Quo Vadis, Vilanova.

by

Aquest bé podria ser el títol de la nova tertúlia que ens proposa la Unió Vilanovina per aquest dissabte a les 7 del vespre al seu local ( sembla que al Castell de la Geltrú, lloc habitual de els tertúlies , la calefacció no funciona). La proposta per debatre és :  “Vilanova i la Geltrú, industrial? comercial? turística? assistencial? universitària? nàutica?..” amb la participació de Frederic Ràfols, economista i gerent de la Mancomunitat del Penedès Garraf , Jordi Ferrer, geògraf  que ha fet alguns treballs d’investigació  a la ciutat i Oscar Valverde. Arquitecte que ha desenvolupat propostes urbanístiques sobre Vilanova. Tost tres amb un coneixement prou ampli d ela ciutat com per poder fer una anàlisi de la realitat i naturalment prospeccions i propostes de per anar hauria d’anar el  futur d ela ciutat.

El debat arriba en un moment prou interessant en la planificació de la ciutat, per una banda s’anuncia al presentació d’un treball d’estratègia promocionat per l’ajuntament i realitzat per l’ADEG sobre l’estratègia  a seguir en la nova situació de post-crisi a la ciutat i per altra banda, el, sembla ara ja segur, començament dels treballs sobre la modificació del pla General de la ciutat. L’actual és de l’any 2001 i per tant àmpliament superat per la mateixa realitat però també pel canvi brutal que la situació econòmica ha sofert a la ciutat en els darrers anys. Certament s’han anat fent modificacions puntual però cal ,sens dubte, un debat global sobre el marc físic que ha d’incloure el marc estratègic.

La ciutat fins avui ha anat mantenint un ventall de possibilitats i oportunitats econòmiques diverses, des d’un sector serveis fort però molt millorable i qualificable  fins a un sector primari que té un nivell alt de qualitat però potser està poc estructurat globalment, amb algunes empreses amb una certa potència i amb petits productors que malden per seguir sobrevivint. El sector industrial amb recessió des de fa anys manté encara però mitja dotzena d’empreses que donen un pes mitja a la nostra economia i un seguit de  petites industries , algunes d’ells amb una projecció internacional prou interessant. La construcció ha deixat de ser el motor econòmic del territori i el llast que ha deixat en forma d’aturats i desaparició d’empreses fa que avui per avui no sigui el sector capaç de lidera la recuperació malgrat hi pugui tenir un cert paper, veient com es veu ara una tímida posada en marxa de nou del sector.

Planificar en base a les estratègies que la ciutat vulgui desenvolupar en el futur , aquesta sembla al voluntat del nou Pla General, però com que de moment les estratègies no estan clares ,més aviat difuminades en un seguit d’actuacions més de promoció efímera  de  la ciutat, que no pas de consolidar línies d’actuació que vagin més enllà de la fase de l’exposició i es fonamentin en accions i amb recursos que permetin consolidar-se.

Però una estratègia de potenciació dels sectors econòmics sense una planificació física de la ciutat tindria poc sentit. Seria una flor que ben segur no faria estiu, seria llançar els esforços . El debat del Pa Estratègic hauria d’anar fent-se paral·lelament al debat del Pla General amb les necessàries interseccions per poder-se complementar en cada moment i en molts temes. Amb línies clares  d’actuació que combinin les idees de potenciació de recursos i els espais per poder-los fer efectius. Si ens cal un sector agrícola emergent doncs pensar en ubicar-los ens e que d’aquí uns anys molesti l’hipotètic creixement , o sí cal desenvolupar espais per una industria mitjana i petita vinculada al sectors  tecnològics.

I el cert és que ara és el moment de fer un nou Pla – que potser calia haver-ho fet fa ja uns quants anys- i a més de fer-ho definint les estratègies de la ciutat pels propers anys.

La  sortida encara precària , incerta i poc redistributiva de   la recessió,  i amb un repunt insuficient encara  dels ingressos de l’ajuntament per les llicències urbanístiques, vol dir que la construcció, fins ara motor econòmic  del territori , no rutlla encara prou i amb la convicció de que el sector immobiliari no serà ja  , almenys per molts anys, el mateix , cal revisar amb profunditat com es pot modificar alguna de les pautes que definia l’anterior pla. El creixement es moderarà i alguns sectors urbans  poden, fins i tot amb pactes i contraprestacions desqualifcar-se fet que permetria poder rellançar espais per altres activitats.

Qualsevol estratègia però hauria de passar i tendir a qualificar els activitats, tant pel que fa als serveis com a les possibles noves urbanitzacions.

En definitiva la tertúlia promet, perquè els ponents tenen prou coneixements i visió de la ciutat però també perquè el moment és oportú, un suposat Pla estratègic que presentarà l‘ajuntament i la posada en marxa de Revisió del Pla General.

Pot donar de sí, segur.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: