Des de la discrepància, l’estima, el respecte i el reconeixement

by

 

Hi ha escrits que mai hauria volgut fer.

I aquest n’és un. La noticia de la mort de l’Esteve ens ha colpit. Com a moltes persones que el van conèixer i que hi van tenir relació. Evident sentiment de dolor compartit amb familiars i amics

Sensació d’irreparable pèrdua d’un dels  servidors de la nostra ciutat des de les responsabilitats cíviques i polítiques que  va exercir com a compromís vital, com a voluntat de fer un servei a Vilanova,a la societat i al país. L’Esteve va ser una persona de profundes conviccions cristianes recollides per herència que les va portar a la pràctica en la seva vessant mes social i també des del seu catalanisme de pedra picada  va ser fidel  als seus compromisos amb el país i lleial al projecte que sempre havia defensat a l’ajuntament i al Parlament de Catalunya.

Vam compartir més de vint anys a l’ajuntament, veníem de les darreres batalles antifranquistes en posicions ideològiques diferents, però vivint el compromís, compartit amb tots els regidors i regidores amb qui hem coincidit, de fer una ciutat millor, una societat més justa.En vint anys ens van creuar posicions, a vegades al govern i a vegades a l’oposició , ens vam discutir i molt, vam debatre van acordar i vam discrepar. Vam creuar-nos confidències i també en alguns moments vam constatar la soledat que comporta ,a vegades, haver de decidir sol, tancat en un despatx i avaluant els conseqüències de prendre una decisió. No és fàcil , i a ell tampoc li ho va ser quan va governar.

Ens varem enfrontar en dues campanyes electorals, sempre fou un rival de gran talla política, noble i honest , això si després de la campanya el mateix dia de les eleccions en saber-se el resultats hi havia la trucada telefònica. Tancàvem el parèntesi i seguíem de nou. Sempre va ser lleial en el pacte i en l’acord i respectuós en el desacord i la discrepància i fidel a la paraula compromesa.

Segurament en aquest anys vam tenir batalles dialèctiques,dures i contundents, però des del respecte i sobretot des del reconeixement mutu de que els posicions eren fruit de la voluntat de millorar la ciutat i la vida dels conciutadans i aquest reconeixement feia que malgrat el debat , per més dur i agre que fos en ocasions , hi havia sempre després un espai per l’encontre o un gest de complicitat a vegades al votant d’una taula , a vegades només amb un creuament de paraules però que  eren el reconèixer-nos en un espai compartit de valors cívics i polítics. I això és i ha sigut molt important per entendre que més enllà dels enfrontaments polítics hi ha persones que amb les seves actituds qualifiquen els servei a la ciutat , era el cas de l’Esteve sempre amb proximitat amb la gent.

Ens arribava la notícia de la mort de l’Esteve Orriols en mig d’un batibull polítics. L’Esteve va ser alcalde de la ciutat i diputat al Parlament coneixia bé la cuina de la política i per tant no li estranyaria com acabi tot plegat. Va ser un noble adversari polític durant molts anys.

Aquets ratlles escrites des de compartir el dolor i el sentiment de pèrdua volen ser un record sentit des de la discrepància – que avui ja no té cap importància-  expressar una veritable estima,  un profund respecte i un reconeixement notable de la seva tasca social política i humana. Des de la convicció que la seva pèrdua empobreix el cabdal polític i humà de la ciutat, un adéu emocionat.

Descansi en pau.!!

 

Publicat al Diari de Vilanova el 15 de gener dels 2016

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: