Camina que caminaràs.

by

Després de diversos intents i segurament per la pressió d’alguns col·lectius l’Ajuntament , a través del departament de Medi ambient s’han compromès(?) a millora el pas pel vell camí de la Talaia en l’indret senyalitzat com Pas del Bou- dos torrents. No han concretat si faran una neteja a fons del camí primigeni o bé refaran la  senyalització per enllaçar a l’alçada del carrer de les Palmeres de la mateixa urbanització. En fi ja veurem…perquè hi hem tornat  a passar aquest diumenge i està tot com estava, impracticable ,ja sabem que les coses de palacio van despació…… i ja entenem que això és potser per pocs però no és tan això com el fet que estigui assenyalat i figuri com un tros d’ un dels itineraris que es poden fer des de la ciutat.

Començo així perquè hi ha un altre indret freqüentat pels caminadors per  sortir de la ciutat pel Torrent de Sant Magdalena  que també seria susceptible de que es fessin algunes actuacions que permetessin el pas amb una certa facilitat. Es tracta de l’antiga carretera de Ribes, just a la cruïlla amb  la Rambla Països Catalans i Rambla Sant Jordi que està cobert  d’herbotes i una estesa de porqueria i deixalles  i, per tant, gairebé intransitable per la merda que hi ha acumulada, aquest , camí  porta fins el torrent de la Piera  que cal seguir fins just al començament del que queda del camí de Santa Magdalena. La urbanització del polígon Santa Magdalena, on hi ha el Griffi ,més el nus de cruïlla entre la C.15 i la variant ha deixat el pas , no impracticable, certament però substancialment millorable. No estaria de més una bona actuació que permetés un camí franc en mig del torrent, no calen coses massa sofisticades però segur que hi ha manera de fer una passera segura i neta. Ah! i L’ACA que dirà? Intransigent com és a tocar ni un pedra de les lleres…. Segurament si entre tots haguéssim tingut més sensibilitat i exigències  a l’hora de fer infraestructures  con en altres llocs, les modernes vies de  serveis de comunicació no haguessin tallat ni fet malbé els antic camins, o com a mínims els haguessin reposat.

És així.

I ja posat a demanar  que acabi d’arranjar alguns dels marges del mateix camí de l’ermita de Sant Magdalena  que cada cop estan més enrunats. D’herbotes ja no n’hi ha tantes perquè algun ramat hi passa sovint. Bé, per aquí hem seguit i en el primer trencall que trobem a la nostra dreta pujat cap a l’ermita de Santa Magdalena, ens desviem per un camí en mig de la vinya.

Els ceps ja pelats de pàmpols ,els que queden ja amb color marron fosc, poques i encara, però  trobem algun rebrot tardà.

A diferències d’algunes vinyes de l’alt Penedès aquí encara no s’han començat a podar.

Relatiu descans però ben aviat ja començaran de nou a treballar-hi , ja ho diu el refrany  ja ho diu De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi.

Enfilem el rambla del ametllers, entre alguna vinya molt jove, el ametllers conserven encara les fulles verdes, tot i el preu a que s’han pagat enguany aquí sembla  ningú les ha collit, deuen ser amargues.

Just abans d’arribar a  les darreries de Mas Solers, ens  aturem a admirar un camp just acabat de  llaurar, fa goig, amb el solcs ben rectilinis, el pagès que hi ha passat amb el tractor no hi ha dubte que és un   autèntic un artista. Realment impressiona potser perquè ja no estem massa acostumats a veure els camps llaurats i aquets ho està i fet a consciència. Llàstima de no poder tenir una visió per damunt per veure-ho amb una certa perspectiva. Tirem de refranyer altre vegada   De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir. Llaura fondo, posa fems i deixa córrer el temps

Encara en trobarem algun altre també llaurat , en algun ja comença a brotar el cereal en  aquest moment tot sembla que  es prepara per començar altre cop el cicle dels conreus.

I hem tornat a caminar el passat diumenge dia en que l’hivern sembla que hagi arribat de cop. Sense avisar, a traïció ben acostumats com estàvem a tenir una temperatura agradable, fora del que tocava ,segur, però certament agradable per caminar.

El vent gèlid en alguns moments et feia sentir una sensació de  fred intens . El cel ben gris quan hem sortit, el dia rúfol, però es veia clarament la separació entre el front de núvols i el cel que s’intuïa ben blau damunt la carena de la Serra de Bonaire, al cim de  la Talaia ja hi havia sol. I en tornar el sol llu esplèndidament

De fet ha anat bé per agafar un ritme més aviat avit fortet per fer passar el fred.

Pujada cap el Fondo de les Oliveres, passant pel Mas de l’Artís, al fondo el vent no es nota tant, molta tranquil·litat però fred, quan tornem a pujar fins a la barraca del Bruno les ràfegues  tornen , però potser amb menys força que al principi de la caminada.

Profusió de ciclistes que van pujant cap la serra del Gat.

També en aquest indret en creuem amb forces caminadors i observem també forces caçadors, que van sortint entre vinyes, amb l’arma a punt, els gossos amunt i avall , la veritat és que fan una mica d’impressió. Però vaja….

Tornada pel camí del Mas Ricard i travessem els urbanitzacions que avui es veuen més plenes de cotxes i en algun pati , encara que sigui de reduïdes dimensions ,estan llaurant la mica d’hort que tenen…

El sol ja ha aparegut però costa de treure la roba pel vent que fa…

L’ hivern sembla que ja arribat ,caldrà veure si per quedar-se ja o és simplement un  tastet del que pot venir més endavant.

Això sí el vent fa que el dia sigui molt clar i net en el moment en que el sol trenca els núvols.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: