Noms propis.

by

Andreu Mas Colell. L’escolto a RAC-1, sembla un home tranquil que està arribant a un cert límit en la seva paciència. Et pot agradar més o menys la seva política , pots compartir o no el seu anàlisi però no és pot negar que ha demostrat ser pacient i políticament corrent.

Però l’estat espanyol li ho posa difícil.

Després del Consell de ministres on la vicepresidenta anunciava amb un somriure burleta, de xuleria del prepotent que el govern de l’estat desencallava el FLA.

Les paraules de Mas Colell eren clares :

“Si no paguen els 2.700 milions del FLA aquest mes de desembre, és evident que som víctimes”.

“Vostès volien recaptar els nostres impostos, i ja els recapten; pagar les nostres factures, i ja les paguen. Deixin-se d’excuses de mal pagador i paguin. És notori que no tenim liquiditat. Si els proveïdors no cobren abans de finals d’any no hi haurà dubte de qui és el morós”.

Mas Colell estava certament indignat sobre la situació que es viu amb l’estat estrenyent els canals d’arribada de diners i per tant posant a la Generalitat en una situació de precarietat institucional.

Prudent com sempre amb els silencis habituals però, Mas Colell no es va voler pronunciar sobre els temes de l’actualitat negociadora per conformar govern.

Segurament sabent-se ja en retirada, més fora que dintre parlar clar en segons quins tems i en altres – els interns- manté un exquisit silenci.

Com correspon al bons polítics.

 

Francesc Marc Álvaro, el periodista i escriptor  vilanoví  treu nou llibre editat per Comanegra, ‘Per què hem guanyat. 127 dies que van canviar Catalunya’ és un dietari personal on el periodista Francesc Marc Álvaro  reflexiona sobre el procés independentista i a més aporta informacions que fins no eren conegudes. Ja sabem que Francesc Marc Álvaro és una persona molt ben informada i millor relacionada, amb un agenda farcida dels primeres espases de la política a Catalunya.

A Per què hem guanyat Francesc Marc Álvaro intenta donar els elements claus en la victòria del sobiranisme a Catalunya el 27.S. No ha estat un trajecte fàcil aquesta victòria, ha tingut alts i baixos moments per l’esperança i  moments per entrar en situació depressiva. El llibre té  diverses parts , per una banda hi ha el seu dietari polític personal i després hi ha també un recull dels articles més interessants que ha anat publicant a la Vanguardia i a  Serra d’Or sobre el procés i així tenir una visió retrospectiva que es pot anar comparant amb el que va escrivint en el dietari. Del llibre n’han dit

Aquestes pàgines són un reflex fidel de l’activitat periodística d’Álvaro, notes acumulades en llibretes que no van veure la llum en els seus articles, i que ara ens convida a descobrir: converses, la cara amagada dels pactes, observacions i confessions entre bastidors que donen sentit a les escenes diverses del teatre de la política, que esclareixen les maniobres del front sobiranista, així com les jugades dels altres actors.

De la seva aguda capacitat per situar-se en el rovell de l’ou de la política n’han sortit plens que segur que faran història en tota la literatura que hi haurà  sobre el procés, que serà molta ,segur.

 

CEO. El Centre d’Estudis d’Opinió ha fet públic el baròmetre electoral . A Catalunya sembla que tot seguiria igual si es repetissin les eleccions, amb una lleugera baixada de Junts pel sí i la CUP es podria quedar amb els mateixos diputats que tenen ara.

La resta de parits un amunt un avall seguirà com fins ara.

Però la CUP manté gairebé la mateix intenció  de vot pe`ro en canvi diu el baròmetre que perd simpatia entre els votants.

Dit això en plena negociació i amb tot obert o tot tancat no és banal.

Unió sembla que no apareix a les enquestes i el director del CEO fa afirmació enverinada quan diu que no té ni l0 1% d’intenció de  vot i és molt gràfica quan afirma que de les 1.050 enquestes fetes, només 5 persones han dit que el proper 20 de desembre votaran Unió. “El nombre de persones que ens han dit que votaran Unió és similar al que ens ha dit que votaria al PACMA”,.

Naturalment  Duran i Lleida no s’ho a pres massa bé….

I finalment també la posició respecte a la relació amb Espanya tampoc varia massa el 48,2% de catalans rebutja la independència i un 46,6% l’avala, .

Mentre el CIS també ha fet públic el seu baròmetre i a nivell d’Espanya el PP  torna a guanyar però lluny de la majoria absoluta, El PSOE s’ensorra però manté la segona posició i emergeix amb força C’S que segurament serà l’àrbitre de la situació.

El més indicatiu però és que les esquerres no arriben a sumar la possibilitat de tenir majoria absoluta.

I sorprenentment a  Catalunya l’enquesta assenyala que guanyaria en Comú Podem per davant de la nova marca de Convergència i després d´un triple empat entre C’s., ERC i el PSC.

Entre el CEO i el CIS  la confusió final és més gran encara…. I potser també l‘emoció del partit que ahir va començar a jugar-se

 

Carme Chacón: rebo una carta d ela candidata socialista a les eleccions del 20.D entre altres coses diem diu:

“Davant les properes eleccions generals, els i les socialistes tenim una responsabilitat amb la societat: recuperar els drets i llibertats  que ens han pres en forma de retallades. El nostre compromís amb la ciutadania ens fa buscar respostes i solucions per a aquelles persones que més han patit les polítiques de la dreta. Amb il·lusió, empenta i convenciment, el proper 20 de desembre serem imparables i capaços de fer el canvi que Catalunya i Espanya necessiten.  I això, amics i amigues, només depèn de nosaltres. El Govern de Mariano Rajoy ha agreujat la situació econòmica de moltes famílies, ha empitjorat la qualitat dels llocs de treball, s’ha despreocupat d’aquelles persones que més patien els efectes de la crisi, ha incrementat la desigualtat afavorint als que més tenen, i ha retallat serveis essencials com ara la sanitat, l’educació i l’atenció a les persones. En definitiva, en el pitjor moment hem tingut el pitjor govern. I sabeu qui paga les conseqüències dels governs de dretes? Nosaltres. Les classes mitges i treballadores. Només els i les socialistes podem garantir el canvi cap a una sortida justa de la crisi i, sobretot, una solució per a Catalunya. Per cert, l´única possible que passa pel diàleg, l’acord i el vot dels catalans i les catalanes. Hem de fer entendre a la gent  progressista que la divisió del vot d’esquerres  enforteix  Rajoy i que l’única opció que pot fer fora al PP és la nostra.

Els i les socialistes SOM LA SOLUCIÓ. Estic convençuda que junts serem decisius per garantir el canvi a Espanya: desallotjarem a Rajoy i farem que Pedro Sánchez sigui el nou President del Govern.”

Sincerament quatre coses:

Qui va començar les retallades en un nefast dia 10 de maig del 2010?

Canvi a  Catalunya i a Espanya , segur que volem canviar o posar una capa vernís de suposat progressisme. I què del dret  decidir?

D’actors que el socialisme pot garantir un canvi però no només ni en exclusiva hi ha altres forces amb possibilitats i amb els que caldria tenir una actitud més oberta per arribar a acords.

No em convenç que Pedro Sánchez garanteixi el canvi. Massa consigna coneguda i masses tòpics que mai s’han complert

A veure si em sorprèn

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: