Trepitjar pols….

by

Primera sortida de capvespre.

Sobre les 7 de la tarda és al convocatòria el sol encara apreta de valent i els nivells de xafogor fan suar i patir.

Ulleres de sol barret, força aigua i endavant…

Com que el cap de setmana hi havia el festival Vida ens sembla que podem passar per la Masia Cabanyes i veure l’ambient des de lluny.

Enfilem doncs el camí de la masia i ben aviat ens trobem amb unes tanques i unes noies de manera molt amable ens diuen que el camí està tancat i que la policia més endavant no ens deixaran passar.

En fi els agraïm la informació però no creiem que per vianants el camí estigui tallat, per vehicles segurament sí per una qüestió de seguretat.

Uns metres més endavant una nova tanca i aquets cop, per comptes de les amables noies amb peto groc reflectant ,un guarda de seguretat.

-On van?

Resposta ràpida i tallant

-Al Pi gros.

Després d’un moment de reflexió el guarda diu: endavant….

Carai!. Això és més  seriós del que pesàvem

I sí, més endavant encara dues tanques més i ara dos policies als que saludem però no ens diuen res més….

El camí doncs pràcticament per nosaltres sols, passem pel costat del bosc de la Masia  i es veu tota la infraestructura parada, el bosc es veu força net , més que en altres ocasions i oh miracle! ,la tanca del camí també arranjada i el punt en que s’ensorrava també  en bon estat. Almenys el festival serveix per mantenir el camí. Ja és prou.

A l’entrada d ela Masia molta gent i un continu de joves que s’hi acosten. La fama dels festival no és banal.

Nosaltres seguim. Passem pel Pi Gros i seguim el camí que va cap a les caves de Jaume Serra ara vinculades a la firma Garcia Carrión, ubicades a la finca del Padruell, indret on hi havia existit una fortificació des de fa molts anys. El camí és va estrenyent i ple de mates que dificulten el pas, fa dies que ningú hi deu transitar, fonoll, alguns esbarzers, de fons la música del festival i molts insectes, papallones, i altres espècies que potser estabornits per la calors van despertant-se la nostre pas.

Passem per vinyes  i per un camí amb quatre dits de pols, les vinyes han estat regades perquè no es veuen massa seques, els gotims ja comencen a  fer goig i s’intueix, sense masses coneixements,  una anyada ,almenys, quantiosa, la qualitat ja la determinaran en altres moments.

Seguim amb un sol aclapador tot i que molt de tant en tant algun moviment d’aire refresca breument l‘ambient.

Superem l’autopista i seguim el camí del Mas de l’Artís però per la vall just al costa del camí habitual, més propera a la falda d ela muntanya i i això fa que avancem en part  per l’ombra, el camí entre vegetació espessa ens porta altre cop al camí principal ja molt a prop del Masset Safont, seguim per un camí ombrejat però l‘escalfor de tot el dia encara es fa notar.

Glops d’aigua i mullar-nos el cap de tant en tant, tot i així la suada és de campionat.

El camí s’enfila suament i ja tenim a la vista el Mas de l’Artís , no hi arribem just abans d’agafar la recta final ens desviem per un camí cimentat, era l’antic camí de Canyelles que venia de les principals masies del terme que comença amb una forta pujada però que ben aviat es suavitza. I l’anem seguint entre vinyes , deixem a la nostra esquerra  el camí del Punt del Mitjotes i anem a parar després de fer drecera entre algunes vinyes a la cruïlla del camí que ens portaria amb forta pujada fins a al Serra del Gat i el camí de Mas Baró.

Aturada i menjar fruita i alguna cosa més , molta aigua, per treure’ns de la gola la pols que hem pogut agafar pels camis ressecs que clamen per alguna pluja encara que sigui breu i feble.

Reposar una mica, el sol declina ja darrera les muntanyes però la temperatura sembla que no baixi però l’absència dels raigs directament ajuda a suportar el nivell d’escalfor i humitat.

Després de l’aturada de deu minuts seguim pel camí del Cal Baró, masia que cada cop que hi passem constatem el seu deteriorament . Abans hem deixat el fondo   d’en Coloma i ens apropem al peu de la serra,  seguim ja en direcció a Vilanova alternant petites pujades però el camí és ja en franca baixada , deixem a l’esquerra el camí que ens portaria fins el Mas de la Miquela i un a la dreta que mena al Mas Roig  i arribem al camí de Mas Torrat.

A partir d’aquí , passar per dessota de l’autopista , en el túnel uns quants escaladors sembla que vulguin instal·lar-hi una mena de rocòdrom d’entrenament.. Travessem el Pas el Bou , es nota que hi ha més gent que en altres ocasions, dissabte a la tarda del mes de juliol deu ser bona època per anar a la parcel·leta.

Arribem a la Figuera esperàvem fer-hi la cervesa però està tancat, segur que la clientela prefereix anar al costa del mar a sopar….

Des del camí dels Escalons veus tota  la ciutat els llums ajuden en el tram final, s’ha fet fosc ràpidament tot i que el camí conegut i sens cap mena de dificultat ens porta fins davant els jutjats.

Recerca d’un bar per fer-hi la cervesa. Ens l’hem ben guanyada. Una dotzeneta de quilòmetres, al capvespre, la forta calor al començament per resistible ara al final malgrat la humitat que era molt alta.

De la lluna, que ha estat plena fa uns dies, res de res, la seva sortida és a les dotze de la nit.

A la propera potser…..

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: