L’etern debat sobre el patrimoni.

by

El debat sobre el patrimoni i la seva rendibilització púbica amb caràcter social , cultural i econòmic és un debat etern.

És un debat en el que s’han esmerçat moltes forces sense cap mena de resultat tangible.

És un debat en que cada cop que es vol resituar ens trobem amb la dispersió que fa gairebé impossible trobar un paraigües que aplegui la possibilitat d’un discurs territorial comú i de la projecció conjunta.

Fa anys, perduts en la nebulosa de la història, el Garraf va llençar la proposta del lema de Garraf l’esperit del Romanticisme , que tractava d’aplegar recursos i propostes conjuntes que dinamitzés el territori en el tema patrimonial.

Era una proposta de voluntat global i d’execució conjunta.

El cert és que van fer coses però tampoc va reeixir del tot.

Va ser un cert “fracàs” des  de l’òptica política i també la constatació de la poca voluntat del sector privat de col·laborar amb el procés institucional de fer tangible el projecte.

Es va aconseguir fer una senyalització conjunta , una fites concretes de cada municipi, alguna publicació global i també un treball de dinamització d’iniciatives i projectes a través del Centre d’Interpretació del Romanticisme tot plegat amb un discurs comú i no uniformitzador .

Però com passa tantes vegades la mateixa administració que ho va impulsar més tard va desdir-se per inanició del projecte i tot va quedar en un intent frustrat de la implementació de línies globals i col·lectives de dinamitzar el territori.

Tot això ve perquè ara han aparegut noves senyalitzacions en el marc del Pla de dinamització del Patrimoni del Consell Comarcal del Garraf ( altre vegada!!) de moment hi ha senyalització que es pot trobar als municipis de   Canyelles, Cubelles, Olivella i Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú (absència notòria d’algun municipi).

La senyalització té una similitud formal evident amb l‘antiga de l’esperit del Romanticisme. Des de les tipografies fins el logo modificat i desposseït de l‘atribut de L’esperit del romanticisme,. No és evidentment aquell projecte però s’ha reutilitzat els efectes formals  del mateix. Tot plegat fa la sensació de que malgrat hi hagi una voluntat de treball comú que s’han hagut de compaginar voluntats contràries i quan no contradictòries

Hi ha voluntat personalitzadora en cada municipi i cada recorregut proposat té un lema “Enamora’t de Canyelles” del “Passejades pel patrimoni urbà de Cubelles”. “Descobreix Olivella”, “Descobreix Sant Pere de Ribes” i “Descobreix Les Roquetes” i“L’empremta del segle XIX” a Vilanova i la Geltrú. Hi ha en cada proposta diversos recorreguts pels nuclis urbans o per les afores d eles viles amb elements emblemàtics del seu patrimoni arquitectònic, o be paisatgístic.

Sembla que la voluntat és que cada municipi faci el seu projecte de recorregut que sens dubte és prou interessant, el dubte és si això representa que ja deixat d’existir la voluntat de fer un projecte comú, de sumar esforços per trobar algun element emblemàtic col·lectiu que serveixi de referència i també de paraigües discursius que faci possible que el territori de manera comuna es projecti al país des de l’àmbit del patrimoni i la cultura, àmbit cohesionador dels referents d’un territori.

Només som capaços de posar-nos d’acord ,amb formes, colors i tipografies?

S’ha perdut la voluntat del treball conjunt per trobar un projecte identificador i alhora diferenciador del nostre territori.

No hi ha capacitat política per bastir un projecte compartit , amb les singularitats necessàries?

Fa uns any que vaig escriure referent al patrimoni del territori,

Això sí cal un discurs coherent, plausible i lligat a l’entorn amb projecció més enllà del nostre territori immediat. Seria desitjable que la mateixa explotació ( sense cartró pedra) del patrimoni ajudés   a autofinançar-se  , però si no és així, sí que almenys caldria  canviar el concepte d’inversió en el sentit de fer-la productiva. Caldria saber si hi ha una voluntat col·lectiva en l’àmbit de les administracions que es mouen al nostre territori   ( vull creure que sí) d’harmonitzar una proposta sòlida en el discurs i possible en la seva realització, proposta   que fos coneguda i debatuda àmpliament per trobar el màxim consens i complicitats  . Fa temps que hi ha compromisos i promeses que van decaient a cada canvi polític, i el pla hauria de ser clarament tranversal i alliberat de la confrontació ( en el bon sentit del terme) partidista però  no de la  ideològica ni de la política.

No menystenirem , en absolut, el que s’ha fet ara , ni de lluny, però ens sembla la constatació de la manca d’ambició política per una banda i la nul·la capacitat ( segurament voluntat s’hi escauria millor)  de trobar elements conjunts  de treball patrimonial.

En fi!, que hi farem!

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: