Ara entrem a la segona volta.

by

Si el sistema electoral espanyol fos com el francès diumenge vinent tindríem altre cop eleccions, una segona volta en que cada partit intentarà sumar aliats per vèncer definitivament.

Com que no és així aquí ara comença una segona volta que es jugarà més en els despatxos, en els dinars i sopars per canviar opinions, vèncer resistències i trobar punts en comú que permetin formar un govern amb prou solidesa per afrontar els reptes complicats i múltiples que estan plantejats en l’estat.

El resultat des d’un punt de vista numèric l’ha carregat el diable.

PP, 123 escons, PSOE 90, Podemos 69, Ciudadanos 40, ERC 9, DL 8 PNB 6 i restes.

Combinacions ben difícils per no dir impossibles perquè les sumes són prou complicades i alhora estranyes, però vaja si com diuen la política és l’art de fer possible allò impossible doncs a partir d’aquí podem imaginar sumes diverses, però encara és aviat per saber-ho, possiblement caldrà menjar-se  els torrons i tornar-hi.

De els primeres declaracions dels dirigents del PSOE que malgrat tenir els pitjors resultats de la història sembla que poden tenir la clau de volta per garantir governabilitat, arribar a governar o impulsar unes noves eleccions que no sembla que puguin variar massa el resultat. La baixada a la realitat de Ciudadanos que tenia unes expectatives molt més altes ha fet que la governabilitat que ja havia anunciat Rivera ara queda en no res i caldrà parlar i molt per formar govern si és que és possible.

No hi ha dubte que des del sectors econòmics i també des d’Europa segur que hi haurà una pressió lata perquè es formi una “gran coalició” a l’estil del que passa ara a Alemanya.

En fi s’obren els apostes i les conjectures, seguiran uns dies, de rumors, de trobades i de vertigen intentant fer sumes i restes per veure quin es possible i hipotètiques  coalicions de governes poden formar , que no vol dir que s’acabi formant.

Hi ha poca , vaja cap cultura política a Espanya de coalició. Des de la instauració de la democràcia els partit que ha guanyat unes eleccions generals ha pogut formar govern , amb majories absolutes, amb el suport extern  de les minories  o amb l’abstenció estratègica que ha permès tirar endavant governs en minoria amb suports externs. Ara només PP i PSOE  junts arriben a la majoria absoluta per tant encara es fa més difícil.

Fèiem conya respecte a la situació a Catalunya que encara no tenim govern , doncs ara a Espanya encara és pitjor perquè els dos que poden sumar són alternativa l’un de l’altre i encara les ferides del cara a cara estan molt obertes.

Però vaja ambles pressions del món econòmic i dels sectors d’influència europea ja veurem com acaba tot plegat…

Un més de gener que ja de per sí costa de passar com per ara afegir-hi la incertesa política. En fi que hi ha tela per estona…

Un cop més i llevat de Duran i Lleida tothom s’anotà victòries parcials, escoltar dir a Chacón que el PSC manté representació a totes els “províncies catalanes” és per plorar, però no es queda curt Girauta  o Sánchez Camacho cercant alguns llum en mig d’una foscor de resultats negatius.

I un cop més tampoc els enquestes han donat en la diana

I el canvi de llenguatge, ara els independentistes diuen ja guanyat el dret decidir, matís important , perquè si sumem vots i escons entre els forces independentistes si els unionistes estan certament força igualats i emergeix el dret a decidir amb claredat i amb triomf electoral.

L’aparició d‘ Artur Mas parlant de la majoria pel dret a decidir confirma el subtil canvi de llenguatge.

I cal deixar clar que el dret a decidir no és encara avui sinònim d’independència.

Farem lectura plebiscitària? Segurament no oi.

Parlarem de segona volta? Possiblement tampoc.

No convé.

I per acabar aquets notes escrites a raig i amb una certa urgència – ja hi haurà temps per parlar amb una mica més de coneixement i havent escoltat als partits i el seu capteniment futur- no voldria deixar de fer algun comentari a les informacions del dia de les eleccions. Telenotícies migdia  a la “nostra”, surten els imatges de tots els caps de llista votant i la corresponent declaració, lògic i normal. Surt el President en funcions i l’Alcaldessa de Barcelona, val però després ai las! Surt el Junqueras. Perquè? I no surt cap més líder de cap partit polític i naturalment ens parla de la importància de les eleccions pels independentistes. Vet aquí ja ens han colat doctrina…..

Jo no estic a favor del blocs informatius i crec que la professionalitat de tothom, però la veritat si aquest és el criteri periodístic alabats siguin el blocs!

I ja no parlar dels comentaris sobre els resultat a les taules rodones de la nit.. Ja se sap que no agrada  que guanyi segons qui , però la realitat és la que és i no la que alguns ens volen fer veure..

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: