No hi ha paral·lelisme malgrat alguns ministres

by

El sis d’octubre de l’any 1934 lluís Companys proclamava l’estat català en el marc de la república federal espanyola. I llençava aquest missatge que ja hem pogut llegir i escoltar moltes vegades:

“Catalans: Les forces monàrquiques i feixistes que d’un temps a ara pretenen trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. Els partits i els homes que han fet públiques manifestacions contra les minvades llibertats de la nostra terra, els nuclis polítics que prediquen constantment l’odi i la guerra a Catalunya, constitueixen avui el suport de les actuals institucions.

Els fets que s’han produït donen a tots els ciutadans la clara sensació de que la República, en els seus fonamentals postulats democràtics, es troba en gravíssim perill.

Totes les forces autènticament republicanes d’Espanya i els sectors socialistes avançats, sense distinció ni excepció, s’han alçat en armes contra l’audaç temptativa feixista.

La Catalunya liberal, democràtica, republicana, no pot estar absent de la protesta que triomfa per tot el país, ni pot silenciar la seva veu de solidaritat amb els seus germans que en terra hispana lluiten fins a morir per la llibertat i el dret. Catalunya enarbora la seva bandera, flama a tots al compliment de l’haver d’i a l’obediència deguda al Govern de la Generalitat, que des d’aquest moment trenca tota relació amb les institucions falsejades.

En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l’Estat Català en la República Federal Espanyola, i en establir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els convida a establir a Catalunya el Govern provisional de la República, que trobarà al nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica.

El Govern de Catalunya estarà a tot moment en contacte amb el poble. Aspirem a establir a Catalunya el reducte *indestructible de les essències de la República. Convido a tots els catalans a l’obediència al Govern i al fet que ningú desacati les seves ordres, amb l’entusiasme i la disciplina del poble. Ens sentim forts i invencibles. Mantindrem a ratlla a qui sigui, però cal que cadascun es contingui subjectant-se a la disciplina i a la consigna dels dirigents. El Govern, des d’aquest moment, obrarà amb energia inexorable perquè ningú tracti de pertorbar ni pugui comprometre els patriòtics objectius de la seva actitud.

Catalans!: L’hora és greu i gloriosa. L’esperit del president Macià, *restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascun al seu lloc i Catalunya i la República, en el cor de tots!

Visqui la República! Visqui la llibertat !”

 Ja sabem com va acabar.

Declaració de l’estat de guerra. El general Batet assetjant el Palau de la Generalitat.

Revoltes generalitzades arreu de Catalunya. Repressió sagnant

Un fiasco total.

El govern empresonat al vaixell Uruguai amb les imatges de lluís Companys darrera el barrots de la cel·la..

Suspensió de l?estatut i del Generalitat….

I naturalment amb posterioritat debats dels historiadors sobre la necessitat, l’oportunitat i les conseqüències el cop de força de Companys.

Interpretacions diverses i variades, des del que valoren positivament el suposat patriotisme de Companys fins el que el veuen com un eixelebrat que va trencar les possibilitats de Catalunya.

Llibres a dojo, dos d’autors vilanovins , l’Amadeu Hurtado amb “ Abans del sis d’octubre” llibre que ha obtingut un notable ressò o el d’Albert Virella “La revolució d’octubre a Vilanova. Visions d’un espectador”

Vuitanta-un anys més tard el ministre de justícia espanyol Rafael Català diu amb tota claredat que no els tremolà el pols si han d’inhabilitar el President o suspendre la Generalitat.

Realment els temps han canviat a molt, l’actual procés no té ers a veure amb el sis d’octubre malgrat alguns hi han volgut fer semblances, però els ministres segueixen amb l’actitud d’aplicar la força per comptes de parlar de diàleg , de voluntat d’entesa i de cercar formules que ajudin a encaixos còmodes , afectius i efectius.

Al cap d’una setmana dels resultats del 27-S amb una majoria clarament sobiranista , Catalunya ha de seguir un procés primer d’entesa interna a la mateixa Catalunya i després de cercar les fórmules per ratificar el procés a través de pronunciaments clars i el més extensos possibles.

No hi ha paral·lelisme històric ni per circumstàncies ni per similituds, però no es pot estar permanentment amenaçant sense aportar cap mena de possibilitat de diàleg.

La imputació de Mas és un pas més en aquesta estratègia de tensió que no ajudarà a res. Augurem que el 20 de desembre un cop més els resultats del PP i afins serà un cop més irrellevant al país.

Caldria aprendre de la història i dels resultats electorals. No costa tant , segur que aniríem millor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: