Res no està escrit però sembla que ja tenim noves eleccions

by

Aquest article publicat a l’ Eix Diari va perdre el seu interès en ser superat pels fets un cop escrit i enviat. Malgrat la seva obsolescència va ser publicat coma mostra de la volubilitat de la política en el moment que vivim al país….i ja veurem com  va tot plegat…

Res no està escrit però sembla que ja tenim noves eleccions

( estimat lector o lectora: El text que llegireu està enviat el dissabte 9 de gener a 6.30 del matí . Potser al final hi ha hagut acord. Si es així enteneu-ho com un viatge en el túnel del temps o com exercici de ciència ficció. Si encara no hi ha acord enteneu-ho com vulgueu. Gràcies)

Des de que escrivim aquestes ratlles fins que siguin publicades, pot passar de tot.

Ja sabem que no hi ha res escrit del futur i tot està per escriure.

Des del satèl·lit “meteosat” es veia una potent taca negra sobre espai perfilat   de Catalunya. Ens havien dit que l’anticicló s’havia retirat però la persistència d’una mena de boira negra que  era peculiar i poc explicable pels meteoròlegs .

Havem patit sacsejades , oratges malignes , empats a 1515, empatx d’informacions, opinions i tuïts, tancades i dejunis als Escolapis contra el no acord, manifestacions un pèl impostades , canvi d‘ubicacions d’assemblees, reunions fets en amagatalls per descobrir, predicot del President gairebé dedicat exclusivament als de la Cup, als dirigents de la cúpula  que acabaran decidint ,als altres no ens  calia ni escoltar-lo ja sabíem que diria. I tot plegat no ha servit de res sembla que les noves eleccions estan al tocar.

Finalment el misteri de la taca negra  que es veia  des del meteosat es va esvair, no era res més que la fumata negra que anunciaven que no tindríem nou President, era el senyal que llençava el missatge al món de que Catalunya no tenia President altre vegada i que al final, gairebé en el darrer moment de la prorroga i de penal inexistent, la pilota havia anat al pal i tot quedava en un no res . Mas no seria investit President. Totes les llars “processites” van cremar paperetes de votació  amb el corresponent component ennegridor  per anunciar decebuts : Non habemus President !!, el País encara haurà d’esperar per investir el  129 de president de la Generalitat, i no sabem si   novament serà Artur Mas.

El cicle nadalenc doncs no ha estat propici pel país. Catalunya no va tenir participació en el Gordo de Navidad però ens va arribar la proposta darrera de Junts pels sí que era una autèntica grossa de Nadal si l’acabessin complint ( que està per veure), després va venir la innocentada ( volem creure i creiem que fruit de l’atzar i involuntària) de l’empat en la decisió de la CUP i finalment per Reis ens arriba el No de la Cup i encara un altre no dies més tard   i el President rep un sac carbó  tot plegat molt de l’esperit festiu del país, i encara potser haurem de veure per Carnaval algun altre episodi d’aquest sainet polític que sembla que acabarà quan ja s’ensumi la flaire de la primavera.

Pot passar que hi hagi una ciclogènesi explosiva política i Mas acabi obtenint la investidura per la Presidència de la Generalitat.

Tot fa pensar però des d’una certa lògica – si és que hi ha lògica amb tot aquest escenari- , les declaracions de Mas carregant contra la Cup i la també lògica voluntat de Mas de no renunciar per imposició d’altres que anem a unes altres eleccions i ja s’ hi ha posat data, 6 de març. El santoral catòlic celebra, potser premonitoriament, Santa Maria Providència és també el dia en que a Venècia es va estrenar l’opera La Traviata de Verdi aquella del brindis:

Gaudim, la beguda, els càntics

i el riure adornen la nit;

que en aquest paradís se’ns mostri el nou dia.

Serà aquest definitivament el “nou dia”.

Un 6 de març Ghana es va independitzar d’Anglaterra. Premonitori també?

Doncs amb aquets precedents segurament anirem a votar. Altre cops serà el vot de la nostra vida – ni hi pot haver més de dos de cots d ela nostra vida?-

Mas o Març deien els titulars, doncs quan escrivim això clarament Març.

Tenim un sistema de governança que el president no és qui guanya en vots i en escons les eleccions sinó qui aconsegueix una majoria parlamentaria absoluta o en segona volta més vots a favor que en contra.

Per tant no n’hi ha prou en guanyar les eleccions sinó que cal obtenir el vist i plau d’un nombre qualificat de vots.

No ha estat el cas de Mas. Va plantejar el plebiscit i no el va guanyar, això ja ho va manifestar el mateix Antonio Baños , cap de llista d ela CUP en conèixer els resultats. És cert que la victòria en escons es incontestable de Junts pels sí, ajudats una mica pel mateix sistema de repartiment d’escons, però repeteixo indiscutible.

Però d’aquella victòria no se’n desprèn automàticament que la victòria electoral doni la presidència, malgrat només et faltin dos vots.

Injust potser. Inexplicable i poc comprensible sí, però real com la mateixa vida.

Com és injust voler presentar a l’opinió pública per part de molta – massa- opinió publicada que la culpa de que no avancem és de la CUP.

Mas , Junqueras i Romeva van presentar les eleccions com un plebiscit i no el van guanyar i es van repetir fins a la sopa que si no els  votaven a ells serien comptats com un no, doncs si és així els queda molt camí per recórrer encara.

No van guanyar el plebiscit i van guanyar en escons de manera còmode, ajudat això sí pel sistema electoral, ja ho hem dit .

Possiblement haver teixit ponts de comunicació amb altres forces polítiques per comtes de dinamitar-los ara els podria servir per intentar cercar una pantalla – ara es diu molt això- que sigui àmpliament assumida i segurament s’haurien pogut trobat majories alternatives que no sols garantissin la presidència sinó la solidesa d’un govern que tindria  molta feina per fer.

Tampoc anar a votar altra vegada és cap drama,- encara que alguns ho pintin com la fi del món- en tot cas pot ser clarificador de la situació enrevessada que avui tenim, hi ha la possibilitat de sortir de l’atzucac que tenim d’ençà el 27-S on sembla que tothom tiri aigua al seu moli i fixi ja estratègies de càlcul de probabilitats dels resultats electorals. Encara que s’hagi d’anar a  votar el 6 de març no crec que això  sigui prejudicial pel independentisme que ja ha fixat  un nivell important d’acceptació, que cal eixamplar sí, però que té avui uns nivells impensables fa un parell d’anys i amb voluntat de persistir , vaja de quedar-se  en l’espai polític amb força.

Res no està escrit i tot és possible. Si hi ha investidura la legislatura no se’ns escapa que   serà pitjor d’aquella que el Conseller Nadal definia com el moviment d’un Simca-1000. I si no n’ hi ha hagut, doncs preparem-nos per la campanya que serà sens dubte  a cara o creu, sense embuts aquest cop.

El temps s’esgota el moviment creix.

Preparem-nos doncs,sembla i si no hi ha miracle de darrera hora per una nova campanya electoral.

Ah! i a Espanya encara pitjor….

Publicat a l’Eix Diari el l’11 de gener del 2016

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: