Fonts i forns…altre vegada

by

Feia temps que no fèiem el recorregut que indicat i senyalitzat com a “Fonts i forns” fa un tomb circular al voltant del Castell d’Olèrdola. Enllaça part de diverses rutes com el GR-92 i les rutes del vi i la vinya. La ruta circular per l’espai natural de la muntanya d’Olèrdola permet descobrir l’esperó rocós que el conforma i el fondo de la Seguera, amb algunes de les seves fonts, les barraques de vinya, vinyes i conreus, o els forns de calç de la Vall.

També ens ha servit per reprendre els caminades de matí. Les pluges dels darrers dies i la baixada de les temperatures fan que caminar al matí ja no sigui el calvari d’aquest juliol i agost calorosos més que altres anys.

Fa fresca, cal portar alguna màniga llarga per caminar amb una certa comoditat.

Aquesta ruta és una ruta molt interessant per assaborir el paisatge d’aquesta vall , i també conèixer les fonts que hi ha la llarg del recorregut ( algunes no ragen). També es passa per un parell de forns de calç que abastien les masies dels voltant del producte. Ara en desús però són una mostra de la desapareguda industrial de caràcter rural al territori.

Comencem a caminar des de l’aparcament del Castell i ens adrecem cap el Pla dels Albats, abans d’arribar-hi però girem a la dreta i seguim per un camí carener ampli i molt ben cuidat ( està senyalitzat). El camí va seguint amb pujada sostinguda fins trobar un trencall assenyalat a la nostra dreta. Cal deixar el camí que seguíem i que ens portaria fins Daltmar i al Pic de l’Àliga més enllà. Seguim per un corriol mot ben fressat que després d’una relativa baixada s’enfila fins un turonet al peu d’una torre elèctrica. Des d’aquí constatem que s’ha fet un procés de reforestació. Nombrosos plançons de pins ben protegits poblen aquesta zona que es va cremar ara deu fer un parell d’anys. Des del punt elevat a on hem arribat es veu la pedrera que fins fa un temps funcionava i subministrava pedra a la fàbrica Uniland ,ara sembla que s’han fet moviment de terres , no sabem si per ampliar explotació o bé perquè han començat a fer treballs de restauració dels que se’n havia parlat fa ja forces anys. Bona vista des d’alçada, Can Castellví, el Fondo de la Seguera i també el Pic de l‘Àliga i les cases de Daltmar. Montserrat ben retallat, la plana del Penedès i els contraforts de les muntanyes e Font-rubí i de la serra del Bolet.

Baixem cap el fondo per un sender més ampli en forta pendent i que cal afrontar amb cura ja que hi ha molta pedra petita que el fa relliscós,en algun punt també hi ha esglaons que ajuden però estan força fets malbé. Passem pels antics forns de calç fins arribar al Fondo de la Seguera. Seguin les indicacions de la senyalització i avancem per un camí ample en direcció contrària a la que portàvem fins ara, davant Mateix Can Castellví amb l’ermita de Sant Llúcia i el camí que ens portaria fins les balmes amb pintures rupestres.

Més endavant trobem el camí que ens portaria a la masia de Can Ximet, abans però haurem trobat el desviament del camí que ens porta a la Font de l’Avellaner, una surgència d’aigua en mig d’arbres i just al costa de les vinyes… Més endavant el desviament de la font de l’Ametlló. Observen des del camí la balma en que hi ha la font, la pujada és directe i per tant prou forta, la deixem per un altre dia i seguim deixant a la nostra dreta el camí de la Font d’Alba que ens portaria directament novament al Castell.

El camí segueix fins el principi del Fondo, allà on s’ajunta amb la Riera de l’Adoberia, d’ençà aquell punt desviant-nos a la dreta comencem a remuntar mica en mica cap el Castell. Aturada a la Font de Fontanilles per menjar una mica i seguim pujant fins que veiem al Font d’Alba amb un plataners característics , poc abans d’arribar.-hi hi ha un trencall que puja cap el Castell en mig d’un camí cobert per la vegetació.

Carretera i de nou a l’Aparcament.

Uns 8 quilòmetres carregats d’elements naturals com les cingleres calcàries que anem trobant i sobretot en la part final del fons de la Seguera i també amb una vegetació exuberant després de les pluges.

Margallons, càrritxs i molta argelaga ,molta i amb mates enormes.

Un parell d’hores de gaudi en mig de la muntanya.

Ja ho havíem comentat en un altra ocasió estaria bé que les fonts , almenys aquelles que estan al costat directe del camí tinguessin un manteniment permanent, avui es veu deixades i amb la sensació de que eren llocs de repòs i avui estan força descuidats i això contrasta amb al cura amb que trobem el Castell i tot el seu entorn més directe.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: