Els temps estan canviant

by

El camí ja és marcat

I els daus ja són tirats

Mireu que el que avui és lent

Serà ràpid demà

L’ordre s’ha capgirat

Per la mateixa eterna llei

Per la qual el present d’avui

Serà el passat demà

I el que avui és el primer

Serà l’últim d’arribar

Perquè els temps estan canviant

 

Acosteu-vos, bones gents. Vingueu d’on vingueu….Així començava la profètica i tant actual cançó de Bob Dylan que ens anunciava uns canvis de temps, canvis accelerats, canvis a millor o a pitjor però canvis, trasbalsament d’emocions i també conseqüències a nivell físic , però també emocionals i en tantes coses que ens fa pensar que és un canvi global i permanent .

Aquets dies passats en que l’onada de calor segur que ens ha afectat a tots i potser ens ha reblanit la neurona i ajudats per la lectura d’algunes notícies del Diari ens hem adonat clarament que Bob Dylan la va encertar de ple quan cantava insistentment que els temps estant canviant.

El canvi de propietat del Diari, ens ha portat als que hi escrivim habitualment a fer segur un exercici de memòria (esplèndid, per cert, l’article de la Maria Rosa Nogué) per adonar-nos que els temps han canviat. I fent una certa introspecció m’adono que el primer article que vaig signat al Diari porta data de l’any 1972. Ple franquisme, diari del movimiento . Després hi he seguit col·laborant, amb alguns temps d’absència per l’aventura del Setmanari, hi he tinguts secció fixa i col·laboracions diverses amb pseudònim o sense, hi hem escrit amb encerts i amb errors. Ara hi ha ja un canvi necessari amb l’objectiu de fer romandre el Diari com una icona de la nostra ciutat i com a voluntat de seguir donat oportunitats als professionals del Periodisme. Que sigui per bé. I que duri!.

Però seguim canviant i llegim que tanca el Peixerot una altra icona de la ciutat, amb lamentacions múltiples i valorant la seva trajectòria professional abaixa la persiana. El Peixerot junt amb al Carpa Juanita van ser, sense cap mena de dubte, referents mundials de la nostra ciutat. Els que de petis passàvem per davant del Peixerot sentíem una certa enveja dels que hi menjaven . No estava a l’abast de tothom i quan hi entraves per primera vegada , ja entrada l’edat adulta potser acabaves pensant que havies ascendit en l’escala social, havíem entrat en un recinte reservat a determinades minories,   que et podies permetre un sopar o dinar a un lloc emblemàtic. Segur que per algunes generacions també va representar el guanyar-se la vida una mica be i poder fruir de la seva gastronomia que també va anar evolucionant en funció dels canvis de tendències i gustos pel menjar. Els canvis i al crisi fa que el personal redueix despeses i potser una de les primeres és al d’anar a menjar a restaurants i això porta víctimes col·laterals. Lamentablement el Peixerot tanca, Visca el Peixerot!!.

El que ha canviat fa temps ( la mentalitat caciquil i els retards gens ni mica) és això de la Renfe. I concretament alguns costums que estaven arrelats a la ciutat. Passar per sota les vies per creuar l’estació. Ara diuen que ho prohibiran de manera unilateral . Que algú els recordi que quan es va fer el pas hi havia el compromís dels directius de la Renfe de llavors del pas lliure. Lluny queden aquells dies en que l’accés a les andana era lliure i gairebé veure passar trens vapor o els primers elèctrics era un espectacle que nens i avis compartien. I encara tinc gravada en la memòria la imatge del treballador amb gorra de plat al cap que emergia del vapor que desprenien els tubs dels vagons i picava els eixos de les rodes per veure si tenien algun problema. Mantinc inesborrable imatge i so del martell amb que picava. Ah! i encara es podia anar als lavabo lliurement, ara sembla que també es tancaran , ja n’hi ha al bar diuen, però no es tracta d’això es tracta de tenir un servei públic amb condicions. Vandalisme segur, molta, molta ineficiència de la companyia encara més. La pixera a vegades apreta i resulta que si no estàs a l’estació de Sants i pagant tindràs complicat anar al lavabo, almenys a Vilanova. Tot canvia.

Unió Democràtica al Garraf es dissol. Més canvis

Potser tot plegat es conseqüència d’haver trancat el tabú dels pactes entre Socialistes i Convergents i la mutació que això ha produït ha fet que els canvis s’accelerin ja ho deia Dylan L’ordre s’ha capgirat Per la mateixa eterna llei Per la qual el present d’avui Serà el passat demà

Ja em perdonaran aquestes elucubracions estiuenques , potser el caloret ( caloràs millor) ens afecta , però en el fons només volia constatar que certament els temps estan canviant. De pressa i molt !!

Publicat al Diari de Vilanova el 17 de juliol del 2015

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: