Quaranta anys ja

by

Avui fa quaranta anys que en llevar-nos escoltàvem i veiem la imatge d’un Arias Navarro compungit i gairebé somicant  que ens deia :  Españoles: Franco ha muerto. El hombre de excepción que ante Dios y ante la Historia asumió la inmensa responsabilidad del más exigente y sacrificado servicio a España ha entregado su vida, quemada día a día, hora a hora, en el cumplimiento de una misión trascendental…..

Quin descans! Per uns, per molts, acabava la negra dictadura de Franco, basada en el terror, la repressió i el més  absolut menyspreu pels drets  de les persones i la democràcia.

Bona part de la societat es va sentir alliberada i encara que humanament potser sigui “qüestionable” es va alegrar i molt de la mort del dictador sense cap recança. Ni braços incorruptes de santes ni mantells de l’espanyolíssima “Pilarica” el van salvar.

Amb la desaparició d el dictador va començar una època d’incertesa, carregada d’esperances i ensurts  però encara amb una certa  sensació de que qualsevol avenç cap a la democràcia seria tutelat pels franquistes reconvertits.

La transició   – ara tant criticada i qüestionada , amb certa raó quan ja han passat molts anys- va significar que en dos anys hi havia unes eleccions , encara amb la prohibició d’alguns  de partits,  el 78 es votava una nova constitució i el 79 el primer estatut de Catalunya.

En aquell moment ens va semblar col·lectivament que havíem avançat, encara amb dubtes, dubtes  que es confirmarien un vespre del febrer del 81 , en mig paradoxalment de Carnaval, es produïda una  trista xarlotada protagonitzada per un guàrdia civil amb bigotis,  amb pur estil del colpisme del segle XIX. Un bon ensurt del que ens vam refer amb loapas i altres constrenyiments polítics.

Segurament ningú no s’hagués cregut en aquell 20-N que quaranta anys més tard trucaríem a la porta de la independència. O,sí?

Però com en tota història hi ha llums i ombres. I les ombres les intuíem  fa uns dies quan escoltàvem a Lluc Salellas presentant el seu llibre El Franquisme que no marxa. Salellas és un polític i periodista gironí que forma part del grup de Periodistes Ramon Barnils. El llibre El franquisme que no marxa és el quart volum de la col·lecció Periodistes d’Edicions Saldonar, en què membres del Grup de Periodistes Ramon Barnils publiquen textos d’interès general i d’impacte mediàtic que han estat silenciats o tractats insuficientment pels mitjans de comunicació. El primer número de la col·lecció va ser  Et presento al jutge Garzón de Sònia Bagudanch, el segon, Castro al bombolla sísmica de Jordi Marsal i el tercer, Els senyors del boom de Gemma Garcia Fàbrega. El treball d’ El franquisme que no marxa analitza com les elits franquistes o les seves descendències s’ha situat amb les màximes facilitats en les estructures de poder, econòmiques i productives en la nostra democràcia a diferència d’altres països – Portugal, Grècia-   en que es van passar comptes des de la justícia  de manera democràtica amb els qui va ser actius col·laboradors de les dictadures . El llibre fa  una anàlisi acurada del paper dels carrers càrrecs del franquisme i arriba a la conclusió de que els descendents dels darrers franquistes segueixen tallant el bacallà en moltes de les empreses de l’Ibex i mantenen un pes polític prou notable en les estructures institucional de la democràcia. Em definitiva que el franquisme sociològic encara domina bona part de les estructures socials i financeres de l’estat espanyol quaranta anys més tard de la mort – al llit – del dictador.

Aquella vella proclama que atribueixen a Franco de que ho deixava : “todo atado y bien atado” sembla que tenia una certa versemblança si ens atenem a  al que s’exposa al llibre.

Todo potser no, però quaranta anys desprès encara hi ha franquistes. Vet aquí!.Més raons per marxar.

 

Publicat al Diari de Vilanova , el 20 de novembre del 2015

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: