Així anem…

by

El diari el Periódico en la seva secció “Nom propis” donava dues estrelles vermelles, justes crec  a la ja ex-consellera d’ensenyament de Catalunya la senyora Rigau. Per nosaltres ja fa temps que se les mereix per la seva actuació al front de la conselleria.

El Motiu d’ara és  simptomàtic del que esta passant en al nostra educació . Es tracta de la publicació d’un informe sobre la formació del professorat fet per la UE en la que es demostra que els ensenyants d’Espanya però també els de Catalunya és gairebé nul·la.

El mateix diari aportava algunes dades que expliquen al situació de la formació permanent del professorat:

Només a Catalunya, encara que per a aquest 2016 es preveu fer “un esforç per donar un nou impuls a la formació continuada dels mestres”, insisteix la Conselleria d’Ensenyament, el cert és que els fons destinats per la Generalitat a aquesta matèria són un 96% més baixos que els del 2011.

Les opinions del sector també són critiques amb les polítiques que porta a terme – fins ara , a partir d’avui ja ho veurem,- per la Federació de CCOO

“És cert que el 2015 va augmentar lleugerament l’assignació pública per a formació permanent dels mestres catalans, però també és cert que fins fa poc el pressupost per mestre era de només sis euros a l’any. La participació en escoles d’estiu, en tallers, cursos i altres activitats formatives (incloses les classes d’anglès fora de les escoles oficials d’idiomes) els estan pagant en aquests moments “els mestres de les seves butxaques

Ho confirma així mateix l’associació pedagògica Rosa Sensat.

“És possible que, en ocasions i en alguns centres, s’hagi impartit formació continuada sense massa criteri, però això no justifica que s’hagin eliminat els recursos per a això, com ha succeït en els últims anys

Es conegut i reconegut que la peça clau en el sistema educatiu és el professor, el o la mestre. I si durant molts anys s’ha reclamant una bona remuneració, un bon reconeixement social ara cal també que hi hagi una bona formació després d’acabar els estudis, una formació permanent que permeti adequar-se als coneixements, a les didàctiques i a les noves metodologies que es van posant damunt la taula  a passos gegantins sense que això es traslladi en forma de formació a les aules.

Durant molts anys la formació va ser nul·la un cop acabats els estudis de magisteri, a partir dels anys seixanta i setanta des d’entitats professionals privades , coma Rosa Sensat es van començar a planificar cursos de formació i va donar lloc a les Escoles d’Estiu que han estat i són encara en moltes coses el paradigma d’una formació als mestres de qualitat i amb interès real. Si fem una petita ullada a les escoles d’estiu ens adonarem que van començar amb la voluntat d’aprofundir en uns coneixements , unes actituds i en unes tècniques que les escoles “Normals” oficials negaven., Eren temps de silencis i foscors en el camp educatiu i d’irrupció d’uns moviments amb la voluntat de millorar la formació i fer molt participativa la tasca educativa . Aquest moviments van ser un revulsiu imprescindible per recupera una tradició pedagògica que a Catalunya havia existit amb notable qualitat   i la dictadura s’havia carregat com tantes altres coses.

Posteriorment amb la creació del ICE ( Institut de Ciències de l’Educació) es van començar a  articular programes de formació pels mestres al llarg del curs.

Eren els Plans de formació territorials amb participació activa dels mestres dels Moviments de Renovació Pedagògica i també de la mateixa administració. Es vana assajar fórmules noves, formació a través de cursos i també a la mateixa escola.

En definitiva hi va haver un moment en que es va creure de veritat en la formació.

Ara la realitat és molt diferent, el pressupost destinat a cursos de reciclatge o alter sistema formatius es gairebé inexistents

El mateix Diari el Periódico aportava el dijous passat i seguint el tema una declaració del professor de Pedagogia Francesc Imbernon, que té una llarga trajectòria amb la formació que afirma : “Caldria tornar als centres la protestat per decidir la formació permanent que necessitem els seu professors”. És una raonada afirmació, tant de bo sigui recollida per la nova consellera i doti els pressupostos d‘una partida econòmica  raonable que faci possible que la formació permanent del professorat – algun dia es podria parlar també d’alguns temps sabàtics per actualitzar-se  sigui  una realitat .

La sortida de la crisi, diuen els experts, només serà exitosa si el sistema educatiu millora substancialment, els elements claus d’aquesta millora com són  els mestres han de poder permanentment adequar els seus coneixements i tècniques al que demana la societat.

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: