Ara toca reflexió

by

Sempre he procurat ser respectuós ( com gairebé tothom) amb les recomanacions de l’autoritat competent. A partir del 28 ja ho veurem. Paguem com tantes persones els impostos que ens pertoquen ( el menys possible, clar) i demà doncs , seguint els consells de l’autoritat electoral ,no faré cap tipus de campanya i dedicaré tot el dia a reflexionar sobre els coms i els perquès de la jornada de votacions de diumenge. Aclareixo que ja sé que votaré i ho faré convençut i conscient del que voto. La reflexió no em farà canviar el sentit de vot però sí que pensaré en la meva decisió i si aquesta pot ajudar a ser transcendent pel país i naturalment per a mi mateix..

Però possiblement el millor de les campanyes sigui el dia de reflexió, quan el guirigall baixa d’intensitat, quan després de l’allau d’informacions, promeses, atacs creuats, de la contaminació propagandística cal mirar-se al mirall i decidir que votar l’endemà.

Amb l’evolució de la societat i les tècniques del màrqueting i les tecnologies això de la jornada de reflexió ha perdut bona part del seu sentit. Segur que els tuits ( millor piulades?), els WhatsApp i mails, faran bullir els telèfons i ordinadors donant la darrera consigna de vot.

La reflexió però em porta a dir amb contundència que aquets cop no serà el vot de la meva vida perquè aquest vot el faig cada vegada que voto i voto el que em sembla més adequat en cada moment. No vull caure ara en aquesta mena de transcendència vital pel vot. Però vaja cadascú li donarà, només faltaria, el sentit que vulgui.

La reflexió no em porta a botar d’alegria i fer-ne un titular magnificat quan un diputat del Frente Amplio de l’ Uruguai es posiciona a favor del dret a d’autodeterminació en general ni m’enfonso en una depressió de cavall quan Obama parla d’una Espanya “unifcada” , sortosament som i serem nosaltres els que decidirem i després ja es veurà, és parlarà, es negociarà, es transaccionarà, …

La reflexió em porta a pensar que els banquers “calladets” millor i no crec que acabin fent el que diuen que faran en cas de secessió estas dificultades obligarían a las entidades a reconsiderar su estrategia de implantación, con el consiguiente riesgo de reducción de la oferta bancaria y, con ello, de exclusión financiera y encarecimiento y escasez del crédito”. El diner no té pàtria i els banquers aniran on hi hagi negoci, per tant no cal que ens vulguin espantar que ja ens espantem sols davant tanta bestiesa dita i escrita per uns i per altres.

La reflexió em farà pensar en  una campanya en que el debat entre el que ha fet el govern i el que proposa fer aquest revoltillo de candidatura ,que té totes les de guanyar legítimament . El fet i no fet ,sembla que no importa , els que encara creiem que una campanya és també analitzar el que han fet els qui ens han governa fins avui  som titllats d’ antiquats , que en aquest moment – diuen- històric això no cal tractar-lo, que només cal parlar de futur, però encara creiem, potser innocentment, que per parlar de futur cal haver analitzat el que han fet els que ara ens prometen l’“oro i el moro”. O, no?. Potser és una reflexió errònia, potser…

Cafè i becaina al sofà per acabar de reflexionar. Plof! em desperto. Serè encara europeu..? bona pegunta. Reflexió

Dilluns serà un altre dia, segurament diferent i llavors sí, s’haurà de reflexionar i molt.

 

Publicat al Diari de Vilanova, el 25 de setembre del 2015

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: