Cost polític o inversió política

by

Si ens capbusséssim a les hemeroteques trobaríem ,ben segur, en els titulars de les informacions posteriors a la constitució dels ajuntaments alguna al·lusió ( i gairebé mai positiva) als sous que s’ha fixat el consistori pels anys que els pertoqui dirigir la ciutat.

És un tema tant antic i tant recurrent que sembla estrany que encara pugui generar discussió i debat més enllà de l’opinió, totes legítimes, que cadascú pugui tenir sobre el tema.

El sous dels regidors a més de  ser un element de  debat per ( pretesament) erosionar a l’adversari  , també serveixen per fer una mica de safareig amb els comentaris consegüents la majoria d’ells evidentment en contra.

Ja hem vist com històricament un govern s’ha fixat uns nivells salarials d’acord amb aquells barems que en el seu dia van establir les organitzacions municipalistes i automàticament l‘oposició o part d’ella s’hi posa en contra i comença el batibull, però clar ,quan  aquesta oposició governa fa el mateix i així l’ hàmster segueix rodant i rodant.

La demagògia sobre aquets tema  ha estat , és i serà permanent ja se sap que hi ha una certa fama ( intencionadament ajudada per alguns mitjans) de que les despeses en sous hauria d’eliminar-se , en conseqüència s’està dient que només podrien accedir a la funció  política aquells que tinguessin la vida solucionada  oi?. Els que hem format part de la funció pública hem tingut la sort de que hem pogut fer política amb els espatlles guardades, però hi ha molta, molta gent que segurament no ho podrà fer malgrat la seva vàlua per temes econòmics. I això és així. O bé perquè el que es pot oferir a  determinats càrrecs públics està per sota del que cobren  bé perquè ni se’ls guarda el lloc de treball o bé perquè si deixen la seva professió quatre o vuit anys posar-se al dia després no és possible sense tenir uns ingressos mínims garantits ( cal dir que fins fa ben  poc ni regidors i alcaldes podien , malgrat cotitzar, tenir prestació d’atur).

No negarem que l’actuació d’alguns polítics han pogut erosionar i molt la percepció que la ciutadania té sobre els seus representants públics, i sobretot ara en temps de crisi en calia molta més exemplaritat. Calen explicacions i actuacions que es facin amb normalitat i en el tema de sous cal seguir el mateix criteri, publicitat, prudència i mantenir-se en els límits marcats per les pròpies recomanacions i lleis. Després el repartiment serà un o altre i també caldrà fer-ho amb  el màxim consens polític. Fixar topalls també seria una bona solució. Algunes formacions politiques ho han fet i és de destacar positivament  però potser tampoc es pot generalitzar, hi ha circumstàncies que  haurien de marcar diversitat . La dedicació política exigeix  no tenir horaris ni tenir dies, és total ,absoluta però això no justifica sous desorbitats que s’han atorgat una minoria de representants públics, la majoria i ho afirmen amb rotunditat estan en els límits d’allò que seria raonable i no massa lluny del que cobrarien en funció de  la feina anterior ( que possiblement seria una bon barem també).

I en aquet sentit jo parlaria no tant de més cost econòmic dels polítics sinó més inversió en dedicació. A final del mandat o si es vol parcialment de cada any veure els resultats d’aquesta gestió  i més enllà de l’acció política també pels recursos que la dedicació política hagi aconseguit per la ciutat. Això també seria una bona manera de mesurar si els costos dels “nostres” politics estan més que justificats   si  el que volem es fixar-nos únicament en les xifres ( que crec  que no només pot ser així).

I el govern municipal vilanoví neix  amb el llast mediàtic  que ens costarà més però aquest fet no els hauria de distreure i en canvi redoblar la seva feina perquè els 11 mil € que costarà de més cada any el govern municipal quedin compensat amb escreix per els aportacions externes que s’aconsegueixen  fent una correspondència força banal, ja ho reconeixem.

El govern segueix amb el rumb fixat, el pacte més enllà de la llegendística que s’ha volgut crear , amb versions gairebé de conspiració o de paranoies i complots estructurats des dels poders fàctics locals   , o de les elucubracions sobre els seu futur d’uns i altres, o de les fantasioses ( o no tant) trames socio-vergensts de cafè , i ha marcat algunes de les seves prioritats. Com anunci està bé, és comprensible i demostra que, més enllà del suposat marcatge mutu ,hi ha recorregut.

Temes importants, de caràcter social i per fi un anunci, que segurament hauria d’incloure els replantejament de la plaça del port, la façana marítima i l’eixample Nord, de la creació, a principis de juliol, de la Comissió del Pla General.

L’anunci  d’aquestes prioritats és interessant però en política el que creiem que  cal són resultats tangibles i per tant fet l’anunci s’hauria d’anar avançant i fent-ho de manera clara, amb la participació dels implicats de cada sector  i  i amb explicacions de cada estació fins arribar a  l’objectiu.

Vull creure que 11mil€ de més a  l’any serà positius i fruitosos per la ciutat.

 

Publicat al Diari de Vilanova el 4 de juliol del 2015

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: