Encaixar el trencaclosques.

by

Costar encaixar totes les peces.

Les possibilitats no són gaires i cada peça té arestes que fan difícil posar-la al seu lloc sense que es mogui tot el trencaclosques.

Qui ha guanyat les eleccions té molta dificultat per trobar els suports necessaris per poder governar.

I en el marc post electoral tot es mou amb moviment calculats amb missatges enverinats i també amb molta , molta estratègia.

El gran tauler d’escacs està parat i cada moviment per mes espontani que puguis emblar està ben calculat i preveient que la jugada que es faci porta immediatament el moviment de l’adversari.

Moure fitxa i que qui la mou primer i ben moguda porta avantatge.

I qui l’ha de moure primer però sense que sigui el bon moviment és Rajoy que ja ha llençat alguns missatges adreçat a  fixar el límits de qualsevol proposta de negociació.

“la mayoría de los votantes han apoyado a formaciones que comparten la defensa del orden constitucional, la unidad de España y la igualdad de todos los españoles” i encara ha estat més explícit quan ha afirmat. “Que no llegue alguien diciendo que me voy a saltar las reglas, que voy a hacer un referéndum, que me voy a saltar los objetivos de estabilidad…”,

Per tant ja tenim límits de qualsevol possible marc de negociació.

I quan apel·la Rajoy al PSOE instant-lo a tenir “ sentido de estado” els para un trampa , els envia la pilota a la seva teulada.

I aquí en aquest marc es on està atrapat el PSOE, que haurà de jugar el paper fonamental en fer possible una legislatura o bé avança cap a unes noves eleccions que possiblement no interessin a ningú però menys als socialistes que necessiten temps per refer el seu projecte i, si cal, trobar un nou lideratge.

Ciudadanos els pressiona perquè facilitin la investidura i Podemos els pressiona per altra banda perquè evitin fer presidenta Rajoy.

Sigui com sigui les alternatives són totes complicades.

La gran coalició envia directament el PSIOE a cedir l’espai de l’esquerra i ja han vist que Podemos no era un bombolla sinó una realitat que encara té camp per guanyar , i si Sánchez intenta conformar un govern d’esquerres o trobar la investidura i després governar amb les esquerres i el suport del PNB , els seu propis barons ja han posat el crit al cel, ni aigua , ni cap mena d’acord amb els que defensen el referèndum a Catalunya, autèntica ratlla vermella que han posat alguns dels dirigents bàsicament d’Extremadura i Andalusia. Doble dificultat doncs l’externa i la pròpia que potser és més complicada encara.

Però tot els seu temps i aquí a Catalunya ja estem acostumat a veure com passen els dies per la investidura i segueixen les  converses ara ja amb document concret fins que diumenge els d ela CUP acabin votant unes quantes propostes entre elles la d’investir a Mas que un cop més ha estat rebutjat per la CUP en una lectura realista dels resultats de diumenge.  Ara ens podem trobar en una nova edició de llargues  i “secretes” negacions amb un futur incert.

Tot està per madurar i encara queden dies, les àpats i sobretot els desitjos de concòrdia de Nadal potser ajudaran a trobar alternatives i a curar els ferides profundes que va deixar el debat entre Rajoy y Sánchez.

La lectura a Catalunya és molt més complexa encara, per una banda hi qui en la clau sobiranista fa sumes esbiaixades, atribuint interessadament a en Comú Podem directament a l’ independentisme quan el grup polític s’ha posicionat amb claredat pel dret a decidir, és a dir pel referèndum sense anunciar intenció de vot en el mateix.

I en aquest sentit fa gràcia sentir al portaveu de Junts pel sí, dient que el plebiscit a Catalunya ja s’ha fet. Que ho va decidir ell, potser? I si ara també les volem convertir ens plebiscitàries del 20 D qui ho pot negar. Ell altre vegada?

Sumes i restes que serveixen per argumentar el pes del sobiranisme o del constitucionalisme , sumes i restes que segons qui fa la lectura és com intentar fre creure que han avançat uns o altres.

Però aquí el trencaclosques electoral català estaria apunt de tancar-se o de trencar-se. Junts pel sí han presentat un document que els del al CUP hauran de votar diumenge si l’accepten.

El document va acompanyat de la presidència per Mas i un conglomerat de càrrecs per ver veure que ara tot plegat serà mes coral que individual.

Portem 3 mesos sense govern però tampoc es nota crec,cal dir-ho també.

Ara comença el mateix joc de intentar encaixar el trencaclosques a Espanya.

Dies de titulars i especulacions.

 

 

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: