festivitat. La societat productiva sembla que no es podia  permetre una aturada  entre setmana que a voltes esdevenia un llarg pont  i per altra banda la permanent i imparable secularització ha deixat les festes d’origen religiós en un segon pla, a occident la religió ja no marca el calendari festiu malgrat ens  els inicis  aquest  calendari festiu prové clarament de les celebracions  de la  litúrgia que a l‘hora s’havia fonament en els cicles de la  natura i de les feines agrícoles . Ara potser  es mou més per interessos econòmics o de vacances que no pas per sentiments per més arrelats que estiguin.

També és veritat que a vegades ne fem una gra massa d’aquesta actitud . Aquest dilluns passat no era pas Pasqua de Pentecosta  i en canvi va ser festiu laboralment donat que alguns ajuntaments entre ell el de Barcelona no va considerar oportú fer la festa de pasqua quan tocava perquè coincidia amb les eleccions municipals i potser la gent no anava a votar i preferia sortir de  la ciutat o a l’inversa no podia sortir per anar a  votar. Ja veiem que el respecte al calendari festiu ja es fa en funció de les apetències o posant-se al servei  de la practicitat.

I més, si al final hi ha eleccions el 27 de  setembre , també l’ajuntament de  Barcelona ja pensa en traslladar la Festa de la Mercè. N’hi ha per tant?  La ciutadania no pot estar de festa i anar  votar? Jo m’imagino que si el carnaval aquí a Vilanova caigués amb un dia de votacions a  ningú se li acudiria canviar les comparses  ( o sí?). Lamentablement els de la meses electorals s’haurien de conformar sentint de lluny el “turuta”… La societat es prou madura per simultaniejar celebracions, votar i festejar.

Avui és corpus , una de les festes que ha estat traslladada, Corpus és l’exaltació del Cos de Crist i també és celebra en el moment en que l’esplendorositat  de la natura es comença a mostra amb tota la seva plenitud. Corpus és una festa movible en funció de les llunes  però vaja sempre cau  a principis  de juny majoritàriament.

Corpus es festa  a moltes ciutats i havia tingut una presència notable en els desenvolupament del calendari de festa al país. Encara queden algun indrets a on el mateix dijous es festiu. Potser el cas més emblemàtic és Berga amb la celebració majestuosa i multitudinària  de la Patum. Que millor que recollir la descripció que en fan els mateixos “patumaires” en la seva web. :

L’origen de La Patum cal buscar-lo en els antics entremesos que desfilaven a les processons del Corpus Christi i que estaven destinats a educar, moralitzar i alliçonar el poble per tal que aprofundís en el coneixement de les Sagrades Escriptures. Amb el pas del temps, però, aquests entremesos anaren prenent entitat pròpia i s’anaren popularitzant, més per la seva vessant lúdica que pel seu caràcter alliçonador. De mica en mica, anaren perdent el seu sentit original i, d’aquestes representacions, en restaren només les parts més festives. La gresca del seguici processional va anar pujant de to, sobretot abans de la sortida de la Processó i també un cop finalitzada aquesta. Això va acabar donant pas a unes mostres festives que acabaren conformant la Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament, nom antic de la festa que fou substituït, al tombant del segle XIX, pel de La Patum. Aquest fenomen, que tingué lloc a diverses viles i ciutats de Catalunya, es va anar extingint com a conseqüència de les prohibicions promulgades pels poders civil, eclesiàstic i reial, de manera que poques manifestacions sobrevisqueren al Concili de Trento (1563), i fins i tot els entremesos foren tocats de mort per les restrictives disposicions del segle XVIII.

D’entre totes les antigues Bullícies del Santíssim Sagrament que tenien lloc a Catalunya, únicament la ciutat de Berga ha estat capaç de mantenir-la i conservar-la a través dels segles. És La Patum.

Però hi ha altres celebracions popular, ahir mateix al vespre a Vilafranca sortien els gegants els nans i l‘àliga per rememorar l’antic moment de  presentar els entremesos que desfilarien a la processo vilafranquina , a la catedral de Barcelona l’Ou com balla i  arreu de la geografia mostres interessants de celebracions. A Vilanova mateix dissabte vinent a la tarda  les catifes de flors guarniran de nou els  carrers de la Geltrú per on passarà una processó  com altres llocs, sense anar més lluny , Sitges. L’any passat vam anar a veure la processó de la Geltrú, tanmateix vaig retrocedir a la meva infantesa, amb el record d’altar en mig del carrer i el capellà vestit amb capa pluvial portant la custòdia sota pali. Inaudit pel temps que corren. Túnel del temps.  Fotografies en sèpia que deu agradar a força gent, però que ja és record.

El cicle festiu de l’estiu comença ja.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: