5 d’agost, Festa Major.

by

Marededéu de les Neus.

Patrona de la Vila

Resguardadora de pedregades sobre els vinyes penedesenques i vilanovines .

I Festa , festa grossa.

Les cercaviles han mostrat un cop més la vitalitat de la cultura popular, cada cop més colles de diables, tantes com les de bastoners, potser acabarem morint d’èxit. Just acabar la cercavila ja podem anar cap a baix a mar i just quan encara espetegaven els darrers tres trons del final del Castell de Foc comença el ball de les set hores i encara quan tocaven la “última” les gralles prenien el relleu i amb les matinades “ alegres i joioses” despertaven al vilanovins i vilanovines perquè s’espavilessin, que calia anunciar que al dia de la patrona comença força animat. Entrada i sortida d’ofici, i als volts de la mitjanit renovarà l’alcaldessa el Vot i haurem d’esperar un anys que ja anirem comptant per tornar-hi. La roda del temps i el desig de gaudir de la vida i de la festa.

I el sentit de la Festa ens l’explicava meravellosament la Mercè Foradada en el seu “convit”

 Per resumir: els vilanovins i geltrunencs del s.XVIII advocaven, atemorits i esperançats, la Mare de Déu de les Neus, la miraclera del mes d’agost, perquè calia defensar la collita del raïm, tan associada a l’economia i al comerç del Garraf. Preservar el vi i la seva cultura era salvaguardar l’esforç, la saviesa, la constància i la voluntat de viure de tot un poble.

Gairebé tres segles després, ja no hem de témer per les collites. Les vinyes i els boters, l’intens comerç amb ultramar s’han convertit en patrimoni llunyà i fites del record. Tanmateix, cada any, en lluïda cercavila, renovem el Vot solemne a la Mare de Déu de les Neus, la nit màgica del 5 d’agost. Altres maltempsades ens amenacen i esporugueixen. Altres incerteses i esperances es projecten sobre la vila i el país. “Verge Blanca de les Neus, seguiu vetllant per nosaltres! “.

I avui, se m’ha convidat a convidar-vos, a esperonar-vos a participar en una de les manifestacions més exultants de la Vida, a incitar-vos a deixar-vos dur per aquesta explosió de l’alegria de viure, passada pel sedàs de la màgia i la història de la comunitat, que representa la nostra Festa Major.

Abans de posar-me a escriure aquestes paraules, però, he volgut repassar molts dels trenta convits que han precedit el que ara enceto, i hi he trobat reflectida, com una constant, la mateixa preocupació. ¿Com es convida i incita a la gresca, a viure intensament uns dies de gaubança, a submergir-se enjogassats en la joia de la Festa, a uns homes i a unes dones que en són els campions, el mestres indiscutibles? Que l’han creada, conservada, renovada i viuen per viure-la? Convidadors i convidadores s’han preguntat en els seus parlaments com s’aconsegueix animar a sortir i a celebrar el patronatge de la Mare de Déu de les Neus a una ciutat que, des de sempre, ha fet dels seus carrers un jardí comunal, i de la festa, una vocació i l’oportunitat de beure la vida a grans glops. Per això, molts dels meus antecessors han cregut que el Convit era una paradoxa, una missió gairebé impossible…….

 ……I arribem així a la Festa major d’enguany, que ens promet les meravelles de sempre i algunes novetats que palesen la seva vitalitat. Com a mostra, l’estrena de les noves casaques dels portants del Drac de la Geltrú i dels tabalers del petit de la casa, de què vam gaudir fa dos dissabtes, o la recuperada ofrena del raïm a la Mare de Déu de les Neus, que tindrà lloc aquesta tarda a d’Església de Sant Antoni.

He d’anar acabant. Vilanova i la Geltrú és una ciutat fantàstica per viure-hi. Algunes coses que la fan singular i amable ens han estat donades: la claror, el mar, el clima temperat, el tarannà obert de poble mediterrani, la crida del carrer i del viure col·lectiu… Però moltes d’altres ens les hem guanyades amb segles de construir ciutat.

El mateix penso quant a la Festa. La necessitat de festejar és atàvica, inherent a totes les civilitzacions i cultures. Cal celebrar esdeveniments que ens pauten la vida, cal rememorar fets i persones passades, cal trencar la monotonia del dia a dia, cal buscar espais per alegrar-se i deixar-se anar… Però una Festa com la nostra no és filla només d’aquests universals atàvics, no és només la manifestació d’un poble mediterrani que expressa la seva joia de viure. És també la suma de molts esforços, de moltes voluntats, d’una gran creativitat, constància i convenciment en la riquesa que representa, per a una col·lectivitat, el patrimoni del seu flolklore i de les seves tradicions.

Vilanova i la Geltrú estima la Festa, viu la Festa, però també la treballa, se la guanya. Des de l’efervescència de l’associacionisme, ric i persistent, des de la dedicació, i la sensibilitat dels successius Consistoris i empleats municipals, des de la intel·ligència i creativitat dels agents culturals i experts folkloristes que mai li han faltat, des del lliurament entusiasta de tots i totes els que la gaudeixen…

Des de la fe, el treball i la convicció en els valors cohesionadors de la Festa, s’ha creat i es manté, tot això que he vingut a convidar-vos a viure.

Ja hi som doncs ,el dia major d ela festa s’obre pletòric i amb moltes, moltes ganes de fruir un cop de la data festiva per excel·lència a Vilanova.

Visca la Festa Major, Visca la Marededéu de els Neus, Visca Vilanova i la Geltrú.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: