Albert Virella :el compromís ciutadà i republicà a través de la història.

by

Fa un parell de caps de setmanes que  es van realitzar els actes més institucionals per commemorar el centenari del naixement d‘Albert Virella, un dels pares de la historiografia vilanovina contemporània. Una taula rodona , el descobriment d’una placa en la casa on va néixer i la reedició del retrat fet quan Virella va ser guardonat, a l’any 1995, amb la Medalla d’Or de la ciutat, escrit per Joan Soler Bordes. Altres entitats com la Penya Filatèlica, L’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran o les mateixes biblioteques públiques havien fet alguns actes commemoratius.

Vaig ser convidat  a participar en la taula rodona per parlar de la faceta política d’Albert Virella. També hi van participar l’Albert Tubau i el Miguel Ángel González que va substituir en el darrer  moment a Rafel Metres que no hi va poder assistir però va enviar les notes que havia preparat sobre la condició d’historiador de Virella.

Va ser prou interessant per descobrir noves facetes de la personalitat de l’ historiador vilanoví.

L’Albert Tubau va fer una excel·lent dissecció del perfil tècnic i professional de Virella, expert en ciment i i directiu de la fàbrica Griffi. Aquesta  condició és poc coneguda  i va apuntar alguns dels aspectes claus del seu treball com historiador. Va ser ,al parer de Tubau, entre altres coses,  un historiador que va anomenar de 360º, total, que va posar al descobert àmbits desconeguts del territori i amb projecció nacional, va esdevenir un historiador mediàtica que va apropar a molta genet els estudis històrics i el coneixement de passat de la ciutat i el territori. Realment interessant aprofundir en aquets conceptes i visió de la tasca de Virella.

Penso , però,  que  en personalitats com la de l’Albert Virella es fa difícil parlar d’una part, separar parcel·les   del global d’actuacions i treballs   que conformen la  seva personalitat. Per tant, i va ser la meva petita contribució, parlar del seu àmbit estrictament  polític era i és  difícil sense interseccionar amb altres actituds vitals. Les línies d’actuació fruit de la seva tasca intel·lectual són difuses, intercanviables,  respecte al que podria ser fer política en el sentit del que entenem normalment el mot política i la resta d’activitats que va portar a terme al llarg de la seva vida. .

Tot plegat junt, sense divisions, forma part de la complexitat i la grandesa de les actuacions de Virella..

Pel que fa als aspectes de la personalitat política de l’ Albert Virella  dir que Virella en la seva actuació pública va practicar la política en el concepte  i en el sentit més clàssic del terme , política  és tot el concernent a la ciutat i a l’Estat. La polis. La polis era equivalent a la República, Estat,Societat Política o Civil. I encara diríem  més, no es pot interpretar allò que en alguns moments escriu i diu Virella quan comença a fer política en els termes i conceptes actuals de l’any 2015  perquè han passat setanta anys i ni el marc global, ni la situació , ara més tranquil·la que al 34 ( quan públicament comença sortir políticament) tampoc son comparables ni la mateix correlació de forces ni els enfrontaments dialèctics no tenen res a veure amb els temps que vivim actualment .

Practica la política des del comportament cívic i potenciant el paper de ciutadania que  queda ben reflectit en aquets text d’Antoni Pujol i Bernadó, en pròleg del llibre parlant de la personalitat de Virella,  Vilanova i la Geltrú, Imatges de la ciutat i de la Comarca, editat a l‘any 1949, el primer llibre en català que s’editava a Vilanova i al Geltrú.

Deia Bernadó: “Per tant, doncs, el ciutadà ideal serà  aquell qui viu per la societat; el qui posat enfront del dilema d’elegir entre els seus interessos particulars i dels de la col·lectivitat , sacrifica aquells en ares de la Comunitat”

Virella practica la ciutadania en el  concepte republicà del terme  i ho entendríem  com La participació política activa per part dels ciutadans (què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania. I això és molt. Donar sobirania.

L’actitud política de Virella és la de la preocupació ,l’ interès per tot allò que feia atenció la ciutat i a la ciutadania i tot allò que pugui ajudar a millorar-la.

Ell va militar a ERC i des de la militància  Virella assumeix el paper d’aquell que fan política com una contribució a la comunitat, com un manera de servir el País i a la  societat a  través d’allò que sap fer millor, d’allò que constitueix un element consubstancial a la teva personalitat i en el cas de Virella, l’estudi, el debat intel·lectual,el coneixement i  la investigació. Sobresortint en el seu cas els treball històrics com a contribució a reafirmar i difondre la solidesa en els coneixements històrics

Virella té memòria, i tenir-la, de la nostra història és sens dubte un dels fonaments de la política

Virella ben aviat – amb divuit anys-  comença a escriure articles al periòdic Democràcia, Periòdic Republicà Federal que un esdevingué el portaveu d’ Esquerra Republicana de Catalunya i es publica fins ben entrada la guerra civil com a publicació del Centre Republicà i Federalista. Democràcia té un cert pòsit d’anticlericalisme i abrandada defensa de les idees republicanes del laïcisme, de la fraternitat, del federalisme.

Virella escriu molt sovint a les planes d’aquest periòdic  articles que denoten la seva capacitat i facilitat per escriure i també tenen un pòsit ideològic prou important. Hi ha alguns articles premonitoris en els que alerta dels perills de feixisme ja  que veu clarament que farà tot el possible i l’impossible per arruïnar la república. Té la paraula com a instrument de  batalla però també agafà les armes per combatre la insurrecció militar , formà part de la Columna Macià Companys d’Estat Català i ERC i acaba la guerra com a tinent d’artilleria després de passar per l’Escola Popular de Guerra . Acabada la mateix passà un periple de detencions, internaments  i repressió fins que marxa a treballar a Portugal a dirigir una empresa cimentera .

Virella és una persona doblement  vençuda a la fi de la guerra com totes aquelles que van viure al derrota de la república i el que significava sinó que a més va haver de viure una pau on eren menystingudes les seves  idees i les seves posicions polítiques eren condemnades i reprimides i també va haver d’adequar-se  a la nova situació política de manca de llibertat.

Virella intenta sobreviure políticament  a base d’escriure i deixar testimoni de la seva situació i en defensa de tot allò pel havia lluitat.

La seva manera de resistir és no oblidar, retenir la memòria, preservar el records per transmetre’l a les noves generacions.

Des Portugal  però va seguir amb la seva tasca d’escriure i va publicant, articles, història de la ciutat i participa en nombrosos encontres literaris de l’exili.

Al marge dels seus llibres d’història i tècnics per conèixer una mica millor la posició política crec que hi ha dos llibres que aporten molta informació sobre els seus pensaments i posicionaments. : Imatges de la pau “honrosa” ( 1939- 1942). I La revolució d’Octubre a Vilanova. Visions d’un espectador.

Retornat a Vilanova treballa al sí d‘ERC de nou amb un altre paper , naturalment ,i col·labora activament en moltes iniciatives ciutadanes, Congrés de Cultura Catalana, Comissió pro monument a  Francesc Macià, Centenari de l’Escola Pia, Centre d’Estius , Institut d’Estudis Penedesencs entitat de la que va ser fundador i va reclamar en l’assemblea constituent a l’any 1977 que s’acordés reclamar l’Estatut d’Autonomia en definitiva qualsevol acció col·lectiva que ajudés a la recuperació de la memòria històrica  com un element clar d’entendre el present i fonamentalment  de preparar el futur.

Crec que es podrien assenyalar – segur que n’ hi ha molts d’altres- alguns dels seus trets en la seva actuació política:

És un lluitador, la seva arma principal és  la paraula, l‘argument, la reflexió  però quan convé també decididament agafa les armes, el “sagrat ideal”  de la igualtat republicana  república cal defensar-lo a totes.

És un republicà analític, potser fruit de la seva formació tècnica . Sempre vol el millor per las institucions i per la gent. Altament autocrític amb la situació que  es va viure en determinats moments de al república creu que cal assumir i esmenar les contradiccions i errors. I en aquest sentit és molt crític amb els esdeveniments dels 6 d’octubre i els baralles intestines de les forces republicanes.

Profunda lleialtat al projecte republicà del civisme compromès.

Virella és una persona  d’ordre. Entès l’ordre des de l’òptica de fer funcionar els engranatge socials. Des de l’esquerra sempre ha estat tabú parlar d’ordre. Virella no se’n amaga i fa un llarg article reclamant l’ordre i ho fa després de la mort dels germans Badia.

Té un lleu vernís anticlerical, tal i com es portava en el moment des del laïcisme vital. Dures crítiques al periòdic al Defensa als qui titlla irònicament de “setciències” en una article a Democràcia  ( Nº 1131 “Catolicisme integral”)  manté però bona relació personal amb alguns col·laboradors del diari clerical com Antoni Pujol i Bernadó, bon amic seu i prologuista del seu primer llibre, el que demostra que no és precisament sectari en els relacions,malgrat siguin d’ideologies diferents

És un republicà lliberal en el sentit de defensar les llibertats individuals i contra qualsevol dogma per més ideològic que sigui. Racionalitat i llibertat

Convençut defensor de les polítiques  de proximitat , compromís amb el territori que queda ben palesat amb l’impuls ideològic i històric de la Vegueria del Penedès , posant bases sòlides des de l’òptica històrica, geogràfica, econòmica  i humana que avalessin la reivindicació política

Catalanista fins la medul·la, indissociable de la seva condició de republicà. En unes notes escrites anys després del sis d’octubre de 1934 deia en plena dictadura franquista deia : “L’ànima de Catalunya no és morta;immortal pot suportar els més greus cataclismes politics  i espera, tranquil·lament i calladament la resurrecció inevitable de la Nació sotmesa.”

És ara aquests moment?.

En definitiva crec que Virella fou l’encarnació del republicanisme catalanista, des l’aspecte polític i el paradigma del ciutadà lliure, honest i responsable en el que preval el valor i l’ interès col·lectiu damunt del personalisme.

Crec que aquets són alguns aspectes de la personalitat política d’Albert Virella, però per la seva enorme personalitat  caldria, segur,molt més estudi per treure’n totes les possibilitats. Tant de bo ara que celebrem el centenari hi hagi qui s’animi  fer-ho.

Publicat a l’Eix Diari, el 2 de desembre del 2015

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: