Les Gunyoles – l’Arboçar, anada i tornada.

by

En altres ocasions hem comentat que des de les Gunyoles hi ha diversos circuits per caminar o anar amb bicicleta molts interessants i molt ben senyalitzats. Ara que hi hem tornat hem trobat que les senyalització s’ha renovat i millorat amb noves fites en alguns punts que eren dubtosos.

Hem fet el circuit més reduït , senyalitzat amb el color blau, uns sis quilòmetres però l’hem allargat uns quants quilòmetres més anant fins l’Arboçar.

Sortim de l’aparcament que hi ha just al davant de la societat La Torre, que enguany compleix el seu centenari. Com a novetat trobem un monument que recorda precisament el centenari de la societat , el monument és una columna de metall  i granit representant una torre, l’escultura és obra d’Enrique Asensi  que l’ha ha cedit a la Societat. “L’escultor  Asensi té un taller al poble i és soci de La Torre. Malgrat que ha viscut molts anys a Alemanya, on té exposades gran part de les seves obres, ara viu a cavall entre els dos llocs.” Podem llegir en els cròniques de la festa d’inauguració emmarcades en les Fetes del Most celebrades del 23 al 25 d’octubre d’enguany.

Molta Boira i molta humitat en acompanyen en bona part del recorregut, sobretot a l’ inici que anem baixant  decididament. El terra i les plantes ben xopes i amarades, la humitat i la pluja de dies passat deixen el terra ben mullat, i relliscós, la baixada amb molta pedra solta fa que calgui anar amb cura. Al voltant de moltes plantes i de les vores del camí la mateix a humitat ens ha deixat al descobert una gran quantitat de teranyines que tenen un color blanquinós fruit de la rosada que s’hi ha acumulat  al damunt. Possiblement amb temps més sec no les veuríem però avui el contrast fa que es vegi en algun indrets un panorama ben emblanquinat.

Seguim la baixada fins  a trobar el Fondo el Vendrell, important cruïlla de camins, des d’aquí podríem anar fins a  Sant Susanna  i Olivella passant ben a prop del celler de Can Ràfols dels Caus i l’ urbanització Can Mitjans, nosaltres però seguim a  la nostra dreta seguint l’indicador que portaria fins al camí dels Pelagons que retorna a Olievlla. Seguim les indicacions blaves i uns quants metres més endavant el camí es bifurca, el recorregut de color negre ( més llarg i més dur) s’endinsa al bosc amb una pujada notable. Nosaltres seguim el camí que segueix baixant tot i que menys , caminem en mig d’un bosc tot i que es veuen forces vinyes al fondo , curiosament algunes d’elles ja han estat podades , mentre que altres encara tenen les vergues i algun que altre pàmpol ja marronós.

Jornada de cacera i batuda de senglars com s’anuncia amb alguna senyal , anem trobant-nos caçadors amb  armilles taronges, es veuen a molta distància, ràdio i escopeta a la mà. Trets de tant en tant ,alguns de propers, massa,  fan pensar que algun animal deuen seguir.

Arribem a la fita dels Camps de la Passada , aquí es bifurquen els camins. La ruta vermella segueix pujant fins la serra de la Llampa i la que retorna a les Gunyoles per l’ermita de Santa Magdalena, passant per l’Arboçar.

De fet a partir d’aquets moment nosaltres seguim cap el Fondo de Sant Magdalena i el camí va recuperant  suaument alçada. En arribar  al fita del Fondo, ens desviem per la ruta vermella que tornem a trobar i ens adrecem pel camí fins l’Arboçar, camí més planer entre vinyes , les serra de la Llampa tanca la visió , tot i la boira fa imprecises les fites de la carena. Passem per dues grans construccions, Mas Sunyer mig enrunat i els Cases Blanques, on ho veiem una bona extensió de conreus d’horta.  El camí va seguin fins a trobar l’Arboçar, entrem pel costat del Camp de  Futbol. Nosaltres hem arribat a un dels nuclis que fins  a tres composen el poble. En el de Baix hi ha una interessant torre de defensa medieval  i  un antic Colomar que avui rehabilitat, és un monument molt interessant de veure.

Retornem pel mateix camí fins tornar a  trobar el Fons de Santa Magdalena i enfilem cap a les Gunyoles. La pujada es va accentuant paulatinament, seguim en mig del bosc i també seguim escoltant el trets dels caçadors. Alguns situats estratègicament controlen des d’una certa alçada  els passos de fugida dels animals…

Anem guanyant  alçada i veiem els cims del massís del Garraf , però la boira i la grisor de l’horitzó els desdibuixa.

Abans d’arribar a  les Gunyoles ens trobem amb el trencall que porta a la l’ermita de Santa Magdalena, hem trobar aquesta informació en una web que compateixen diversos fotògrafs, el text és de l’Àngela Llop, que diu de les runes de l’ermita: “Ermita de Santa Magdalena ruines , les Gunyoles, Avinyonet del Penedes.Edifici de planta aproximadament rectangular, absolutament envoltat de vegetació per la qual cosa resulta molt difícil d’endevinar-ne detalls constructius. Sembla endevinar-se part de l’absis. Resta dempeus bona part del seu perímetre . L’any 1981 la vegetació encara permetia veure unes filades de pedres col·locades en “opus spicatum” (GABERN RÀFOLS, 1981). Segons testimonis orals, abans de 1936 encara restava en peu part del campanar d’espadanya.

El seu interior esta clarament compartimentat en dos grans espais, dins d’un d’ells hi ha les restes d’un forn de pa.

L’any 1700 es construí la Capella de Santa Magdalena (SADURNÍ ET AL., 2000), encara que el detall de l’existència de parament en espiga sembla parlar de dates més reculades. A la segona meitat del segle XIX ja estava enrunada, tal i com recull Madoz (MADOZ, Pascual ,1847-1850, IX: 145).

Se sap que amb la seva pedra es va fer l’altar del cementiri del Puig de la Mireta, a Les Gunyoles. A la casa de Santa Magdalena vivia el rector.”

Des del trencall ja es veu pràcticament el nucli de els Gunyoles que hi arribem fent la darrera pujada ja més suavitzada doncs som dalt de la carena.

D’aquí uns dies , un més  o menys , ja s’hi veuran els preparatius per l’escenificació del  Pessebre vivent que s’ubica en aquest espais.

Tornada a l’aparcament.

Una agradable sortida iniciada amb boira i humitat, en acabar el sol comença a trencar  la grisor, encara tímidament.

Una dotzena de quilòmetres mal comptats de bon caminar en mig d’un paisatge agraït, de plena tardor.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: