Cal una tercera vegada?

by

Rebo tot un patracol d’instruccions sobre les eleccions primàries que celebraran el PSC i el PSOE per escollir els respectius caps de llista per les eleccions generals espanyoles, que no tenen data encara, les eleccions al Parlament de Catalunya i el candidat o candidata per la circumscripció de Barcelona a les generals.

La informació va acompanyada d’un model de recollida d’avals per Pedro Sánchez, Miquel Iceta i Carme Chacón ,això ja dóna a entendre que no hi haurà candidatures alternatives a les que l’oficialitat presenta.

No sorprèn estava cantat que veien el que es mou doncs ja està tot plegat fet i pastat.

Li suggeria a un company que si volia fer un pas endavant i presentar-se  a les primàries i em deia clarament que no arribaria ni a  trobar 200 avals, tot està molt lligat . Potser sí que hi ha una unanimitat total que ens calen aquest candidats però em sembla que no hem analitzat prou bé la conveniència de les candidatures sobretot en un moment en que la política s’ha mogut força i em sembla que el PSC s’han mantingut inflexible en el mateix lloc i amb els cares de  sempre  i la poca flexibilitat ens farà més fràgils encara.

Hi ha la dita castellana de “nunca segundas partes fueron buenas”, doncs imagineu-vos las “terceras” . Aquesta frase té el paradigma polític en el PSC . L’any 2008 la candidatura del PSC al Congrés de diputats va assolir 25 diputats i diputades fou un rècord històric i va facilitar la victòria de Zapatero per segona vegada i en canvi a l‘any 2011va caure fins els 14, en va perdre 11 de cop. La cap de llista va se en ambdues ocasiona la Carme Chacón.

Va optar també a ser la secretària general del PSOE i va perdre i després va fer un mutis discret i se’n va anar a fer de professora a Miami. Legítim sens dubte però va deixar penjats als seus electors i companys del Congrés

Ara sembla que ho vol tornar a ser  per tercera vegada a encapçalar la llista de Barcelona a les eleccions a  Corts.

Ningú li nega el dreta  fer-ho i més quan el mateix primer secretari ja avançat que a  ell li semblaria molt bé que ho fos. Per comptes de guardar una elegant equidistància ,doncs no, ja gairebé la proclama candidata.

I ella es deixa estimar i manifestar la gran il·lusió que li faria encapçalar la llista i ajudar a Sánchez a arribar a la Moncloa.

Legítima aspiració sens dubte, però ens convé a la PSC mantenir un cop més la mateixa imatge que en el fons és el mateix missatge de fa quatre anys i vuit anys…i possiblement en el moment polític que b¡vivim cal cares noves que donin una nova imatge del partit.

Per altra banda l’ “espantada” de Carme Chacón un cop havia perdut les eleccions i la seva opció a ser primera secretària del PSOE havia quedat derrotada. Evidentment tothom té dret a re situar-se i a esperar nous temps, però els nous temps entenem que passa per noves persones  sense que això vulgui dir que s’ha de dilapidar el capital i l’experiència política de persones com al Carme Chacón. Però un missatge clar a la ciutadania i a l’electorat passaria també per trobar noves persones que assumissin en primera línia les responsabilitats.

Crec que Carme Chacón és, doncs,  una  mala opció per encapçalar la llista de Barcelona i ho és així mateix perquè la seva lectura de la retallada de l’estatut per la sentència del  Tribunal Constitucional en el ja llunyà 2010 no va ser l’encertar ni va saber encaixar en el moment polítics que es va viure a Catalunya. No podia llavors defensar que era una sentència que no tocava el moll de l’os de l’estatut. No només va ser això sinó que bona part de la situació d’avui a Catalunya és fruit d’aquella sentència.

En fi que si l’opció  els primàries és ella ( i amb tots els respectes personals)  i si cal votar cosa que no cerc que calgui perquè segur que  no hi haurà més candidats, jo no al votaré.

 

100 vots  avalen Duran?

 La consulta interna d’Unió democràtica ha acabat amb un resultat ajustat el Sí ha guanyat per menys de 100 vots.

És tanmateix el pitjor resultat i avala aquella famosa frase  atribuïda a Alfonso Guerra que deia que els referèndum els carrega el diable.

L’escassa diferència atorga la victòria real a uns i la moral als altres. Tot i l’ajustada victòria del sí el resultat  avala la posició  de la direcció  i   no es discutible però per altra banda també el resultat deixa en posició molt forta els crítics i partidaris del No , o almenys partidaris de fer una altra pregunta més clara.

En definitiva el partit dividit i  segons com es vagi gestionant el resultat la situació del partit s’anirà  afeblint i el que avui és una diferència de vots pot acabar esquerdant l’organització.

Val a dir que la direcció d’Unió ha anat a totes i ha aconseguit una victòria pírrica però també cal dir que des dels mitjans afins a la full de ruta de Mas i dels opinadors dels mateixos  i dels tertulians de capçalera  les crítiques a Duran i als termes de la consulta han estat constants i ben organitzats,. Fins a quatre vegades en menys d’una hora vaig escoltar el tall de veu  a la Núria de Gispert explicant que un ciutadà li havia dita allò de “ a veure si feu plegar al Duran…”

En fi el resultat obre una expectativa nova i de difícil gestió certament.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: