De lectures

by

 La veu invisible  Gisela Pou

Col·lecció: Clàssica 1035

Editorial Columna febrer de 2015

Novel·la en que a partir de l’aparició d’una dona que ha perdut la memòria en una platja de Barcelona se’ns van descobrint diversos mons i espais narratius ,des de la feina abnegada i moltes vegades poc valorat de les infermeres i infermers   fins a la vida quotidiana en una hospital com un microcosmos on la batalla per la vida és un permanent repte i encara una tercera trama, la que dóna sens dubte solidesa argumental i com una teranyina abasta les altres, la història de l’amistat entre tres noies joves que té un final tenyit de drama amb al desaparició d’una d’elles , però la història a vegades té els seus capricis i sembla que el passat retorna i cal descobrir. esbrinar el perquè d’aquets retorn i com es gestiona en el present.

L’autora, Gisela Pou (Castellar del Vallès, 1959), és llicenciada en Ciències Biològiques i màster en guió televisiu i cinematogràfic. La seva primera publicació va ser Barcelona: ecologia d’una ciutat, conjuntament amb Jaume Terrades i Margarida Parés. Fa dinou anys que es dedica professionalment al guió televisiu. Va participar en el naixement de la primera tele-novel•la catalana Poblenou, i ha participat en totes les altres produccions de TV3 inclosa El cor de la ciutat. També és coautora de l’exitosa sèrie històrica Temps de silenci i en els darrers temps ha format part de l’equip de guionistes de Ventdelplà. Ha estat professora de màster de guionatge a la UIMP, és autora de contes infantils i juvenils i de dues novel•les per a adults: Soroll de fons (1989) i Sense la mare (Columna, 2008). La ubicació en el món de les relacions, no sempre pacífiques, entre propietaris ha estat un pou per trobar argumentacions i elements que tenint un fons real acaben convertint-se en excel•lent ficció. Aquets és el cas d’ El silenci de les vinyes. Amb un rerefons ben real, ens passegen per les vicissituds de la família Brugat tot relacionant el seu passat, present i futur amb el món del cava. Ara torna amb la Veu invisible, que ben segur tindrà també la mateixa bona acollida dels seus treballs anterior.

La Martina, la Cèlia i al Nora són tres amigues que comparteixen amistat, idees, projectes i esperances en la seva adolescència i primera joventut , somien en ser infermeres , són tres noies diferents però tenen interessos comuns mentre la Martina llegeix molt i coneix bé al literatura, la Cèlia té la capacitat de saber entendre, relacionar-se i escoltar a els altres i la Nora té facilitat per escriure. En una nit de festa succeeixen uns fets que coneixerem al llarg de la narració que fan trencar la relació entre elles per la marxa de manera sobtada i sense donar masses explicacions de la Martina. Marxa a Londres però el viatge aparentment no té un bon final l’esfondrament d’un ferry on se suposa que ella viatja fa que se la doni per morta. La família i les amigues ploren la seva pèrdua , però la Martina perdura el seu record.

Aquella ideà inicial de ser i fer d’infermeres només finalment ho ha aconseguit al Cèlia, que treballa a l’hospital de Sant Pau, és una professional reconeguda i ha tingut una trajectòria en diversos indrets de l’hospital ara fa torns de nit i això trasbalsa una mica la convivència amb els seus fill. La Nora va seguir altres camins i s’ha convertit en periodista i escriptora.

I en aquest context la Cèlia fent d’infermera i batallant en el dia a dia amb els fills que intueix que se li comencen a escapar-se , el gran que s’ha unit a un grup contestatari Barons Crisàlide ( homenatge a Calvino)   que dorm als arbres com a mesura de protesta política i reclamant canvis en la societat que no els serveix ja, i la filla petita que viu amb la sensació d’un cert abandonament i la Nora que a través de la mateixa Cèlia i dels seus contactes a l’hospital vol escriure un llibre sobre el fet de treballar d’infermera , tot i que la Cèlia sempre diu que no es treballa d’ínfermera s’és infermera.

En aquest escenari,doncs, apareix una dona a la platja de Barcelona en estat d’inconsciència i es ingressada a l’UVI, en un del seus recorreguts per l’hospital al Cèlia amb gran sorpresa i estupefacció reconeix la dona de la platja, és la Martina, l’amiga que donava per morta des de feia més de vint-i-cinc anys.

Quan la “nova” Martina recupera la consciència s’adona que pateix amnèsia i no té cap mena de record. A partir d’aquí la Cèlia i la Nora intenten reconstruir que el que ha passat al llarg d’aquest vint-i-cinc anys i com es que ara reapareix la Martina per sorpresa per tothom , bé potser no per tothom.

La Cèlia pren la Martina a casa seva quan aquets ja està físicament recuperada i això és una nova font de problemes amb els fills. El germà de la Martina no en vol saber res, per ell ja és morta i la mare ingressada en un asil no la reconeix. Mentre la Cèlia i la Martina van intentaran recuperar la història amb el record de la Barcelona de la seva joventut. La Nora, per la seva banda va a Anglaterra per intentar esbrinar que ha estat de la Martina durant els anys en que tothom l’havia donat per morta.

Reconstruir els itineraris vitals.

Aquesta recerca posa al descobert ,secrets, mitges veritats i mitges mentides,sentiments, amors i desamors , infidelitats i lleialtats i un cant a l’amistat personalitzades en les tres noies i per damunt de tot un homenatge a la professió de la infermeria per la seva implicació , potser en un excés a vegades, en la via dels pacients.

L’autora però aprofita el fil narratiu i l’escenari de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau per posar damunt la taula i denunciar les retallades en matèria de sanitat que estem patint. Actualment, amb la pèrdua de llocs de treball i la immigració laboral de molts i moltes professionals de la sanitat.

La tram està molt ben ordida i es descobreixen els fets que van fer marxar a al Martina i que va desencadenar la història de la seva “falsa mort” i el seu “ressuscitar”.

La novel·la té moltes referències literàries sobretot amb l’excusa de la feina que ha fet al Martina a Anglaterra.

La veu invisible , és una bon novel·la, manté la tensió narrativa, un ritme molt ben trobat , una voluntat de denúncia de situacions actuals i sobretot ganes d’explicar una història.

Interessant i de lectura plaent.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: