Estan juganers els aspirants

by

-Toc!, pares.

-Passo. -I agafa fitxa-

-Salvat – I arriba a la base de salvació el joc-

-Qui és l’últim – I agafa número-

Cau en al casella malèfica i tornar a començar. Metre l‘altre va cantat d’oca a oca i tiro perquè m toca….

Deixar al pilota a la seva esquena aper fer-lo córrer a atrapar a l’altre.

Tots correts al voltant de la cadira. Ningú però hi vol seure, i tots esperant a que el que es cansi més aviat i caigui ajagut i li toqui fer de president

– Per aquí em pregunten com fem el programa i per aquí em responen que vull la vicepresidència…. més disbarats impossible!

Tot plegat són imatges – més o menys reeixides de jocs infantils que recorden el que està passat amb la possibilitat d’investir a un President de govern espanyol.

I així es va repetint com si de les voltes que va fent el hàmster es tractés.

Mai ningú per arribarà presidir un govern s’havia tret les puces d’una manera tant evident que fa basarda pensar que puguin arribar de veritat a presidir un govern.

Rajoy acusat de tancredisme, de  deixar passar el temps i que tot es resolgui per si sol  ha mogut la fitca i ho ha fet en una doble pla, guanyar temps i posar a al picota a Sánchez que desbordat per l’oferiment extemporani i de formes ben estranyes i confuses d’Iglesias, ha d’aturar-se veure on és el camp de mines  – és tot al voltant seu- i  mirar de passar-lo sense causar cap explosió ja que al implosió del PSOE sembla fixada ja en el temps. El proper dissabte en el Consell Federal.

Mentre les converses telefòniques vana dojo, els aparells treuen fum de tanta discussió i conversa pujada de to i carregada d’interessos i d’apostes tàctiques

Ja havíem conegut aquí a Catalunya un procés de negociació peculiar i ja en coneixem els resultats. Aquí allò de la nova política es va traduir amb secretisme i poca claredat en al negociació i encara van sortint paràgrafs en lletra petita que sorprenen a la majoria de la ciutadania   però ara hem vist que la nova política també té la seva vessant més mediàtica ratllant l’espectacle. Transparència total , enganyosa naturalment, anuncio la voluntat de pacte amb repartiment de carteres ja i ho faig per la tele, escenari que l’oferent domina perfectament , l’hipotètic soci ni en sabia res i ha d’improvisar la resposta per sortir de l’embolat en que l’han posat .

Entre una cosa i l‘altre segur que hi ha manera més raonable de asseure’s fixar objectius i prioritats i després parlar de noms i carteres., potser és vella política però té més garanties i seriositat que el secret o la subhasta a través de la premsa.

Ara tot torna a començar en una segona volta de converses del Rei amb els portaveus dels grups parlamentaris. Aquí donarà l’encàrrec d’intentar formar govern?

Tornarà a fer-ho a Rajoy.

Posarà en la tessitura a Sánchez de provar-ho.

Tots dos es miren i  esperen que l’altre es posi en marxa i esperar a que caigui per passar-hi pel damunt i arribar a la cadira de la presidència. Noves eleccions sembla que no els hi interessen perquè el resultat seria un amunt, tres avall els mateixos i per tant possiblement al formació de majoria de govern tindria els mateixes possibilitats.

El dubte està segurament en que caldria veure si Rajoy i Sánchez serien els cap de llista de els seves formacions.

Al PSOE de manera oberta hi ha un certa rebel·lió dels anomenat barons i alguns invoquen al sant cristo gros , Felipe González, perquè eviti el pacte amb Podemos i descavalqui a Sánchez de la candidatura.

Però al carrer Gènova les aigües tampoc baixen manses, hi ha també la certesa de que amb Rajoy no guanyaran –almenys la presidència- i es parla també de manera oberta de que Sáez de Santamaria seria també una bona candidata i que potser no aixecaria tant rebuig com Rajoy, però pesa en els altres grups l’experiència d’un PP amb majoria absoluta que  pesa ara a l‘hora de fer pactes.

Els opinadors habituals estan també dividits mentre uns proclamen el manteniment de l’estatus de que governi el partit més votat, altres aposten clarament per una majoria de canvi i de progrés que per una banda intenti fer marxa enrere en els lleis que el PP ha aprovat i que qüestionen molts temes essencials de la democràcia espanyola i per altra banda intentar aplicar noves mesures econòmiques que ajudin a sortir a la immensa majoria de la situació en que es troben.

Avui dimecres comença la segona volta, sense la seguretat que sigui la definitiva , però potser es començaran a desvetllar incògnites i hi haurà més perspectiva per veure com potser aniran els coses.

Paciència!!

Tot abans de tornar a patir una campanya electoral.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: