Homenatge necessari.

by

15 d’0ctubre.

Data significada a la història del País.

Afusellament de Lluís Companys després d’una pantomima de judici avui fa setanta-cinc anys .

Avui encara no s’ha invalidat la sentència ni s’ha reconegut la il·legitimitat d’aquell procés.

Assassinar algú pel fet  d‘haver esta president escollit democràticament  d’un país és realment una brutalitat històrica.

Com cada any al migdia es aplegarem al monòlit recordatori de la figura del President i farem ofrenes florals i escoltarem les discursos patriòtics.

Enguany a més també es celebra el dia nacional de “les víctimes de la guerra civil i de la repressió franquista”.

Pocs països trobarem en que cal encara refer la memòria i fer recordatori que de que totes les víctimes de la guerra encara no reposen en pau i en terra amiga.

Hi ha encara foses comunes esteses per cunetes de carreteres sense saber del cert qui hi ha enterrat ni per descomptat sense conèixer les circumstàncies, masses vegades fruit dels incontrolats,   d’aquestes morts.

Homenatge de nou, com cada any i es just fer-ho a Lluís Companys i amb ell a tots i totes els que van morir injustament víctimes de la guerra i la repressió.

Aquets dies se’n ha parlat molt, suposem que en mig del procés que estem vivint cal trobar figures èpiques que donin sentit a una certa història.

Companys fou un advocat laboralista que durant molts anys va treballar colze a colze amb el sindicalistes . Companys fou obrerista republicà i catalanista.

Fou Ministre de l’estat espanyol i President de la Generalitat en el pitjor període que algú pot tenir per presidir un país, en mig d’una guerra que estava ja condemnada a perdre’s de bon principi.

Se’l recorda també per haver proclamat la república Catalana de la federació Ibèrica un 6 d’octubre del 1934. Això li costa presó i la dissolució del govern de la Generalitat i la suspensió de l’autonomia.

I en data com avui recordar que al Foment Vilanoví hi ha una exposició que sota el títol “Lluís Companys. Polític fins a la mort”,   l’exposició “repassa la figura del president Companys per donar-lo a conèixer i fer-li un petit homenatge. Fill de família benestant, advocat de formació, ho tenia tot a favor per gaudir d’una vida plàcida i acomodada. Però en una època marcada per importants injustícies i falta de llibertats, la seva consciència social el va fer triar la defensa dels més febles, encara que comportés una vida plena de sacrificis i perdre la seva pròpia llibertat ben sovint.

I encara voldria fer esment a dos llibres que he llegit darrerament sobre Lluís Companys que m’han servit prou per entendre al figura del President:

 L’agent 477 de Gemma Aguilera publicat per  Tres i Quatre en la col·lecció “La memòria”, el  llibre , que va guanyar  el premi Joan Fuster d’Assaig. El llibre va  sobre la vida del policia franquista que va detenir el president Lluís Companys, Pedro Urraca. La narració , es basa en l’arxiu familiar que Juan Luis Urraca, fill de l’agent franquista, conservava.

La nota editorial en diu del llibre :“Agent 447 és el retrat d’un criminal protegit. Pedro Urraca Rendueles, un policia i espia a sou del franquisme i la democràcia que va dirigir part de la repressió exterior de republicans, comunistes i, finalment, membres d’ETA. En el seu full de serveis hi ha la detenció i interrogatori del president de la Generalitat Lluís Companys l’agost de 1940. Un personatge funest per a la nostra història de qui, fins fa molt poc, no se’n sabia pràcticament res. Els seus dietaris personals, així com la documentació i l’arxiu fotogràfic que va deixar, han permès de reconstruir la seva vida”

 I un segon llibre Evitar l’error de Companys! Tarradellas i la lliçó dels Fets d’Octubre  de Joan Esculies  publicat per  Edicions de 1984. En al presentació del llibre es diu :  En el marc del procés sobiranista actual, el catalanisme té més present que mai la data del 6 d’octubre de 1934. Aleshores, Lluís Companys va proclamar l’Estat Català de la República Federal Espanyola i va acabar a la presó. Vuitanta anys després, polítics, periodistes i tertulians empren el gest del president de la Generalitat per defensar o negar les possibilitats d’una proclamació unilateral d’independència. En aquest joc, la figura de Josep Tarradellas s’usa sovint com a sinònim de moderació, del polític que no se salta les regles establertes.

Aquest assaig dóna la volta a aquesta visió i presenta un polític que va patir les conseqüències derivades dels anomenats Fets d’Octubre. Contra la imatge de moderació, Tarradellas va extreure una lliçó d’aquell moment per no repetir el que ell va considerar l’error de Companys: no mantenir la unitat del catalanisme i supeditar la política catalana a l’espanyola”

15, d’octubre doncs,i un any més homenatge merescut a la figura del President de Catalunya,Lluís Companys.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: