La casa i la festa encara

by

Al mes de maig , just abans de les eleccions municipals escrivia “:En plena campanya electoral de les municipals apareix en els diaris una notícia, segurament esperada per alguns i que també possiblement aixeca indiferència a mots altres,la notícia en qüestió és la signatura d’un document entre l’Ajuntament, la Fundació de l’Hospital i la Comissió Cívica per la Casa de la Festa  per, com a mínim ,fixar definitivament la ubicació de l’espai dedicat a la festa. Sembla una bona notícia pels seus promotors  encara que arribi en temps de promeses electorals fàcils, de promeses que no porten al costat la garantia dels recursos  i sense saber encara qui des de l’ajuntament haurà de encapçalar la responsabilitat de gestionar-ho. Tot i que pel que diuen tots els partits  estan d’acord en fer la Casa de la Festa i ubicar-la als Josepets i així sembla que ho han ratificat la majoria d eles organitzacions politiques  en un debat electoral  que van tenir a l’Agrupació de Balls Populars  , gairebé totes les formacions que  es presenten hi van donar suport i a més rivalitzen a veure qui hi ha fet més i qui hi farà mes. Evident. No sé però quin debat hi ha hagut al sí dels partits politics per prendre aquesta posició i arribar a al conclusió de que cal fer una casa de la Festa i ,que de fer-se, l’espai adequat és l’església dels Josepets. “.

Bé doncs sembla que el projecte va tirant endavant i s’anuncia per demà divendres una mena de posada en escena de l’entitat que vol tirar endavant el projecte del que haurà de ser en el futur la Casa de la Festa.

Sota el lema Els Josepets de Festa hi haurà diverses intervencions i també una mostra de les diverses festes de la ciutat i amb la presència dels Bordegassos.

Es vol doncs presentar l’entitat i fer caliu a ‘entorn de la futura Cas de la Festa.

Tanmateix d’ençà de les eleccions municipals l’ajuntament ja creat una Comissió per analitzar els continguts i els projectes possible, formada per representats de l’ajuntament, dels promotors de l’equipament i del Patronat de l’Hospital  , institució que és la propietària de l’església.

És certament lloable que algú vulgui impulsar un equipament d’aquesta mena.

Segur que elements n’ hi ha per molt.

Material en sobra i segur que també patrimoni acumulat n’hi ha per triar i remenar.

Però sense conèixer el projecte amb detall perquè tampoc s’ha explicat – de moment n’ hi ha-  més enllà de les quatre idees genèriques  repetides, les mateixes que ja deien el mes de maig.

Una casa de la Festa entenc que no té sentits si no s’emmarca. l en l’entorn que cal, la ciutat , el seu marc físic i el seu imaginari col·lectiu. I en aquest sentit escrivia al mes de maig:

Per tant no s’entén ni es pot entendre la festa sense el territori físic , i històric de la ciutat. I en aquests sentit em semblaria molt més adequat que els Josepets es destinés a un Centre d’Interpretació de la Ciutat en el seu conjunt i naturalment  que  hi hagués un espai potent, necessàriament ampli dedicat a  la festa com un del motors de l’ànima vilanovina. Per comprendre la festa cal primer comprendre l’aspecte humà de la ciutat i en aquest sentit crec que seria positiu emmarcar la festa en el discurs històric de la ciutat  amb el potencial que calgui i amb la personalització adequada.

La globalitat de la ciutat no s’entén sense la festa però la personalitat de la festa vilanovina no s’entén sense la ciutat en la seva globalitat , societat i festa és un binomi inseparable i per tant em sembla que caldria agafar un discurs paraigua més ampli que la festa per poder entendre encara millor el discurs festiu de la ciutat i en la ciutat.

I per altra banda una reflexió potser menor, la majoria d’entremesos tenen els dies de presència al carrer assenyalats i pautats  i  el seu balls i la seva presència poc usual és el que  els dóna el misteri, l’atractiu, entre els més menuts ( i també entre els més grans com elements referencials) que són els que han de seguir i continuar l’esperit de la festa. Tenir-los exposats estàticament, hieràticament crec que trencaria l’encant , la sorpresa, l’emoció d’esperar el dia, la data en que començant pels capgrossos i seguint pels dracs i acabant per els mulasses i els gegants  surten majestuosament  totes les figures en moviment i aquí ha part del seu encís, l’exclusivitat d’un dies concrets i determinats . Descobrir-los de nou cada any per la festa corresponent i poder gaudir-los per un temps limitat . I evidentment quan una peça es jubila cal guardar-la amb criteri. Les figures poden estar dipositades  amb dignitat pròpia del patrimoni  sense la necessitat d’una exposició seguida i continuada que els hi farà perdre part del seu misteri i de la seva màgia.

 Fem la casa de la ciutat que l’expliqui, que al interpreti que la ubiqui en el passat i el present, que la dibuixi i la imagini en la seva diversitat i en la seva globalitat   i reservem la millor cambra per la festa i tot el que penja d’ella emmarcant-la en un espai i en una societat concreta, la nostra.

Sense qüestionar el projecte perquè és encara inexistent i perquè tampoc són ningú per fer-ho em semblaria interessant que el Consell de Cultura – organisme que està hivernat des  del mes de maig amb comissions constituïdes – es propiciés un debat ampli, obert i sens apriorismes sobre el real contingut , relat i el format de la possible casa de la Festa.

Seria també donar utilitat a un Consell que fins ara dorm en el somni dels justos.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: