De lectures

by

La novela de la memoria.   

J.M. Caballero Bonald.

Col·lecció Tres mundos. Memorias

Editorial Sex Barral

Barcelona, 2010.

Aquest volum recull les memòries completes del narrador i poeta Caballero Bonald. En altres moments ja ha editat algunes versions acotades en el temps de la seves vivències, ara les recull en tota la seva extensió vital. La seva memòria junt amb la seva capacitat creadora fa que la seva autobiografia es pugui llegir com una novel.la en la que es narra tota una vida i un seguit de fets que van marcant les diverses accions i fets que poden ser determinants en cada època diferent de la vida del l’escriptor.

Caballero Bonald nascut a l’any 26 a Jerez de la Frontera, és reconegut com un dels poetes i narradors més importants de la literatura espanyola contemporània. Va estudiar Filosofia i Lletres a la universitat de Sevilla  a finals dels anys quaranta i també nàutica a Cádiz. És en aquets època que comença col·laborar amb diverses revistes amb poemes i narracions breus . Ha fet de professor en diverses universitats espanyoles i sud-americanes i col·labora amb la Real Acadèmia de la Lengua Española.

Té una extensa obra en que va combinant els reculls de poemes con la narració. De les seves obres les més  conegudes són

Las adivinaciones (1952), poesía. Memorias de poco tiempo (1954), poesia. Anteo (1956), poesía. Las horas muertas (1959), poesia. Dos días de septiembre (1962), novel·la. Pliegos de cordel (1963), poesia.  Ágata ojo de gato (1974), novel·la. Descrédito del héroe (1977), poesia. Laberinto de fortuna (1984), poesia. Toda la noche oyeron pasar pájaros (1981), novel·la. En la casa del padre (1988), novela.  Copias del natural (1999), assaig  i articles.  Relecturas. Prosas reunidas (1956-2005),  Somos el tiempo que nos queda. Obra poética completa (2004 y 2007), Casa junto al mar. Antología (2008), poesia.. La noche no tiene paredes (2009), poesia.

Tant extensa obra li han merescut una nòmina de premis i guardons també extens. Destacaríem El Premi Nacional de la letras de l’any 2005 y el Premio Nacional de Poesía de l’any 2006, i tres cops el Premi Nacional de la Crítica, també els seus volums de poesia han merescut molts i diversos guardons aquí i a sudamèrica. La crítica ha considerat que els seus poemes tenen un acurat treball en el llenguatge cercant un lèxic molt determinat i també una certa sobrecàrrega en els formes.

La memòria i l’experiència vital de Caballero Bonald dóna per molt, com donaria per molt a qualsevol intel·lectual i literat que ha viscut un període de temps llarg, convuls però apassionant com és la segona meitat del segle passat amb tots els processos que es van viure. Si això, a més , es fa amb la qualitat literària que li es pròpia millora substancialment el final del producte. La capacitat d’evocació prou important i generosa , els propis personatges que van compartint espai i temps amb ell donen com a resultat una obra magnífica  que porta el títol adequat , ja no es tracte només de memòria sinó que la barreja de realitat i ficció ens dóna com a resultat una magnífica novel·la biogràfica.

Des de la guerra civil amb la duresa d’una postguerra fins a la mort del dictador es realitza tot un passeig pel panorama  cultural, la realitat política i els canvis que es van produint a la nostra societat. És  important i interessant  el que explica però ho és tant o més el com ho fa , amb un domini del llenguatge, amb un coneixement de l’estil i amb un treball de creació memorable. És una obra, densa i intensa, treballada, cercant una excel·lència explicativa d’una moments també  intensos de la història col·lectiva d’Espanya i de la seva presència cultural.

Caballero Bonald compromès amb la batalla per la democràcia també assenyala i explica les seves motivacions per participar en les necessàries accions en la política transversal  i els actituds cíviques que eren  necessàries per poder superar el trauma de la dictadura i les conseqüències a nivell personal i col·lectiu.

Un extraordinari volum que el propi autor s’encarrega de definir amb claredat: “ Las memorias vienen a ser la contrapartida de una crónica: son la fabulación de un mundo posible, basado en una serie de búsquedas selectivas – poéticas-, alentadas por la imaginación. La primera persona se fusiona de este modo con terceras personas para que, juntas, cuenten esta parte de la historia  que los historiadores no cuentan”.

Es pot dir més alt, però no més clar.

 

 

 

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: