Estiuenca III

by

Pixar al carrer o l’ insult a la memòria patriòtica. Hi ha una generació ( o dues, o totes ) de Vilanovins i vilanovines que saben que és pixar al carrer. L’època forta dels embalats de carnaval va ser propicia per quan apretava la bufeta sorties de l’envelat i entre cotxes o a la paret del pavelló ,més o menys amagat ,buidaves l’aigua de les olives. Les noies ho tenien un pèl, només un pel més complicat però per evitar fer cues inacabables als lavabos col·lapsats del pavelló s’ajupien i eixarrancades  també orinaven. Després tot plegat es va modernitzar i es van muntar aquets lavabos químic que fan una mica de basarda…

En fi que segurament haguéssim agraït aquest nou model d’urinaris públics que – en proves, remarquen insistentment- han posat en alguns barris de Barcelona. Realment veure pixar els homes, perquè el de les dones tenen portes, no és una visió gaire agradable – tampoc però per escandalitzar-nos – ni pel que pixa a qui se li pot estroncar el raig com els que passen…. Però sembla que a Europa ( oh! Europa) funcionen.

Polèmica d’estiu, necessària per entretenir-nos…

Però no em direu que no us arribat a l’ànima la queixa del grup de CDC davant el sacrilegi que ha comés el govern de posar un pixador d’aquet al costat del Born, podíem llegir al diari El País:

CiU ha convocat una roda de premsa per denunciar que els urinaris que hi ha al costat de les runes del Born són “una manca de respecte i un menyspreu a la història i al patrimoni de la ciutat i del país”. CiU no ha mostrat el seu rebuig als lavabos públics que s’ubiquen just a sota de l’estàtua de Frederic Soler, Pitarra, a qui el monument reconeix com a “fundador del teatre català”. La CNT tampoc ha emès cap comunicat pel fet que un dels urinaris portàtils s’hagi instal·lat a la plaça Salvador Seguí, el Noi del Sucre, històric dirigent del sindicat i assassinat molt a prop d’on hi ha l’urinari.

Vet a saber com pixaven els patriotes del 1.714 en mig de les trinxeres i les muralles… Potser haguessin agraït un urinaris com els actuals o potser els haguessin fet servir com a arma llancívola contra els dolents que assetjaven Barcelona..

També es pot arribat al patriotisme aguantant la pixera per no fer-ho en un urinari al costat d’allò que èpicament s’ha anomenat la “zona zero dels catalans”…

 

Eleccions Instrumentals. A més de plebiscitàries ara també volen que siguin unes eleccions instrumentals, segons el cap de llista de Junt pel sí, Raül Romeva. I afegeix que són instrumentals perquè “es vol saber què vol el poble de Catalunya”…

Certament les eleccions son sempre per saber que vol el poble de Catalunya però segur que serveixen per saber moltes més coses que saber si es vol ser independent o no, fet que segurament seria molt més fàcil d’esbrinar amb un referèndum vinculant . I sí ja sabem que l’estat de moment no el permet. Però que l’estat no ho permeti no justifica no parlar de a gestió de Mas i el seu govern.

Però les eleccions també han de servir, malgrat aquets cop no es vulgui fer, per analitzar l’obra del govern sortint per si mereixen novament la confiança o bé s’atorga a altres forces polítiques.

I naturalment la ciutadania de Catalunya no se sap encara si vol la independència ( espero que sí) però el que segur que vol és que en el país funcioni la sanitat, l’educació, la dependència, el suport al menys afavorits que estiguin a l’alçada de les necessitat , i que retorni a la situació d’uns quants anys enrere – no masses- que els governs evitin fiascos com el Barcelona World que ningú encara nos sap que passarà després d’haver-hi posat la cara i els calers el govern i també que s’expliqui que ha passat amb aigües Ter Llobregat, o amb el patrimoni de la mateixa Generalitat .

Evidentment que cal passar comptes amb el govern sortint , i tant que sí perquè si el model que la independència ha de portar es que el que hem vit fins ara de CDC , amb l’inestimable suport d’ ERC, segur que hi ha força gent que s’ho qüestioni…

Instrumentals , i tant, però per passar comptes de tot.

 

Més que una tele, aquest és el títol d’una plataforma de les xarxes socials en que un grup de periodistes de TV-3 han qüestionat al línia ideològica que va prenent TV-3 que més que estar al servei públic , està al servei del govern i del procés sobiranista. Una televisió pública no cal que ho diguem cal que tingui un reflex de la pluralitat de la societat i evidentment no ser una televisió al servei del govern ni

Algunes de les afirmacions del professionals: “la independència del país no es pot utilitzar per retallar la independència d’un mitjà de comunicació que és de tots i que es paga amb els impostos de tots”.   

O : “el primer deure dels serveis informatius és amb els espectadors, no amb el govern ni amb cap candidatura per àmplia que sigui.Pot ser difícil, però els periodistes, si volem ser-ho de veritat, hem de marcar distàncies amb el poder”,

I respecte a l’entrevista del candidat Junqueras afirmen el Sindicat de periodística de Catalunya: “Provoca que TV3 faci el ridícul i és un motiu de desprestigi per als seus professionals”,

Ara ja no són quatre descastats ni els partits de l’oposició, ara ja els mateixos periodistes s’adonen del sectarisme de la “nostra”, que cada cop és menys “nostra”.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: