De cara a la tardor.

by

Darrera caminada de l’estiu, la tardor almenys pel calendari està ja al caure , de fet va ser el dimecres a les 10 del matí.

Poc es nota però sí a algunes plantes ja es comença a veure algun canvi prou notable.

Recorregut planer de Vilanova a Puigmolto i retorn a Vilanova pels Cocons.

Tot i algunes pluges de dies enrere els camins estan ben polsosos i qualsevol vehicle que ens creua aixeca una polseguera prou notable i empipadora .

Passada l’ Avinguda dels Països Catalans enfilem el camí paral·lel a la variant de la C- 246, passem per la fita del límit del terme i està ple de runes, mobles i l’inevitable matalàs en plena descomposició és difícil arribar-hi en vehicle i sembla estrany que sigui més pràctic llençar la merda aquí  que anar al Punt Net. En fi!

Passat el bocs de Solers i anant cap Xoriguera el camí esta vorejat per una catifa de pinassa, té el seu encant.

Masia Xoriguer i La Masia del Cocons, de la Masia poden llegir en el Joc de les Masies dels Tastets del Territori, : “Els Cocons es troba situada als afores de Ribes i es barreja amb un paisatge immillorable: barraques de pedra entre vinyes,camps d’oliveres i fruiters.

Tot i el bon estat en que es troba actualment els Cocons es té coneixement que aquesta ja es troba documentada des de l’any 1700.El seu interior ha conservat l’estructura inicial i les antigues bigues, que desprès de ser tractades,es van tornar a col·locar al seu lloc d’origen, per mantenir-ne l’estructura inicial. Al celler s’hi conserven dues premses de vi que han estat totalment restaurades i que avui s’utilitzen com element ornamental .A la banda posterior s’hi guarden totes les eines que fan servir per les vinyes i el jardí exterior. Les arcades que conté la façana són molt característiques i es conserva un rellotge de sol a la paret, molt proper a l’entrada principal.

En aquest moments s’ha convertit en una masia destinada al turisme rural.

http://www.laltaveu. “

Des d’aquest indret agafem la desviació cap a la nostra dreta i en fort pendent anem davallant fins anar a trobar el camí de Puigmoltó, aquest camí es en forta pendent com hem dit i amb molta pedra petita , cosa que fa que hàgim d’anar amatents a on trepitgem per evitar caigudes.

Dia de passejar els gossos, en trobem ben bé mitja dotzena acompanyats pels seus amos, es creuen,es miren es vigilen i algun que altre borda.

El tram fina del camí , ja enfilats cap els carrers de Puigmoltó , estava molt ben cuidat i arranjat , fins i tot amb reguerots per desviar l’aigua, però sembla que aquesta ha baixat amb força i ha desfet el bon treball que s’hi havia fet.

Puigmoltó tranquil, jardins florits i balcons i finestres carregades també de flors.

Algun magraner carregat de fruits

Olor de gessamins intensa a aquelles hores el matí.

Abans d ‘arribar a la Masia de les Farigoles volem fer una drecera però ens surt malament i hem de recular un parell de centenar de metres , hem seguit un camí que comença ben conformat i acaba esvaint-se ( ah! la cançó) just en arribar a un petit bosquet.

Reculem i passem per davant la Masia i fema cap al darrera les urgències dels Camils. Com sempre els fumadors hi tenen el seu lloc de concentració i de gaudi del tabac.

Retorn cap a Vilanova per l’antic camí de Ribes, força freqüentat i amb alguns elements encara que recorden l’antic pas dels traginers com són els solcs i roderes en una zona esglaonada juts abans de la Serra. Des del punt de senyal de la Serra i de confluència de camins seguim en baixada suau,retornem als Cocons i seguim ja pel mateix camí que hem fet a l’anada fins a Vilanova.

Vinyes ja veremades i algunes encara per collir, deu ser moscatell i les deixen madurar fins el límit.

El camp entrarà ja en una certa letargia tot i que encara s’hi veu força activitat.

Venen dies de tardor i un nou ritme agafarà la natura.

Debat animat entre els caminadors sobre les eleccions del diumenge , veig molta posició favorable amb això de Junts pel sí, però no em convencen de la bonança dels projecte, per mi més aviat serà nefast pel país. Però vaja diversitat d’opinions que ja es bo que n ‘hi hagi.

 

PS. El bisbe Cañizares fa misses per la unitat d’Espanya i el bisbe de Solsona ha animat “a tots els rectors a tocar les campanes aquest diumenge a les 9 del matí”,un bon repic per a despertar tothom i anunciar-los que ha arribat el dia de la llibertat: el dia que tenim a les nostres mans la decisió sobre el futur del nostre poble”.

Carai, carai, amb els bisbes…. està bé que es posicionin però també ho podien haver fet amb tantes altres coses…

Con la Iglesia hemos topado!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: