Que voleï!. Contemplem-la, en sa dolça majestat! (1)

by

He oído los disparos en una vía del centro, cuánta estúpida gallina, se pelean para nada. Mínima inmoralia,mínima inmoralia. Sumergidos sobre todo en basuras musicales. En el puerto ondea la bandera blanca, en el puerto ondea la bandera blanca. “Sul ponte sventola bandiera bianca, sul ponte sventola bandiera bianca.”

Franco Battiato

 

Dos conciutadans nostres ( vull dir vilanovins) han polemitzar civilitzadament a la secció de cartes del diari La Vanguardia.

Un debat  reduït a unes quantes ratlles de la secció “cartes al director” no dóna per masses argumentacions ni filigranes. I per tant segurament en un debat presencial els punts  a defensar es matisen o s’emfatitzen segons convingui  i donen un debat més viu, més joc

El primer vilanoví que escriu ( almenys que jo hagi vist) fa una queixa genèrica sobre algunes qüestions que no li agraden de la ciutat,el que paga d’IBI, els sorolls, les cagarades de gossos… etc i arriba al quid de la qüestió i li retreu a l’Alcaldessa que no pengi la bandera espanyola al balcó i les que corresponguin segon  la llei i en canvi omple l’espai públic d’estelades …. acaba dient i preguntant-se si  l’any que bé ell també incompleix la llei, com fa l’alcaldessa, i no paga l’IBI que passarà. Legítim preguntar-se això de si la llei cal complir-la o no?

El segon vilanoví respon i assenyala que posar banders no afecta a la vida dels ciutadans  com seria el no pagar l’Ibi o fer cagar els gossos al carrer. És un tema de simbolisme i legalismes. I reblà la seva resposta al·ludint al resultat de les eleccions hi ha una majoria de forces  amb distància que volen mantenir l’ statu quo pel que fa a les banderes.

Podem dir deduir que els lleis que afecten a  símbols no cal complir-les i les que afecten a la vida dels ciutadans sí.? Val.

Hi ha un corrent de pensament, el súmmum del progressisme,.  que afirma que les lleis injustes no cal complir-les. Però qui dictamina la justesa o no de la llei. És més democràtic no complir-la o cercar majories per canviar-les?. Segurament ni blan ni negre, matisos

I mentre segueixo amb interès el debat i espero la següent carta passo amb cotxe  per la Cruïlla de l’Esperança, just al costat de Neapolis  i m’adono que a la rotonda si ha palplantada una asta de  la que oneja una estelada. Potser fa temps que hi és, no ho sé, però no me’n he adonat fins ara . Potser hi he passat altres vegades i no l’he vist i s’ha penjat fa poc i potser, fins i tot, podem creure ( podem)  si  s’ ha hissat , a rel de la ximpleria de la Junta Electoral de fer despenjar les banderes estelades del edificis públics. O potser hi es per contrarestar, contra programar,  la bandera rojigualda de la caserna de la guàrdia civil de la ciutat. Tot és possible.

El veure-ho en un espai públic, en l’espai que diem que és de tothom i que cal vetllar entre tots,  hem de suposar suposat que l’asta  deu haver estat  posada per alguna institució pública que no pot ser altre que el mateix ajuntament de la ciutat. A no ser que hi hagi una entitat, que amb els permisos corresponents,   es dediqui a posar astes a les rotondes i penjar-hi estelades ( no ho crec però tampoc seria d’estranyar tal i com anem hi ha gent per tot , sobretot si són causes patriòtiques)

Dir amb tota la sinceritat possible  que a mi particularment les banderes  em desperten poca emoció , molt poca, però puc entendre que a molta gent les identifiqui amb una causa , amb una terra o amb un manera de ser i sentir. És un símbol que el respecto però no el venero, que comparteixo però que no és present en les coses sagrades que pugui tenir,  no m’agrada que es cremin banderes ni que es posin  com a faldilles dels empostissats de festa major. Res més. Tampoc xiularia mai un himne però no m’escandalitzo hipòcritament si es fa i genera una extenuant polèmica estèril i interessada  per uns i altres. Estaria més amb aquell poeta que anomenava la bandera  “bagassa” ja  que per ella morien i mataven  els seus fills, talment  com passa amb  això de les pàtries segons com es presentin i es visquin .

Ja  se sap que en aquest país, fa ja forces anys,   varem viure allò que es va dir de les guerres de banderes segurament per mimetisme amb un altre espai del territori de l’estat  , jo  en trec una i en poso una altre, anar fent  i això va provocar recursos judicials ,ordres i contraordres,en fi un “maldecap” terrible. Dir però que segurament a la nostra ciutat vam ser pioners en això de fer baixar banderes  , l’11 de setembre de l’any 1977 en mig d’un míting de l’Assemblea de  Catalunya la bandera espanyola del terrat de l’ajuntament va despenjar-se  de manera sobtada…

Cal reconèixer que la progressió geomètrica d’estelades als carrers i als balcons és notable des de fa un parell d’anys, aquesta presència   ens ha fet veure que sembla qui ha més independentistes que mai, potser ja ho eren des de sempre i ara ho manifesten públicament sense embuts. Ara ni és perillós ni fa vergonya ser-ho.  Ja ho veurem quan votem en un referèndum decisori no en unes  presumptes plebiscitàries . Sobre l’estelada  s’han escrit llibres i fins tot fa ben  poc s’ha celebrat el centenari de la seva aparició . Els seus orígens són cubans, la constitució de la República Catalana de l’Havana de l’ any  28 la reconeixia com la bandera oficial , i han variat els colors de l’estel o del fons  en funció de les diverses ideologies que l’han hissat com a pròpia. Des del l’estel vermell i el fons blanc que usava el PSAN, o substituint el blanc pel groc d’altres organitzacions independentistes d’esquerres , o el més conegut i amb més recorregut històric la de  fons blau i estel blanc de també diversos grups  i fins i tot s’ha recuperat la bandera amb el fons de l’estel negre i estel roig…En fi per donar i per vendre……. En el que hi ha acord és que la bandera és el símbol de l’ independentisme , i per alguns  és de la dels Països Catalans, cada punta de l’estel una part del país.

Amb tota certesa  i amb tranquil·litat cal dir que és una bandera d’un sector determinat del país, no de tothom

A molts balcons hi són per exterioritzar el sentiment  independentista i cada cop que hi ha un aplec per la independència ja sigui l’onze de setembre o qualsevol acte  de propaganda hi  podem trobar gent vestida d’estelada, des del mocador del cap fins les espardenyes passant per tota la vestimenta . Roba interior ( hi ha un model  de calçotets  i de calces amb l’estelada  davant i la bicolor al darrera) exterior i en el paroxisme independentista fis i tot hi ha qui es pinta l’estelada a els ungles, i a la cara …..jo no m’ho crec però m’han dit que algunes magne concentracions ja qui es tira pets amb la melodia del Segadors i treu el fum del “puro” en forma d’estel que ens guia . Sublim!

Certament algun dia s’haurà d’estudiar el moviment econòmic i l’aportació al PIB català  que ha significat el merchaidansing independentista en aquests darrers anys. Una mega-estelada surt per un 300 euros i una de balcó entre 8 i 11 euros depenent de la qualitat o de si estel està en  les dues cares… i mentre ,caixa cobri!

Tornem  a l’asta situada a la Cruïlla de l’Esperança se’m acut que si allò és un espai públic es podria penjar-hi també altres banderes que essent banderes de fracció o sector de la població ( com l’estelada)  tenen o poden tenir el mateix sentit com a símbol identificador d’ algunes persones o col·lectius amb els mateixos drets de reconeixement dels partidaris de l’estelada ( que consti que la balcó de l’ajuntament pel cap baix s’hi ha penjat la del moviment gai, la el Nepal i la del poble gitano”).

Podríem penjar Banderes d’ètnies,banderes de col·lectius , banderes de sindicats, de clubs  sobretot d’aquells que s’enorgulleixen i es vanten  de portar el nom del poble I perquè no?,ara que es diu, seguint la lògica d’un dels vilanovins que escriu a La Vanguardia que “hi ha majoria de sobiranistes com L’alcaldessa” que a Vilanova ha seguit guanyant l’esquerra ( així en genèric), no estaria de més penjar-hi la bandera roja que és un emblema , una bandera que s’associa històricament als col·lectius d’esquerres i que forma part de la tradició revolucionària.

En fi amb modèstia jo m’hi sentiria també identificat  perquè forma part de l’equipatge que un porta al damunt.

En definitiva que està bé la diversitat i la multiplicitat de símbols.

Si es vol que  posin estelades en llocs de caràcter públic   que en el fons és una bandera en la que s’identifica d’un determinat sector  estaria bé  satisfer els altres sectors que voldrien veure al seva bandera penjada en l’espai col·lectiu.

Ens animen a fer la instància al nou ajuntament  a veure que responen?

I així a més aclarirem el neguit dels ciutadans vilanovins que polemitzen civilitzadament a  els “cartes la director” si es pot obviar una norma mentre s’exigeix els compliment d’altres.

Dilema gens fàcil d’aclarir… però divertit per mantenir viu el debat

 

(1)El títol és part d’un vers del Cant de la senyera , himne de l’Orfeó Català de Joan Maragall 

Curiosament després de publicar l‘article l’estelada en qüestió ja no hi era.

Publicat a l’Eix Diari el 9 de juny del 2015

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: