Diumenge votaran.

by

Les aigües baixen revoltades a Unió Democràtica.

Estan d’actualitat, aixequen polèmiques , es “barallen” entre ells mateixos.

Gosen plantejar-se el seu propi full de ruta ( que no necessàriament ha de coincidir amb el que van signar CDC i ERC, que no és cap dogma de fe ni cap paradigma immutable) i posar-lo a debat i votació entre la militància i això  aixeca crítiques desaforades des de tot arreu, els sobiranistes perquè els sembla que la pregunta traeix el “procés” i els unionistes perquè creuen que Unió ja s’ha decantat cap a posicions “maximalistes”. Mai Unió havia tingut tant protagonisme.

I aquest dies les planes dels diaris van plenes d’informacions sobre la consulta i els dirigents siguin oficialistes o crítics van plens de  bolos per explicar els posicions i intentar atraure vots pel proper diumenge 14 de juny que és quan s’ha plantejat la votació.

Votació que alguns veuen plebiscitària ( ara que la paraula i el concepte està de moda ) sobre Duran i Lleida i altres parlen directament de la supervivència d’Unió.

En fi que tenen més protagonisme ara que no han tingut en els seus  molts anys d’història.

El mateix dilluns passats tres diaris tres dirigents són entrevistats i diuen coses prou interessants.

El Punt Avui entrevista a Antoni Castellà dirigent crític que aposta per votar no a la pregunta un no a la distància Unió del procés

Sobre al pregunta diu:

És una pregunta que no es defineix en res. Es vol que els militants es defineixin sobre el procés sense explicar-los què és el que s’entén per procés. Ho deixa tot obert. Massa. I el ciutadà ha de saber què vol dir votar UDC. Vol dir que està d’acord amb un estat independent? Vol dir que no? Una pregunta que ho deixa tot enlaire no és una pregunta.

No els van argumentar el perquè de la pregunta, en el comitè de govern?

No van definir en cap moment què volen dir amb procés. Encara estic esperant que algú em digui què entenen per procés, en aquesta pregunta. Només han deixat clara una cosa: procés exclou una Catalunya independent. Jo vaig proposar que se substituís la paraula procés per estat independent i no se’m va acceptar. I és important que això se sàpiga.

Duran i Lleida deia divendres que qui proposa ‘independència’ fa trampa, perquè el Tractat de la UE no la preveu, la independència.

Em sorprèn. Aquest argument que dóna Duran i Lleida és el mateix que dóna el ministre Margallo. És el mateix del PP. I al PP ja li vàrem contestar que la UE és dinàmica, i que quan hi hagi un procés de negociació acceptarà la voluntat de la majoria, com ha passat en altres casos. L’argument de Duran i Lleida és un argument del PP.

 Ja veiem que s’aprofita qualsevol circumstància per carregar contra Duran i Lleida. La veda s’ha obert

Dic , Duran no és sant de la meva devoció però si d’alguna cosa sap Duran i Lleida és de política Internacional i ens agradi o no té un reconeixement internacional que ja voldrien altres dirigents, per tant que Duran digui això no deu ser cap frivolitat, i que n’ha parlat amb els dirigent d’altres països Segur.

També entra en el debat la vicepresidenta Joan Ortega que  avala la pregunta que  proposa la direcció i ho fa amb l’argument de que posa damunt la taula condicionants claus pel procés i sobre els quals no es debat i així ho explícita en una entrevista al diari El Periódico:

–No em negarà que és ambigua.

–No ho és. S’hi parla de la seguretat jurídica perquè ningú que tingui vocació de govern en un entorn com l’europeu pot dir que actuarà al marge de la llei. I hi apareix el diàleg, com consta també en tots els fulls de ruta elaborats fins ara.

_¿Entenc que vostè votarà   sí  ?

 –Jo votaré sí , sí. Sí al fet que Catalunya segueixi en el procés i sí al fet que Unió hi pugui participar i que ho faci amb els valors intrínsecs del partit.

Les respostes són una clar voluntat de fixar legítimament els seus punts en un full de ruta que avui només valen dos partits. Perfil propi.

I tanca el triplet Ramon Espadaler, l’autor formal de la pregunta,  en una llarga entrevista també a La Vanguardia:

Unió va avalar la doble pregunta de la consulta del 9-N, que incloïa la independència. Per què ara no han inclòs aquesta opció en la pregunta de la seva consulta?

El nostre objectiu no era comptar-nos els uns al altres, sinó alinear-nos tots sota el paraigua de la plena sobirania i fer aportacions concretes sobre com avançar-hi. Per què ara es menysté -i fins i tot es ridiculitza- la inclusió en el nostre full de ruta de conceptes com democràcia, legalitat, europeisme o diàleg, els mateixos que van ser unànimement aplaudits en la declaració del Parlament del 23 de gener del 2013? Què ha canviat d’aleshores ençà? Quin d’aquests principis ha prescrit?

Una pregunta amb sis condicions és una mica complexa?

És tan complexa com el procés. La complexitat no es contradiu amb la claredat. Apostar per la seguretat jurídica, descartar una eventual declaració unilateral d’independència o un procés constituent al marge de la legalitat són aspectes rellevants respecte als quals Unió s’ha de definir amb claredat. Per això els incloem a la pregunta.

Más de lo mismo”. Ratificar posició, llençar el missatge de que Unió està en el procés però sense cap mena d’aventura, passos ferms i sense cap mena de trencadissa. En definitiva Unió es mira al mirall i diumenge sabrem que finalment aporta la Procés i si la seva aportació posa una falca de realisme.

En fi, ho veurem i sigui quin sigui el resultat en sentirem encara parlar molt més i també segur que hi haurà conseqüències polítiques. Quines?….

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: