I ara toca actuar.

by

En el darrer escrit ens quedàvem en el dia de reflexió previ a les eleccions .

L’endemà votàvem i decidíem.

Ara tot plegat ja té una altra dimensió. La ciutadania s’ha manifestat amb llibertat i claredat a les urnes. La lectura amb tots el matisos que es vulguin fer crec que es prou clara, victòria diàfana de l’independentisme, diàfana sí, però possiblement un pèl curta per seguir amb un procés accelerat.

Els tertulians, opinadors professionals , politòlegs, sociòlegs, estadístics i qualsevol ciutadà amb ganes de fer-ho anem fent anàlisi i interpretacions sobre els vots, els vots i els escons, sobre si es guanya o no el plebiscit…..

Sumes i restes i interpretacions matemàtiques al gust de tothom.

I tot plegat no deixa de ser molt interessant i apassionant per seguir discutint però segurament el que cal és que es comenci a actuar per sortir de l’atzucac , de la incògnita que qualsevol elecció que no acabi amb una majoria absoluta d’un partit comporta.

Cada partit llegirà el resultat, lògicament,en funció dels seus interessos i estratègies, però també cal fer-ho ( ho haurien de fer) des de l’òptica global i amb la màxima objectivitat possible i sobretot, més enllà dels seus legítims interessos partidistes,repetim, amb una visió que tendeixi a permetre que el País no quedi encallat en les batalles entre uns i altres feta la ja la “mare” de totes les eleccions.

I no deu ser fàcil quan hi ha unes expectatives ciutadanes molt altes sobre el futur que no poden ser decebudes, però tampoc alimentades sense cap mena de certeses i seguretats que són fonamentals perquè la confiança i credibilitat retornada, creiem, als polítics expressada en una altíssima participació electoral, no es vegin trencades altra vegada.

I actuar vol dir començar el procés de negociació per fer possible constituir el Parlament, escollir un President, formar govern i començar a treballar de valent. Avui ( quan s’escriu això) tot plegat està penjat d’un fil, amb incerteses fruit de la posició que mantenen avui, legítimament, els de la CUP   que són els que lògicament per proximitat i per coincidència en l’objectiu nacional poden amb els seus vots , l’abstenció de tots i totes no val, facilitar la investidura. Ja sabem que negociar un pacte polític vol dir anar endavant i enrere, enrocar-se ara i desencallar després, tornar a començar moltes vegades, apretar i afluixar, sumar i restar una mica, cedir i guanyar. Tot valdrà la pena si finalment hi ha capacitat d’evitar unes noves eleccions que situarien el país en un atzucac difícil d’explicar sí, però d ‘entendre també. I això no vol dir que s’hagin de fer renuncies fonamentals vol dir crec que cal obrir el joc de manera el més àmplia possible per garantir un govern que tiri endavant el procés cap a la sobirania , ja que legítimament ha obtingut més vots ,però que també doni un gir social, que també és una possible i real lectura del resultat electoral, a les polítiques a curt i a mitjà termini   que faci un gir respecte al que han fet fins avui els que aspiren a seguir governat.

Comptats i recomptats el vots, fetes les anàlisis adequades ara comença el moment de la política, de la bona política , entesa la política com el topic clàssic però engrescador de que la política és l‘art de l’impossible. Política en majúscula que permeti el diàleg, assumir responsabilitats i generar confiances de les diverses sensibilitats que s’han explicitat a les urnes i que ara s’han de convertir en un projecte ambiciós pel país i per la seva gent. Hora d’actuar doncs.

 

Publicat al Diari de Vilanova, 9 d’octubre del 2015

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: