Ai,ai,ai que encara no en som prous.

by

Malgrat tota la propaganda  a tor i a dret, malgrat tots els sermons de tele-prucés ( abans la nostra)  , i les proclames dels fulls dominicals varis del no va más de la independència ara resulta que si hem de fer cas al darrer estudi d’opinió que ha publicat l CEO encara no en som prous.

L’estudi està fet a final dels mes de juny i per tant encara el factor de trencament de CiU i tot l’embolic d’aquetes darreres hores sobre si llista civil, o llista de país, o llista de “no-polítcs” s’està  acabant de decidir. Perquè són factors que potser podria variar en alguns aspectes del que diu el CEO.

I què diu el CEO?

Doncs que els enquestats preguntats sobre si volen que Catalunya sigui un estat independent el No es situaria al 50 % i escaig i el Sí sobre el 43% per tant la forquilla es va eixamplant a favor del No en relació a altres sondeig d’altres estudis del CEO  i cada cop són menys els indecisos.

Però el CEO encara diu més  coses.

Per exemple, que  el problema de la relació entre Catalunya i Espanya és el quart problema que afecta   als catalans enquestats i per davant d’això es situa l’atur i la precarietat laboral, la insatisfacció en la política i el funcionament de l’economia.

Però encara hi ha un altre element que cal destacar: Les respostes sobre els intencions de vot en unes eleccions al Parlament de Catalunya, i en vot directe CiU I ERC empaten amb un 13 del vot i la CUP es queda en el 7,6, lluny doncs la suma dels tres partits, oficialment sobiranistes, del 50 % del vot. Es preveu una lleu recuperació del PSC  i l’aturada d’intenció de vot de Podemos i Cidadanos.

Evidentment aquesta ha estat una noticia destacada en tots els diaris.

Curiós però és el cas del diari Ara que en la portada només indicava de manera molt discreta  la informació  de l’enquesta del CEO però l’endemà contraatacava amb  una portada en la que destacava a gran format  que una possible llista unitària arribaria a prop del 50 % de vots i a 75 escons.. l’enquesta era de l?Òmnium cultural, Curiós no?.

50 % de vots que poden ser   menys del 40 % de ciutadans amb dret a vot.

Fins i tot el dia de la seva publicació tele-prucés per analitzar l‘enquesta porten, a comentar-la al president de l’ANC, suposem que per poder contrarestar la informació. Genial!

Hi ha hagut segons el biaix de cada periòdic i de cada partit l’acceptació de l’enquesta del CEO o bé posar-la en dubte o qüestionar-la . Un clàssic de l’estratègia, si em va bé doncs la glorifico, si em va malament la desqualifico.

Però  sempre ens recorden de que parlem d’hipòtesi

En fi que encara nos sumen prou per arribar a poder afirmar que la independència es majoritària avui a Catalunya. L’enquesta em sembla que no descobreix res de nou perquè el ja llunyà 9-N ja donava, fent les extrapolacions habituals del moment ,que no n’hi havia prou i que faltaven ben bé mig milió de vots per anar tranquils cap a la independència. I cal  tenir en compte, a més,  que el 9-N votava força més gent de la que ho pot fer en unes eleccions o en un necessari referèndum sobre la independència.

Les xifres hipotètiques  es clar, són les que són i possiblement hi ha matisos en al distribució dels escons i també de considerar a tots un partits com una unitat monolítica i possiblement no sigui així i els votants a l’hora de decidir valoren forces més coses a l’hora de donar els seu suport a un partit o a un altre. Sobretot perquè a l’endemà de  les eleccions  el tema de la independència serà el mateix que el dia bans i el procés tot junts serà encara un desig que veurem com es canalitza.

Aquets dies s’ha debatut molt  i encara la tensió seguirà per descomptat  alguns dies mes , fins a trobar algun altre motiu per embrancar-nos en altres debats , sobre el tema de la llista  ( ja no sé com dir-li) que encapçalada per la societat civil i sense polítics ( ara es matisa , en actiu) es presenti el 27-S ,se suposa que per fer després una declaració unilateral i pilota endavant a veure que passa.

Sobre aquesta llista , que ha merescut des de adhesions apassionades fins a desacreditacions cruels, se’n poden dir molts coses a favor i en contra, es poden cantar el excel·lències sempre subjectives dels que l’hauran d’integrar, es podrà blasmar aquest mateixos noms legítimament  o es podrà restar indiferent respecte al nom dels que seran cridat a  formar-ne part. D’entre aquestes opinions la que he llegit del director de la Vanguardia Marius Carol m’ha semblat prou eloqüent i d’acord amb que en penso , : “ Una llista electoral no pot ser un club de fans, ni una llista  de celebrites. La gent vol que els que dissenyen les rutes després condueixen el cotxe” . Crec que l’encerta de ple.

Per més caràcter plebiscitari que vulguin donar a les eleccions del 27, el país està submergit en una crisi real sobretot dels serveis públics i cal que a més de presentar un full de ruta, ja no cap el dret a decidir que era el que unia més, gent sinó cap a  la independència , jo decidiré el meu a vot a més pel que faran en sanitat, amb educació, amb prestacions socials, amb les infraestructures i això em sembla que la llista de la societat civil no està en masses condicions d’oferir una alternativa clara, tangible i real més enllà de parlar de la independència que essent molt, i molt important no és la panacea ni de bon tros.

Som més dels que volen i diuen però encara no suficients.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: