El valor de la governabilitat

by

El tauler de pactes està molt obert encara arreu.

Queden cinc dies per la constitució dels ajuntaments del país i sembla que caldrà treballar a  fons si es vol arribar a la constitució amb pactes de  majories de govern.

Naturalment per defecte al llista més votada pot assolir l’alcaldia., però si fem un repàs a les xifres  la fragmentació de la representació porta a que els partits guanyadors en molts casos no tinguin ni una quarta part dels regidors de l’ajuntament.

Governar així és una temeritat.

I per tant es pot deduir que la ciutadania ha donat, un espectre ampli de representació , un ventall ben obert perquè s’hagi obligatòriament d’arribar a pactes de govern

Es donen minories majoritàries que difícilment poden garantir resultats positius  de govern.

Això passa en molts ajuntaments de Catalunya i sembla que de moment  els acords més rellevants són els de Badalona per evitar que segueixi governant Garcia Albiol i el PP, acord de quatre forces per destronar-lo i   a Sabadell on, havent seguit guanyant els socialistes el cas Bustos pesa molt,  s’ajuntarà  l’oposició  que els hi caldrà sumar fins a cinc forces per governar. Buf!

Mas i Iceta diuen que han parlat i pactat  no fer-se massa mal i en bona part de Girona on ha calgut el suport mutu d’un partit a l’altre ,respectant la llista més votada, s’ha fet.

Amb perspectiva espanyola lligats el pactes d’esquerres a València i a Madrid, queden en joc forces capitals andaluses , però aquí cal resoldre també la governabilitat de la Junta. Diaz ja ha dit que es dóna el límit d’una setmana per trobar acords ho convocarà eleccions també pel  setembre….

Aquest mateix joc s’està produint a la majoria de les comunitats autònomes on s’han produït eleccions. Ciudadanos i Podemos tenen un paper important i la clau per canviar diversos governs  que actualment té el PP .Avancen els pactes , de moment programàtics, al País Valencià i a les Illes i queden encara per resoldre altres situacions que generarem segur molt més debat i molta més tensió.

Els partits polítics en unes eleccions tenen com objectiu guanyar-les per poder aplicar el seu projecte a les viles i ciutats. Hi ha un programa electoral amb la base ideològica del partit que explica quines són les seves propostes que han d’ajudar a transformar la realitat de pobles i viles a millor. Aquesta és la voluntat. Després els resultats electorals ajudaran a palesar que cada proposta sigui la que ha obtingut més vots o no i en funció d’això caldrà fer la valoració corresponent i quina és al voluntat davant la governabilitat de la ciutat si té opcions i voluntat de col·laborar en funció de l’afinitat o la incompatibilitat programàtica  amb altres forces politiques per governar o per participar en la governança.

És des d’aquesta perspectiva que des de la barrera em miro com evolucionen els aspectes post-electorals arreu però especialment a Vilanova on també la fragmentació ha deixat l’empremta i per tant la necessitat de pactes es obligada si es vol que la ciutat tingui amb un govern fort i un govern que pugui afrontar amb garantia d’èxit governar la ciutat amb i reprendre la marxa que li manca a Vilanova . Hem estat quatre anys aturats  per més esforços i voluntats que hi hagi posat el govern la realitat és que el ritme s’ha aturat i en aquest casos aturar-se és anar enrere.

Superat el moment partidista es tracta des de les pròpies idees ,conviccions, projecte i programa  trobar fórmules de govern que ajudin a avançar.

Sembla que el desencontre històric de les esquerres a la ciutat s’ha palesat un cop més. Els socialistes se senten menystingut  – sobretot quan els seus vots són necessaris per una coalició d’esquerres no els volen al govern – , però essent així, crec, que  també haurien de pensar si han fet el treball previ durant aquest darrers  quatre anys perquè avui la confluència de les esquerres fos possible per governar. Però sembla que els socialistes avui estiguin empestats, però els  altres tampoc crec que s’hagin mirat bé al mirall. Quan no es vol governar , que és perfectament  legítim i tàcticament comprensible i no criticable, entenc que cal dir-ho amb naturalitat i claredat no cal cercar mixtures estranyes i componendes fictícies  que facin creure que la culpa de que no hi hagi un determinat govern de un signe concret   sigui dels altres.

Altres aposten per un govern sobiranista  -però em sembla que  la independència no és una ideologia , no deixa de ser per mi res més  un instrument per una societat diferent e l’actual- ERC clama per un govern entre CiU i La CUP i ells mateixos, i tenen la fatxenderia d‘afirmar  que d’aquest govern 9 dels 15 regidors representen la regeneració. Déu meu quanta immodèstia. Repartint carnets,  ara de renovació….

I els partits que sempre han  estat per governs forts que han vist en la governabilitat un valor polític que després comporta a efectes de ciutat i o han demostrat quan han estat a  l’oposició els toca ara mullar-se, els toca malgrat pugui , a priori, sembla contradictori acostar posicions entre els dos partits més votats i fer l’exercici de debatre un full programàtic que faci avançar la ciutat i pugui combatre amb força les desigualtats , aparcar i consignar  les diferències per més endavant, però afrontant-les honestament quan calgui  i treballar    a fons els cent primers dies amb determinació. Que seran criticats, que se’ls dirà oportunistes ja ho sabem  , sobretot ho faran   aquells que es mantenen  tranquil·lament a les barreres, aquells que preserven al seva puresa virginal per moment no tant dramàtics per molta gent de la ciutat ( i no exagero) . Si són capaços d’afrontar  i entomar un govern amb un criteri clar, amb confiança, amb  publicitat de les prioritats,amb lleialtat al projecte , amb avançar amb confiança a les socis, segur que tenen recorregut.

Esperar al 28 de  setembre per mullar-se segur que és el més fàcil i còmode i segurament tàcticament correcte  però no  és el que la ciutat requereix i demanda.

En la fragmentació política hi veig el missatge del debat, del diàleg, el de compartir projectes, el de travar complicitats  sense apriorisme, sense renunciar però a  la ideologia naturalment,  ni tòpiques desqualificacions com ara això de la “nova i vella política” .

El valor de la governabilitat requereix tacte i  disposició.

Ara és el moment de la Política, de la política en el sentit de fer els coses més fàcil a la gent, de cohesionar la societat , tot el demés és pura xerrameca.

Advertisements

4 Respostes to “El valor de la governabilitat”

  1. anònim Says:

    Tinc prou coneixement com per afirmar que la proposta de la CUP no és cap “mixtura estranya” ni “componenda fictícia”, tot i que tingui tot el dret a pensar-ho. Tant difícil és creure que honestament la CUP consideri que la millor idea perquè avanci la ciutat és que per una vegada (una) des de 1979 manin uns altres que no siguin CiU i PSC? Que la proposta era complicada? Certament. Ara, això no significa que hi hagi hagut un càlcul tàctic per amagar la veritat segons vostè, que és que no vol entrar al govern. Trobo que atorga a la CUP una perversitat i un maquiavel·lisme inexistents en els raonaments de la CUP, que d’altra banda són públics i coneguts. Que no li agradi, és comprensible, però detecto una mena de ressentiment -quan, per exemple, gairebé mai no menciona la CUP als seus articles i en canvi sí que en parla, de forma el·líptica- una mena de ressentiment que sincerament no acabo d’entendre però que espero només siguin imaginacions meves.

    • sixtemoral Says:

      Ressentiment? Una mirada objectiva em fa creure el que dic. No he vist i he sentit que hi hagi cap doument programàtic per pactar per part de la CUP. O sí que n’ hi ha?

  2. anònim Says:

    Un document programàtic és allò que considera imprescindible per valorar la seriositat d’una proposta de pacte? De debò em vol fer creure que el full que corre amb 16 propostes del PSC és la peça fonamental perquè socialistes i convergents arribin a un acord? Respecto la seva opinió. Algú diria que no jutja els fets d’uns amb el mateix rigor que els dels altres, però jo només volia fer-li veure que hi havia una determinació per part de la CUP per arribar a bon port amb la seva proposta de govern alternatiu. Òbviament, l’últim pas era arribar a negociar a 4 bandes amb el PSC, amb una proposta en base a programa, però aquest estadi no s’ha assolit per manca d’un acord previ. Més enllà d’això, l’adjectivació i el biaix amb què parla de la CUP -repeteixo: la majoria de cops sense anomenar-la- m’han fet pensar més d’un cop que existeix en vós un recel profund, l’origen del qual sóc incapaç d’identificar, envers la CUP. Si diu que només analitza objectivament la realitat, hauré d’admetre que aquest prejudici només és meu.

    • sixtemoral Says:

      Jo no vull fer creure res , un paper amb 16 propostes ( agradin o no) és força més que res.
      La detreminaciño vosté la presuposa, jo la desconec
      Inisteix amb el rigor en el tracte, potser si que hi ha biaix, com també intueixo en el seu text. Però entenc que no hi ha hagut cap voluntat de negociar a quatre bandes , si fos iaxí segurament hauréim vist d’entrada una altra manera de fer.
      Recel? potser sí que no es tic acostumat a les “noves” maneres de fer i de proposar acords que fa el grup de la CUP, ara també dir que en alguan ocasió els he votat plenament conscient i sense cap recel.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: