Núvols i algun ram d’aigua al darrer moment.

by

Dia gris per caminar, alt nivell d’humitat però gens de fred , ni fresca, en traiem ben aviat part de la roba d’abric.

Avancem cap el Mas Cocons, la disparitat de l’esta de les vinyes segueix sorprenent-me.

Algunes ja ben podades.

Altres encara amb els vergues.

I altres encara tenen forces pàmpols , alguns verds ( una segona brotada) i altres ja d’un marró terròs.

Varietat i diferència ben explicitada.

Arribem al Mas el Cocons salvant l’autopista, una de les masies més antigues del terme de Ribes, hi ha qui situa alguna notícia del mateixa al segle XII i el nom li vindria del clots que s’escaven a la roca per recollir-hi aigua, ara la Masia es un allotjament rural.

Seguim pel vell camí de Vilanova Ribes que s’endinsa en un bosc i va planejant fi arribar a al fita de La Serra. Aquí trobem diverses cruïlles a  dreta i esquerra nosaltres seguim de dret tenim com a referència Ribes i les masies que hi ha prop dels Camils que ja es veuen. A partir d’aquí i quan el camí davalla després de passar un tram que conserva l’empedrat i es veuen encara les roderes del pas del carros, el camí  es bifurca, l’antic camí està taponat per les herbes i esbarzers  que han crescut i difuminem el traç  fins a impossibilitar-lo.

Seguim cap a l’esquerra seguint la senyalització això ens  porta després de travessar algun fondo i vorejant vinyes  fins a la Masia de la Fassina, que també té una llarga història lligada a Ribes, sembla que s’hi recollien el tributs, agafa el nom perquè una de les activitats que s’ hi ha fet ha estat fer esperit de vi.

Decantem per darrera les urgències del Camils en direcció cap el Mas de les Farigoles.

Aquet camí esta farcit de burilles, és un dels indrets on els fumadors  , ja siguin treballadors del camils o visitants es concentren fora de l’àrea lliure de fum de l’hospital. Hi trobem un grup de treballadors fen la pausa per fer la cigarreta. No estaria de més posar-hi alguns cendrers

Masia de les Farigoles i una passeig ens porta fins a Puigmoltó

El Web pobles d e Catalunya en diu: “A ponent del nucli urbà, vora la carretera de Vilanova, hi ha l’agregat de Puigmoltó. Està documentat des del 1333, tot i que hi ha notícia d’un Pere de Puigmoltó el 1286. Els seus carrerons de casetes blanques, moltes d’elles modernament restaurades, mantenen l’antiga estructura i molts elements de la seva tradicional activitat agrícola.”  

La Wiqipedia és més ajustada a la realitat quan al descripció:

 Puigmoltó és un nucli de població, d’origen medieval, de Sant Pere de Ribes troba a poc més d’un quilòmetre del nucli de Ribes.Es troba documentat l’any 1286 quan trobem un tal Pere del Carç. L’any 1333 obtingué la carta de poblament de mans del rei Alfons el Benigne   Les primeres cases s’orientaren, sense cap mena d’ordre, cap a mar. Al llarg dels segles XVI i XVIII, fruit del creixement de la població, s’obrí un carrer principal de cases orientat de nord a sud. En destaca, a l’altre costat de la carretera BV-2113,  la Masia el Carç , amb una capella dedicada a Sant Jaume esmentada ja al  segla XIV

La festa major se celebra en honor a Sant Jaume durant el cap de setmana més proper al dia del sant. Són típics el concurs de truc, el cercavila de dissabte tarda i el ball de dissabte nit.

En l’actualitat compta amb 141 habitants.

El cert és que avui d’activitat agrícola a Puigmoltó no se’n intueix gaire, més aviat aspecte de segones residències ben cuidades i i polides. Això sí ple de cotxes al carres , potser podrien fer un aparcament fora del nucli i hi guanyarien. A l’hora que ho creuem deu ser l’hora de treure els gossos a passejar, lladrucs i corredisses i crits dels amos per fermar-los.

Sortim de Puigmoltó i abans d’arribar a la fita de la Torrota ens avança un jeep de la Guàrdia civil, del Seprona, feia temps que no ens creuàvem amb la Guàrdia civil per aquets indrets.

Com que hem sentit trets i vist caçadors intuïm que deuen fer-ne un seguiment i ho corrobora el fet que més endavant un dels “números” deu haver dit allò tant clàssics de

– Papeles !!.

I comprava l’escopeta i la llicència d’un dels caçadors., doncs això : Papeles!!

Més gossos passejant pel bosc.

Han obert les gàbies potser?.

Remuntem altre cop cap el Cocons per tancar el cercle del recorregut i en aquesta pujada també ens trobem  molts trencalls que menen cap a les masies que hem deixat enrere i als   camps que hi ha en els fondos que hem travessat.

Retorn, Xoriguer, Solers i la variant i just arribant a les pistes d’atletisme ens sorprèn la pluja, un ram intens i curt , posat el cangur ha ja parat.

Una dotzena de quilometres prou agradables  fins i tot la pluja testimonial és l’anècdota de la passejada.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: