Els camps ja encatifats de verd

by

Sortint de Vilanova per qualsevol camí i en qualsevol direcció fins ben bé passada l’autopista no entres en camp obert.

Del desdibuixat final del nucli urbà fins la variant hi ha un seguit de nuclis construïts que tenen més o menys una certa trama, però ,l’espai entre variant i autista és campi qui pugui en matèria constructiva.

La bogeria urbanitzadora de fa quaranta anys i l’especulació que va omplir la butxaca a uns i trinxar el territori a tots ha deixat profundes ferides que per descomptat mica en mica es van fent més profundes.

Les urbanitzacions es van degradant i la seva visió és més desafortunada…..

Això és compleix abastament pel camí del Mas Torrat i del Mas roig.

Fins que o passes per sota l’autopista no enters en un panorama obert.

I ara sesten una catifa verda que fa goig.

És com obrir una finestra i el panorama s’eixampla i trobem un espai nou.

El terreny clapejat de petits bosquets entre els camps que sembrats al novembre ja comencen a veure com el cereal ha començat a brotar i dóna una brillantor al camp.

Cereal que tot just treu e l cap des de la terra, i com diu el refranyer els cal aigua: Si no plou per Nadal, no hi haurà sembra com cal.

Caldrà doncs que aquets dies es vagi regant el camp.

A veure si cau aigua.

De fet aquest darrers setmanes ja n‘ha anat caient amb suavitat alguna pluja i també el nivell altíssim d’humitat ha ajudat a assonar la terra i ara ja es desperta. Ara caldria que el refrany que ja hem dit i repetim ,Si no plou per Nadal, no hi haurà sembra com cal!, d’aquí un temps aquesta novella verdor acabarà essent un groc pàl·lid que  farà témer el pitjor.

Avancem cap a les Mesquites, l’aire es fred i la humitat alta. Malgrat això el sol comença a deixar-se notar. L’anticicló es ben present.

De tota manera els plugims de la darrera setmana i l’alt nivell d’humitat han netejat l’ambient i tot llueix.

Lladrucs de gossos amb una campaneta penjada al coll. Darrera d’ells els trets dels caçadors retronen ben a prop.

Que ens vegin!

Ens enfilem fins al fita de la Barraca del Bruno, , a partir d’aquí la pujada es nota més i declinem anar fins a dalt al Balcó. Girem pel camí que hi ha sota mateix de la Barraca i després d’un tram ben pla en mig del bosc baixem amb rapidesa cap el trencall que ens porta al camí del Mas de l’Artís.

Aquest tram de camí està ben arranjat, el murs i marges es van refer després de l’incendi de l’any 2012, van desbrossar i tallar els arbres cremats i ara sembla que rebroten. Els margallons han recuperat part del terreny que els havien pres i es mostren ufanosos, amb una crescuda important.

Arribats al camí que porta cap a Canyelles nosaltres  seguim ja cap a Vilanova amb el pas pel Maset Safont que segueix amb els seves obres i han fet una neteja important de la llera del torrent però curiosament l’han tornat a tancar amb un tanca fil ferrada. És el torrent un espai privat?. Han respectat algunes especies com el Margalló ( intocable) i alguns ullastres que han crescut al límit del camí i el torrent. Aquesta espècie amb més format d’arbust que d’arbre està molt present en els camins del voltant.

Ens aturem una estona cercant els plançons d’alzines que van plantar ara fa prop d’un anys la militància d’ERC per refer el bosc cremat.

Els esbarzers han crescut molt i gairebé ho han tapat molt, però després de buscar una estona descobrim ells plançons protegit, en trobem una mitja dotzena que han arrelat i tenen brots verds mentre que altres s’han assecat.

Si arrelen bé d’aquí uns anys el bosc s’haurà regenerat amb una espècie que possiblement és molt més resistent que els pi blanc al incendis.

Passem de nou , ara de tornada, per sota l’autopista i ens tornem a trobar en una zona poblada per construccions de creta precarietat. Estem al Mas Tapet, el camí arranjat de nou i amb reguerots nous fets expressament per mantenir el ferm amb un bon estat i que l’aigua desguassi ordenadament .

Han començat a plantar les faves, que al començament de al primavera podrem menjar.

Activitat agrícola important al voltant del mas del Toros,aquest dies, podar els vinyes i començar a preparar la terra.

Retorn a la ciutat. Travessar altre cop les urbanitzacions. Acostumats ja  les entens com una extensió degradada i difuminada del límits perifèrics de les construccions urbanes. I aquestes rai que podran ser reallotjades si algun dia algú entoma el problema de seguir ciutat.

En arribar veiem la pintada que parla de barris fantasmes, i tant!!

Sonen les dotze al campanar, caminada de tres hores a bon ritme.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: