La lletra petita

by

 

Ens arriba ara envoltada de polèmica la notícia que la Generalitat es retira com a acusació particular de diverses causes que se segueixen contra alguns ciutadans i ciutadanes imputats en desordres púbics fruit d’algunes accions en manifestacions i accions reivindicatives.

Portaveus de la Generalitat i alguns consellers han afirmat que aquesta decisió es fruit de la mateixa reflexió de la Generalitat

El conseller de Territori, Josep Rull, manté , en unes declaracions recollides al digital E-notícies que la decisió de retirar les acusacions particulars en set processos judicials com el de Can Vies – que finalment en aquest no hi ha retirada-  és un “plantejament” que s’ha pres des del Departament d’Interior i està “desvinculat de qualsevol tipus de negociació com algú ha volgut insinuar”. També ha afirmat que la decisió s’ha fet on ja “hi ha una intervenció del Ministeri Públic” i encara ha afegit que la Generalitat es retira d’aquells processos “on no s’afecti béns, interessos ni persones vinculades a la Generalitat de Catalunya” i ha afegit que “el límit és quan s’afecti les persones i els interessos de la Generalitat”.

Però sembla que la decisió segons expliquen altres mitjans és fruit de la negociació per l’ investidura del President de la Generalitat a petició de la CUP que va demanar  que es retirés l’acusació de la Generalitat en causes per “persecució política, dissidència o desobediència a lleis injustes”, argumentant que la fiscalia ja actua d’acusació. Des de Junts pel sí es va defensar que es podia revisar però que no es retiraria  d’aquells casos que en paraules de la Consellera Munté afirmava a Catalunya Ràdio “la predisposició” del Govern a retirar-se de l’acusació contra activistes després de l’acord entre Junts pel Sí i la CUP per investir Carles Puigdemont president.

Munté, en declaracions a Catalunya Ràdio, ha reconegut la “predisposició del Govern d’analitzar diferents processos judicials sempre i quan no hi hagi una lesió, un menysteniment als funcionaris i béns públics”.

Naturalment tot plegat ha aixecat polèmica però sobretot dubtes.

S’aixeca la polèmica i els grups de l’oposició (i amb al sobre-actuació del PP per boca de Garcia Albiol) que volen que es concreti la proposta i que es digui les raons que fan que ara ja no calgui  presentar-se com  acusació particular.

Diuen que la raó és que si ja hi ha la fiscalia que acusa no cal presentar-se que és una pèrdua de diners en fer presència. L’excusa és realment poc creïble perquè a vegades la  posició de la mateixa institució requereix presència si més no per l’exemplaritat de la seva actuació.

Però el que encara és més difícil de copsar és el condicionant que els ha posat al CUP de retirar-se d’aquells casos en que hi ha hagut dissidència davant lleis injustes.

Ah carai?

Qui dictaminarà que és i que no és dissidència? Quines lleis seran dictaminades com injustes i poden desobeir-se. I qui ho farà.?

Això requerirà una prèvia declaració de que hom és dissident  o caldrà demostrar-ho amb alguna actuació singular durant al manifestació .

Hi haurà registre de desobeidors professionals?

Tot plegat difícil de discernir.

I naturalment cal respectar la dissidència, tota ,i cal defensar que les lleis siguin justes i denunciar les que no ho siguin i canviar-les a través dels sistemes que la mateixa societat s’ha dotat, i si es vol objectar naturalment es pot fer però sabent que segons quina sigui l’objecció hi ha determinada pressió i repressió social que també està acceptada comunament.

I encara es fa més difícil precisar que són els interessos de la Generalitat que esmenta el Conseller Rull per no presentar-se. Som tots o no som tots la Generalitat?

Destrossar cotxes dels mossos afecta a la Generalitat ?

I carregar-se les portes i paradors d’una dotzena de comerços afecta  la Generalitat o no?

En fi que acceptant al dissidència, l’objecció i la lluita contra la injustícia es fa difícil perfilar fins a on les institucions públiques han de defensar la convivència pacífica i que aquesta no sigui alterada amb suposades invocacions personals i ideològiques.

Missatges contradictòries entre els deus forces, la consellera Neus Munté , parla de causalitat de fer-se públic el tema i l’acord amb al CUP i la CUP dient que forma part de l’acord d’investidura i encara queixosos perquè havien quedat  que en el cas de Can Vies també´ es retirarien.

Havíem d’entrar en l’època de la transparència i claredat en la relació política i viem que van sortint aspectes desconeguts dels acords entre les deus forces polítiques. No és d’estranyar el mercadeig que hi ha hagut durant els llargs mesos fins arribar  als acords deuen tenir una lletra petita llarga i encara no coneguda.

Segurament no és una bona política presentar-se com a acusació particular en tost els casos que hi hagut alguns aldarulls però la ciutadania també vol sentir-se protegida davant alguns abusos en l’espai públic i els governs corresponents han de fer l’equilibri que permeti i respecti el dret a  manifestar-se i la convivència en l’espai de tots , com és el carrer.

En fi anem cap a la comissió d’estudi per saber que és dissidència i qui és el nivell de conflictivitat o aldarulls perquè la Generalitat es personi a la causa.

Mal començament i primera topada amb l’oposició ( amb sobre actuacions cal dir-ho també) i també amb els sindicats del Mossos queixant-se , encara que aquets millor que mantinguessin prudent silenci, no són precisament amb determinat historial de conflictes qui per donar masses lliçons.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: