De lectures

by

El Llarg Procés
Cultura i política la Catalunya contemporània (1937-2014)
Jordi Amat
Col·lecció l’Ull de vidre
Editorial Tusquets
Barcelona, abril 2015

Aquest llibre ben segur serà considerat en el temps un llibre clau per entendre els procés de la cultura catalana i la seva significació en la construcció d’un catalanisme actual i que ha portat a una situació de la cultura s’ha anat refermat con un element clau del país.

Jordi Amat Fusté es nascut a Barcelona a l’any1978, escriptor, periodista, filòleg i crític literari català. Llicenciat en filologia hispànica (UB, 2001) i format a la Unidad de Estudios Biográficos, les seves línies de recerca principals han estat la literatura autobiogràfica i la història intel·lectual catalana i espanyola del segle XX.

Com a escriptor, ha publicat biografies i llibres d’assaig. Va rebre el Premi d’Assaig Casa de América per la crònica Las voces del diálogo. Poesía i política en el medio siglo i el Premi Gaziel de Biografies i Memòries per Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas. També ha rebut el Premi Octavi Pellissa per escriure la biografia de Josep Benet. Com a filòleg, s’ha especialitzat en l’anàlisi i edició d’autors i obres clau de la literatura de no-ficció hispànica.

Va començar a exercir la crítica literària l’any 2002 al suplement “Libros” d’El Periódico de Catalunya, l’any 2009 va començar a col·laborar al suplement “Cultura/S” del diari La Vanguardia i des de juliol de 2014 hi escriu una columna d’opinió. Ha escrit a les principals revistes culturals del país.

És membre del consell assessor de la Biblioteca del Catalanisme de l’editorial RBA, investigador de la Càtedra Josep Pla i membre del consell de redacció de la revista VIA.

El llibre El llarg procés és fruit de la seva extensa dedicació a l‘anàlisi de les relacions culturals entre Espanya i Catalunya que va començar molt aviat en els seus treball d’investigació a l’entorn del Congressos de Poesia que va organitzar als anys cinquanta el ministre Joaquin Ruiz Giménez, persona que després d’anar-se distanciant del règim franquista fins convertir-se en un opositor de l’ala moderada. També en la gestació del llibre hi ha influïts diversos articles que va escriure en el suplement Culturas de La Vanguardia i més concretament en una col·laboració titulada “Matar al cobi“, en que Amat feia una reflexió a l‘entorn del paper de la cultura en els governs de Catalunya i afirmava: “En 1999 la victoria en votos pero no en escaños del PSC significó el principio del fin del periodo de reformulación. Quizás habría que entender la propuesta de un nuevo Estatut como una salida en falso para huir de aquel callejón sin salida. Las conversaciones entre Maragall y Carod, que se empezaron a frecuentar entonces, ya trabajarían otro paradigma. Uno de los costes de la operación, aunque los implicados no pudieran profetizarlo, sería que Cobi y el maragallismo empezaban a formar parte de un pasado sin herederos. Encima de una memoria que se desdibuja crece el nuevo soberanismo.”

El llibre és un excel·lent recorregut per la història de la Catalunya sota el franquisme i com es van teixint les estructures culturals internes i també com aquestes es van relacionant amb la resta de l’estat i a nivell internacional. És un relat que explica amb detall i de manera rigorosa el que l’autor denomina “ La pervivència de la catalanitat”.

La cultura catalana des de la República, passant pel franquisme i la lluita contra la dictadura, la transició, i el desenvolupament ja en plena democràcia, els dels que van donar-se i els combats entre nacionalisme i marxisme dues posicions que han també fonamentat les diverses interpretacions de la cultura del país.

Amat posa damunt del paper el nom de moltes de les persones que han tingut un paper important, alguns determinants, en el procés de la reconstrucció cultural de Catalunya, des de Gaziel fins Solé Tura, o de Serrahima fins Josep Benet, o d’Espriu a Castellet. En fer una biografia i una anàlisi en els seu recorregut en pro de la cultura catalana de cada moment. L’explicació molt ben tramada de les relacions i debats dialèctics entre ells donen peu a seguir aquets fil de la construcció (o reconstrucció en altres casos) nacional i cultural del país. Però l’assaig va més enllà i procura relacionar, com ja hem apuntat, aquest procés de renaixement cultural amb els moviments que també es van desenvolupant a Europa i a la resta del món.

Elements importants de la nostra història cultural com la revista Destino, la publicació Serra d’Or, l’Òmnium Cultural, el paper de la premsa i les batalles internes de l’oposició antifranquista, la cultura del pujolisme amb els amors i odis de Pujol pels protagonisme del món cultural, i la irrupció del maragallisme com una nova manera d’entendre la relació entre el país i la cultura. La fi del maragallisme “matar al Cobi” és el paradigma del naixement d’un sobiranisme que ha trencat els esquemes pels que fins avui es regia la cultura del país.  

El llibre s’estructura en tres parts, Ocupació ambigua (1037-1947), Modernitat cauta (1952-1960) i Catalanisme progressista (1962-1980), en cada part Amat fa una dissecció dels fets més importants i de com evolucionen les relacions entre els protagonistes del treball cultural.

El llibre es tanca amb l’epíleg Matar el Cobi, en un apèndix amb textos significatius de les diverses èpoques, ens ha cridat l’atenció del manifest que va escriure Josep Maria de Sagarra a l’any 1946, la seva lectura és prou interessant i fins i tot cercar paral·lelisme històrics.

El llibre està mot ben escrit i més tot i essent un assaig amb una notable tasca d’investigació i de formulació de propostes, denota un enorme bagatge històric i intel·lectual i segur que el llibre serà un referent per posteriors treballs sobre la cultura del País.

Altament interessant.

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: