Sobre l’actualitat

by

Ara fa deu anys ,l’octubre del 2005 quan es va aprovar l’estatut al Parlament vaig escriure un article ,del mateix reprodueixo algun paràgraf.

“Al meu poble ( ciutat) ha quallat el costum de tirar coets cada cop que el Barça marca un gol. Esperava sincerament que des de les seus dels partits polítics el dijous passat es tiressin coets quan es va arribar a l’acord que desblocava l’ estatut. No va ésser així. Quan a les 21hores i 23 minuts s’arribava al desitjat consens no em vaig abraçar a ningú ni tampoc ningú no em va abraçar..Després vaig veure com diputats i diputades, consellers president i altres càrrecs s’abraçaven  amb desfici i esclataven  els aplaudiments mentre anaven entrant els protagonistes de la darrera negociació. Estava convençut que quan arribés a la feina  a l’endemà divendres dia de la votació final, entre els companys i companyes de treball ens abraçaríem. Nova decepció en no rebre cap mostra de satisfacció perquè l’estatut s’aprovés.

Tota aquesta indiferència general que hem pogut copsar en la ciutadania contrasta amb l’eufòria que varem poder seguir per la televisió a la seu del Parlament. Eufòria lògica i explicitada amb tota la raó per l’esforç que havien fet caps de llista, presidents, diputats i diputades negociadors , i aquells que l’ombra feien mongetes i truites. Tot plegat  el tram final de la negociació deixeu-m’ho dir em va semblar més una escena de comèdia lleugera en que tots els i les protagonistes entren i surten de les habitacions sense saber massa el que fan  que la negociació dels diners i de la religió …..”

Dilluns que va ser un altra jornada històrica, quan ja comencem a desenxufar-nos ( en diuen  desconnexió) tampoc a l’hora justa després de la votació no vaig veure entusiasme al carrer més aviat normalitat i indiferència. Potser l’alegria desbordada, com la que veiem al noticiaris del moment  de quan es va proclamar la república, la tindrem el dia que de veritat neixi al República Catalana ( si és que neix, clar) mentre, la veritat és que tampoc és que hi hagi massa moviment espontani de celebració o almenys d’alegria col·lectiva del moment històric ( un més).

En fi que hi farem, reclamem èpica i quan aquesta es produeix sembla que no en temin prou. Més enllà d’una convocatòria per via Wasap per anar a la Plaça de Vila al vespre ( suposo que a moltes places) que va aplegar relativament ca gent . Serem més segur quan haguem de protestar contra Madrid que no pas per celebrar el que potser ara és el primer pas de debò.

Som així.

 

La resposta: Mariano Rajoy just després del Ple del Parlament: “ Acabo de firmar la solicitud al Consejo de Estado de un dictamen para recorrer la declaración aprobada hoy por el Parlamento de Cataluña, utilizaremos sólo el Estado de Derecho, pero todo el Estado de Derecho; sólo la ley, pero toda la ley”.

Pedro Sánchez a més d’adherir-se al recurs afirma que : “Quienes en el día de hoy han decidido situarse a sí mismos, y a las instituciones que representan, fuera de esa ley, han asumido una gravísima responsabilidad de la que deberán dar cuenta y hacer frente a sus consecuencias.

Ante el desafío secesionista, el Estado tiene el derecho y la obligación de adoptar las decisiones y medidas necesarias para restaurar el cumplimiento de la Constitución, de sus principios, valores y normas por parte de todos los poderes públicos y de todas las instituciones para garantizar los derechos y libertades de todos los ciudadanos”

Ja es veu que poques possibilitats d’entesa , comprensió i voluntat de trobar solucions conjuntes hi ha.

Pablo Iglesias més hàbil anuncia un altre fitxatge estrella, Javier Pérez Royo un constitucionalista de primera línia , vinculat històricament al PSOE i partidari del dret a decidir…

En fi, els trens sense parar, al contrari, augmentant la velocitat es van acostant.

Discurs d’investidura , Mas s’ha reivindicat en el dicurs: Sense investidura no hi ha Govern, i sense Govern el procés pot quedar encallat, almenys durant un temps. No s’entendria que tinguéssim un Parlament plenament operatiu convivint amb un Govern que deriva de l’anterior legislatura

 Ha picat l’ullet a la CUP a veure si els estova :

“Un estat català que protegeixi els més febles. Pla d’emergència social per reduir la taxa de pobresa (sobretot habitatge i protecció dels infants). Una societat que no deixa enrere a ningú”.

“Accés a la cultura en igualtat de condicions, amb un alt nivell de creativitat”.

“Catalunya està i és un país pioner en la integració de persones d’altres parts del món”.

“Hem de continuar treballant en l’estratègia d’acollida de les persones refugiades”.

“Hem de garantir l’educació per als nens refugiats”.

“Un altre objectiu és la creació de l’Agència Catalana de la Seguretat Social. Un dels elements essencials en la creació de l’estat propi per garantir les prestacions socials”.

“Encara que les dades de l’ocupació són cada vegada millors, la crisi ha implicat un empobriment per a moltes famílies i pèrdua de poder adquisitiu per a molts treballadors”.

Però la veritat és que no sé perquè m’ho he de creure ara quan a la pràctica res de tot això ha fet el govern actual que encapçala el propi Mas. Un discurs clarament adreçat aquest cop a al CUP. Altres cops Mas ha modulat el seu discurs en funció dels vots que necessitava.

Un cop més ho ha fet però tinc la sensació que aquest cop se li ha vist massa el llautó com per creure-se’l

Ara toca, perquè depèn de la CUP per ser investit.

Nul·la autocrítica

I de Corrupció que el toca de ben a prop res d res.

En fi que acabi ja tanta escenificació!. Sobretot quan dirigents de la CUP apostes ja clarament per investir a Raül Romeva.

Primera votació en contra.

Fins aquí hem arribat……de moment.

I MES, El Moviment d’Esquerra Socialista que va concórrer a les eleccions del passat 27 de setembre en mig de l’amalgama del Junts pel sí, va aconseguir tenir representació en la persona d ela Magda Casamitjana. Ara crec que encertadament han renunciat a seguir essent un farciment dintre d’ERC o de CDC,. Van fer una proposta de cara a la unitat de l’esquerra en la candidatura al Senat que no va reeixir.

El fet que no hi hagi hagut candidatura conjunta ha afavorit que MES hagi decidit no presentar-se en cap llista . Tot i així encara es barallava la possibilitat de que farien una llista electoral, tot i que tampoc sembla que existeixi la possibilitat d’obtenir representació.

El fet però de no presentar-se crec que obre la possibilitat de fer un procés de reflexió que porti a postular una oferta clara als sobiranistes d’esquerres que avui estan , en part, mancats de representació política , almenys des de posicions socialdemòcrates i/o sobretot aquells que volen exercir l’autodeterminació com a pas previ a una possible independència.

Des del meu punt de vista l’encerten , en mig del batibull cal torbar espais de reflexió i d’unir voluntats en l’espai d’un socialisme modern i d’un catalanisme forjat en al defensa des màximes aspiracions nacionals i socials.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: