A collir espígol.

by

En les darreres notes escrites sobre una caminada parlàvem de que la verema semblava que s’avançaria donada la situació de calor que havia fet. Doncs resulta que no. La passejada per la zona de vinyes dels volts del mas de l’Artís i la masia Cabanyes encara estan carregades de raïm. Ara hem llegit que de moment la verema seguirà el seu cicle habitual i segurament a dia d’avui ja deu haver començat, és l’habitual. Hem llegit diversos comentaris sobre la verema d’enguany. L’Eix Diari respecte al temps de verema era clar:   Tot i que les altes temperatures de juliol i principis d’agost feien preveure que la collita s’avançaria, el canvi de temperatura que s’ha produït a partir de mitjan de la segona setmana d’agost està retardant la maduració del raïm, i la verema tindrà lloc en dates similars a les de l’any passat.

En fi aclarit aquesta comentari fet l’anterior setmana, ara hem decidit caminar pels camins de les Mesquites, el company de viatge el Bienve tenia l’encàrrec de portar un ramet d‘espígol (L’espígol, espígol ver, espígol d’estiu, espigola, barballó o lavanda). Doncs això a buscar espígol. Diuen que barrejat amb alcohol i deixata reposar és una bona barreja per cops i també en llegim algunes propietats més: “està utilitza externament per tractar ferides, cremades, picades, etc. També pot ser utilitzada per tractar desordres digestius i pel sistema immune ….”

D’ençà del anys 70,71, 0 712 que no havia anar a buscar espígol de manera explícita. Aquells anys pels voltants de la Festa Major de la Geltrú sortíem una coll a recollir sacs d’espígol per repartit el dia de l’ofici de la marededéu d’Agost, patrona de la Geltrú. Recordo matins sencers tallant les branquetes florides i ben oloroses…

Coneixem unes mates que floreixen prop del trencall de camí de Canyelles a l’alçada de les Mesquites, per anar-hi però descartem seguir el camí habitual i pugem pel Fondo de les Mesquites, un fondo que transcórrer entre les alçades del camí del punt d’en Mitjotes i el Camí de la Serra del Gat. Al Fondo hi ha un seguit de construccions ,algunes ben cuidades i altres en franca decadència hi ha fins i tot alguns magatzems amb materials de construcció. En aquets Fondo hem trobat diverses mates d’espígol i per tant hem complert ben aviat l’encàrrec.

El fondo es pot deixar per un camí més ample que ens portaria fins a les Mesquites però es pot seguir el camí a través de salvar algunes vinyes i camps segats que ens porten fina vell camí de Canyelles. Les vinyes com diem farcides encara de raïm.

Remuntem cap al Mas de l’Artís amb aturada pe refer forces i sobretot beure aigua. Suem de valent. Tot i que el sol ja ens arriba esmorteït la humitat és prou alta que anem regalimant…

Tornem pel camí del Mas de l’Artís, corredors, caminats també, ciclistes , molts i algun de perdut que vol arribar al Pic de l’Àliga però desconeix el camí . Li comentem que potser a l’hora que és millor que ho deixi, ho fa així perquè més endavant ens avançarà ja de tornada….evidentment no ha arribat al Pic de l’Àliga

El camí doncs poblat. Al Maset del Safont segueixen les obres de reforma. Veiem que ja hi han penjat una cartell de Cooperativa Agrària, per tant entenem ,que hi haurà treball dels camps, certament de terra per treballar al voltant del mas n’hi ha moltes, es veuen molts marges i bancals que en el seu oment deurien ser espais conreats.

Hem buscat informacions per veure si escatíem que hi feien, però en tots cas el Guia patrimonial ambiental de Vilanova , un treball fet al per al Diputació hi trobem força informació:

Inicis s.XVIII; 1860: documentada

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001

Classificació: Sòl no urbanitzable

Qualificació: Zona de Protecció Natural i Paisatgística (Clau 23)

Protecció existent: Cap

RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: Privada

 DESCRIPCIÓ: La casa consta d’un volum de planta baixa i planta pis de forma indefinida, amb cobertes acabades amb teula àrab i una terrassa. Prop de la vivenda hi ha un petit cobert que alberga una barbacoa. El mas compta amb diferents cossos aïllats que exerceixen de magatzems. Aquests es troben en bastant mal estat. Aquesta Masia és a menys de 200 m de l’àrea del PEIN que forma part de la Xarxa Natura 2000 i que és LIC i ZEPA. La seva vegetació té un paper fonamental en el paisatge d’aquesta zona.

VALORACIÓ: Aquesta edificació no és característica del medi rural però s’aconsella la seva catalogació per raons d’equilibri territorial i visibilitat des dels recorreguts principals.

DADES HISTÒRIQUES: Casa ubicada a mig camí del mas d’en Pers al mas de l’Artís, a ponent del torrent de la Pastera. Safons era el cognom d’un propietari de l’actual mas Sardet, el qual era conegut al primer terç del segle XVIII, com mas Safons, propietat de Francesc Çafont, que a més tenia la dependència del maset, aquest existent l’any 1725. Si bé Miquel Safons tenia terres en aquest camí, com consta al Registre de 1818, la casa no apareix documentada fins l’any 1860 com Masia den Safons, però també per Maset den Safons al 1861, aleshores propietat de Manuel Pers, probablement adquirida en subhasta ja que poc després era subhastada, l’any 1865, una altra terra dels hereus de Miquel Safons Soler, mort l’any 1864, situada en la partida del Maset. L’hereu de Miquel Safons i Figueres, Miquel Safons i Alegret, al·legava l’any 1868 tenir certs drets en el manso conocido con el nombre Maset del Safons com publicava el Diario de Villanueva. Aquest mateix diari, recull a l’any 1870 que es venia una peça con su casita dicha Maset dels Safons.

A l’any 1979, Francesc Prat i Vidal va comprar una de les parcel·les del mas, on es trobava la masia que va ser reedificar i ampliar a partir de l’any 1980. A l’adossar un nou cos amb la funció de celler, van aparèixer les runes de l’antiga masia.

 Tornem aquest cop pel camí nou del Mas de l’Artís, les vinyes d ela finca del Padruell es mostren pletòriques de raïm, fan goig. Passem pel costat de l’Antena de l’ona mitjana de l’antiga Ràdio Vilanova després vinculada a la família Rato i a l’Onda Cero que ara deu servir ( ho desconeixem) de repetidor de divers emissores , Hi havia passat altres vegades ( forces) però avui m’ha semblat més alta que mai. Ens hem aturat a contemplar-la una estona. Recorda els “mecanos” d’abans però a l’engròs….

Seguim cap a Vilanova, i a l’alçada del Camí Ral ( per cert, cimentada de nou) i desviem cap a al Masia Cabanyes i retorn a Vilanova.

Objectiu complert, caminar una bona estona, fer una dotzena de quilòmetres i portar l’espígol.

 

P.S. Tenim coneixement de la mort d’en Miquel Galmés, fotògraf, company de militància . Galmés fou fundador i president de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i mestre, professional, artista i historiador del món de la fotografia. l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya fou creta a l’any 1972, va ser una entitat   que amb el suport de la Diputació de Barcelona inicialment es va dedicar a la difusió, promoció i ensenyament de la fotografia. Va fer una ingent tasca en la recuperació del patrimoni fotogràfic del nostre país. Fins avui Miquel Galmés n’ha estat director i president.

Gràcies a ell el llegat de Ramir Horro fou dipositat a l’Arxiu de la ciutat. A la mort d’Horro en Galmés en fou el seu dipositari i va fer feines de classificació,després fou un bon intermediari entre l’Ajuntament i la família que va permetre disposar de l’obra d‘Horro a la ciutat.

La fotografia per un apassionat i un gran professional però la ciutat també perd un veí compromès socialment i cívicament i sempre actiu.

Descansi en pau.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: