Tornen les enquestes.

by

Anunciada la convocatòria electoral.

Amb la campanya a punt de començar s’inicia el ball de les enquestes.

El cap de setmana passat ha estat generós en previsions electorals publicades.

Les lectures de les mateixes també es diversa i cadascú tira aigua al seu molí, només faltaria.

Els gurus de la interpretació demoscòpica estructuren mil i una teoria sobre el sentit del vot que s’expressa a un quants dies de les eleccions.

Després de les eleccions la majoria dels resultats desmenteixen les previsions fetes per la demoscòpia.

I malgrat aquest  evident desencert continuat continuen publicant-se i segur que continuen essent una referència per modificar campanyes o matisar comportaments.

I més enllà del que es publiqui o no es publiquin cada parit té una enquesta permanent oberta que els permet seguir pendents del que l’opinió pública va modificant.

Però a  20 dies de les eleccions les tendències sembla que són prou clares i no s’allunyen massa del que fa dies que ja es coneix.

El dos partit estatals que fins ara havien mantingut gairebé l’hegemonia i anaven rotant en el poder tindran un resultat molt allunyat de l’actual. El PP perdrà segur – ei, tot el segur que es pugui dir en una previsió- la majoria absoluta però seguirà essent la primera força política. En segon lloc sembla que no està tant clar , per una banda algunes enquestes segueixen donant al PSOE , amb caiguda forta  també, el segon lloc mentre que altres li atorguen aquesta posició a C’s que en el seu debut electoral a Espanya podria ser fonamental i decisiu en la conformació del proper govern.  La resta Podemos no acaba d’arrencar el vol i sembla que perd pistonada respecta al que es pensava ara fa un any i IU tampoc es capaç de remuntar unes previsions que no li són gens bones, almenys sobre el paper ara.

Avui les xifres diuen això, el dia 21 la realitat de vots i escons les confirmarà o desmentirà però el que segur és que hi ha una certa dificultat de conformar un govern estable i prou garanties de mantenir la legislatura.

A Catalunya també s’ha publicat alguna enquesta , una fent referència a l’ hipòtesi – que cada cop sembla més plausible-  de repetició de les eleccions i les resultat tampoc varien tant. Només en l’ hipòtesi de que Junts pel sí es presentés per separat  baixaria sobretot CDC que es veuria superat per C’s i amb la CUP sumaria just la majoria absoluta.

A on hi ha canvis possiblement més notoris és en el repartiment d’escons en les eleccions al Congrés. Es pronostica un quàdruple empat  entre ERC, Democràcia i Llibertat, C’s i PSC. Amb 9 diputats cada força política.

L’empat naturalment correspon a  una pèrdua i a un guany de les forces polítiques.

No és el mateix l’empat pel PSC que per C’S perquè els socialistes perden 5 diputats i els altres en guanyen 9 i en els cas d’ERC i Democràcia i Llibertat és el mateix , mentre Convergència perd molt ERC segueix sumant i gairebé triplica  el resultat.

El PP segueix ensorrant-se i possiblement ja no recuperi mai més.

I Unió? de moment està lluny d’aconseguir representació.

Serà la fi de Duran i Lleida? .

Amb aquetes dades segur que la campanya serà ferotge, es tractarà d’esgarrapar fins el darrer vot sigui on sigui, segurament com ami es passarà el rasclet a cada racó intentant recuperar vots perduts i sumar-ne de nous vinguin d’on vinguin al marge d ela fidelitat ideològica .

Ja hem vist en els dies previs a la campanya com hi ha hagut una desfilada del caps de llista i candidata  a la presidència passant per el situacions més estrafolàries  tot per tenir uns minuts de presència a la televisió tot per intentar convèncer a l’audiència el aspectes més humans i comuns  dels candidats. Des del clatellot de Rajoy al seu fill quan diu una impertinència , fins a la vicepresidenta volant amb globus – dirigit , per cert per un independentista- a Sánchez encistellant vestit de jugador de bàsquet o a Pablo Iglesias desmelenant-se o el debat sobre els calçotets de Rivera. Autèntiques xafarderies de mercat que no tenen cap mena de sentit quan el que e s tracta de debatre que faran i com bo faran per treure aquets país de la situació en que ens trobem.

Enquestes, enquestes desitjades quan van bé ,rebutjades quan no surten tant favorables com voldries o t’agradaria.

I el tòpic recurrent gastat però real i segura l’única enquesta que val és la que es comença  comptar a les 8 i un minut del dia de les eleccions.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: