Encara les urbanitzacions

by

Rellegint algunes pàgines de l’antic Setmanari de Vilanova trobo un treball de l’agost de l’any 1977 signat per en Joan Virella ja parlava de la situació de les urbanitzacions  titulat “ L’expansió de Vilanova ofegada pel cinyell de les construccions clandestines, parcel·lacions pirates i urbanitzacions”.

Estem parlant d’uns moments en que encara no hi havia ajuntaments democràtics.

Quan les corporacions locals van democratitzar-se és evident que el conjunt d’urbanitzacions de baixa qualitat van ser un dels problemes que van haver d’afrontar.

Han passat prop de quaranta anys d’aquell article i avui la situació segueix essent un problema.

La salvatge parcel·lació de zones agrícoles fetes al final del cinquanta i als seixanta van deixar un entorn d’algunes ciutats amb una cordó  de construccions, d’habitatges que no tenien en moltes ocasions  sense la qualificació  necessària com per ser “ciutat” com la podem entendre amb els serveis i les condicions mínimes necessàries.

Patis conreuables,en que la caseta d’eines s’ha convertit en segona residència, espais inundables ocupats per construccions, carrers improvisats. Sens e cap mesura de salubritat.

I sens dubte en un principi bona part d‘aquetes urbanitzacions precàries van complir al funció de segona residència de moltes persones que vivint en els entorns metropolitans van trobar una mena de sortida de la congestió humana d’aquells indrets però a llarga han convertit també en  una congestió social que fa difícil de resoldre.

Cada debat sobre pla general comporta alhora un debat sobre al situació d’aquestes urbanitzacions primer il·legals,després marginals, més tard clandestines i ara ja políticament correcte qualificades de  peri-urbanes.

Poques solucions es poden donar en el marc de la legalitat existent.

La llei d’urbanitzacions poc resol de les que , per exemple,estan al voltant de Vilanova ja que la majoria d’elles estan fora de tota normativa i legalitat.

La dificultat del problema és també un exemple de la dificultat de fer complir les ordenances sobre les edificacions sobretot ens espai rurals.

De fet només dues de les grans urbanitzacions nascudes sota l’empara de la gairebé impunitat urbanística i de la necessitat d’habitatge assequible  s’ha pogut adequar a la ciutat La Collada i el Fondo de Sumella amb alts costos per part del habitants i també costos polítics per part de l’ajuntament que va tirar-ho endavant.

Se’n extreuen lliçons del procés però tot  així es fa difícil abordar noves reestructuracions pels costos socials i humans que comporta.

Segurament nomes  el joc de concentracions i desaparicions físiques podria ajudar a resoldre, en part, la situació.

Però el repartiment de  costos seria  ben segur inassolible per la majoria els propietaris. Hem vist canvis radical de propietaris en les execucions urbanístiques tant de la Collada com del Fondo de Sumella…

En fi quin regal enverinat d’alguns parcel·ladors, que encara els anys setanta, feien de les seves trinxant el territori.

Avui si es fa un passeig per aquestes urbanitzacions constatem un deteriorament cada cop és gran dels habitatges i també la posada en venda de moltes de les construccions i parcel·les.

Ara sembla que l’administració vol posar fil a l‘agulla per intentar resoldre problemàtiques de caire social i físic. Hem pogut llegir aquets darrers dies  que  El Consell Comarcal amb l’ajut de la Diputació i al col·laboració de la Generalitat de Catalunya ,les institucions manifesten que “El treball pretén ser un inventari sobre l’estat concret de cada urbanització, que permeti detectar les necessitats de la població que hi viu i que es troba en situació de manca de serveis o de mobilitat, o d’alguna particularitat específica de la situació d’aquests habitatges.” Ana Mochales, gerent de serveis d’habitatge i urbanisme, va explicar que “es farà una prova pilot per detectar les necessitats que tenen les urbanitzacions, possibles vies de solució i sobretot, detectar amb molt detall cada particularitat de cada urbanització, de manera individualitzada i amb mecanismes de participació de les persones que hi viuen”segon s’ha publicat a l’Eix Diari.

El mateix digital reproduïa unes paraules del President del Consell Comarcal que assenyalava la voluntat de la institució i alguns dels dèficits que avui es poden constatar. : “una de les característiques més singulars del Garraf que és el gran número d’urbanitzacions que tenim, més enllà dels nuclis urbans i que suposen no només milers de quilòmetres de carrers i camins, sinó també d’espais residencials que estan, en molts casos, fora de l’ordenació territorial urbanística convencional”. També va comentar que “volem fer una feina conjunta d’anàlisi de quina és la situació d’aquestes urbanitzacions i veure a partir d’aquesta fotografia quines són les estratègies que se’n poden derivar”.

Fins i tot ja s’ha fixat algun calendari  la previsió és  l’estudi ha d’abastar els municipis de Cubelles, Canyelles i Olivella, amb la idea d’arribar en un any a tota la comarca i després a tota la demarcació.

Si analitzéssim la història de la planificació del territori trobaríem diversos estudi sobre la matèria amb propostes concretes. Confiem ( i és molt confiar) que aquest cop l’estudi signifiqui actuació i resolució.

El problema no és   fàcil i caldrà veure si hi ha possibilitats i sobretot el coratge polític suficient per abordar-lo

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: