La bona gent…

by

Fa uns dies vam escriure en un article al Diari de Vilanova: “Agost però també ha estat tenyit de notícies i de moltes imatges impactants , que ens fan avergonyir i sentir impotència , sobre l’epopeia a voltes dramàtica que han de passar els immigrants. Imatges de milers de refugiats en condicions deplorables arriben a la “vella” Europa, arribades massives a les costes gregues i italianes i també naufragis que han augmentat el nombre de morts,escenes de persecució policial pels gendarmes   al Pas de Calais, o a la frontera amb Macedònia amb la policia llançant gasos lacrimògens. Tot plegat fa que el tema de la immigració, que en altres agosts ja havia sigut protagonista, hagi agafat una deriva realment dramàtica Europa vol posar barreres cada cop més dures però segur que no   hi ha barreres que puguin aturar a les persones que han de lluitar per la seva vida, per la seva supervivència física ni les barreres físiques ni les barreres d’endurir les lleis i la persecució , la realitat és que continuaran arribant persones mentre no hi hagi unes condicions igualitàries amb major o menor grau pau i prosperitat en els països d’origen. ……”

 Amb posterioritat a això que havíem escrit la imatge del nen mort en un platja va commocionar mig món ( no n’hi havia per menys) . El drama feia temps que durava però aquesta imatge va servir dissortament i dramàticament per sacsejar fins l’extrem algunes consciències.

Els estats van relaxar al seva política fronterera tot i que encara, sobretot a Hongria, la situació dels refugiats va tenir de nou moments d’alta tensió.

Els estats com sempre han reaccionat malament, tard i encara més, amb gasiveria l’hora d’afrontar un problema que de fet ja està sobre el terreny. Fins els dia 14 no hi haurà una cimera per tractar el tema dels refugiats.

Mentre es van debaten quotes , obligatòries o no.

I es discuteixen les xifres… que tothom procura que vagin a al baixa..

S’al·leguen raons que van des de les econòmiques fins a les que reclamen una immigració que no sigui musulmana per acollir-les….

En fi , mentre els refugiats van seguint el seu camí i ja no l ‘atura cap barrera física els estats es perden en temes ( que no dic que no siguin importants) que possiblement s’haurien de debatre o haver debatut en els moments en que no existís el problema sobre el terreny.

Un cop més la previsió ha deixat pas a una certa improvisació.

I naturalment cap ajuda als països fronterers amb Síria que fa temps que acullen molts més refugiats que els que han aconseguit arribar amb aquesta onada estiuenca a Europa.

Mentre algunes policies actuen amb contundència, com a “matons” , davant gent desvalguda i desarmada, els estats van fent sumes i restes, la gent, la bona gent s’ha mobilitzat de manera espontània per poder no sols donar la benvinguda als refugiats sinó acollir-los i actuar per resoldre els problemes més urgents.

Veure les estacions de ferrocarril de Viena, de Munic i de forces altres ciutats o en punts fronterers com la gent, la bona gent aplaudia els refugiats que arribaven espantats i cansats del recorregut que havien fet per cercar seguretat i un escalf que no troben a la seva terra.

Amb la mobilització de les ONG ja s’hi compta però la realitat de les mobilització de gent anònima, els moviments espontanis per porta ajuda de primera ma a les refugiats que van arribant és una mostra de que més enllà de les lleis, les fronteres i les represàlies policials hi ha les persones que se senten sotragades davant el gran drama que pateixen altres persones.

I certament la massiva resposta de famílies que volen acollir a alguna família refugiada cal valorar-la positivament també és cert que la resolució de l’acolliment cal que sigui de manera estructurada i han de ser el poder públics els que han de garantir els serveis que rebran en els nous llocs d’acollida en la nova societat.

La resposta espontània te el valor de la solidaritat.

La voluntat d’acollir és una mostra de que al marge de les fronteres son reactius davant tragèdies.

Però el “problema” cal que tingui un solució des el poder, perquè aquets allau humà no s’aturarà mentre el problema que l’origina no s’aturi i l’estada d’aquestes famílies que avui arriben pot ser llarga, molt llarga.

Reconforta però veure que encara hi ha bona gent que respon davant una cisi humanitària.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: