El divendres passat vaig tenir el plaer de presentar a Llorens Llibres el llibre Mala Lluna del David Marín, un llibre interessant divertit i bon ben escrit.
Aquí hi deixo el text que va servir de base per la presentació.
No ens creguem tot el que ens diguin
Bona tarda , gràcies per la vostra assistència a la presentació d’aquest llibre i gràcies també, un cop més ,a ala Rosana per acollir-nos, com tantes vegada ha fet en aquets tipus d’acte que el que vol és aproximar a l’escriptor, l’autor al públic per tenir-ne una mica més de coneixement.
De David Marín les biografies professionals més o menys autoritzades en diuen:
(Barcelona, 1974) Periodista. Treballa a la delegació de Lleida del diari El Punt Avui. Anteriorment va treballar a les edicions de Barcelona, del Penedès i del Maresme d’El Punt, al qual està vinculat des de l’any 1996. A la revista Presència ha publicat reportatges sobre el grup armat EPOCA, la postguerra a Bòsnia, i més recentment sobre urbanisme i la gestió de l’aigua a Catalunya. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i ha publicat els llibres Les lluites de cada dia. Històries de CCOO (edicions DAU), La Gran Via a Sant Martí, història d’una transformació (AAVV Sant Martí de Provençals / Ajuntament de Barcelona) i Mataró, els perfils de la ciutat (Grup El Punt )
Vaig conèixer al David quan exercia de periodista en l’edició del Punt de Penedès i jo tenia una altra vida en el món de la política i per tant coincidíem sovint en actes públics que ell havia de cobrir i en les compareixences davant la premsa.
El feia i pensava llavors que era un periodista ,discret, sense buscar mai el protagonisme exagerat que a vegades tenen els que volen anar d’estrelles, seguidor atent a la les situacions que es presentaven i crec que un gran observador dels entorns de la notícia i per tant coneixedor de si el tema podria tenir un recorregut més llarg i amb repercussions que es podessin derivar cap a gratar més en el tema.
He de dir que sempre ens vam tractar amb exquisida cortesia, sense deixar de fer el que li tocava fer i fer-ho bé, i encara avui li agraeixo una columna de l’any 2003 que portava per títol : “I vosaltres no us baralleu!” per mi entranyable que es escriure , quan com alcalde em va tocar anar a explicar un conte, i ens vaig trobar amb una canalla de menys edat de la que m’havien dit i jo havia preparat el conte, me’n vaig sortir com vaig poder. Ell va ser molt benvolent.
Després ens hem vit ocasionalment i algun cop a les terres de Lleida on ara ell professionalment desenvolupa la seva feina i també hi fa la seva vida. Segueixo llegint forces dels seus articles a l’edició del Punt /Avui de els terres de Lleida on hi manté el blog : Històries de l’Oest .El blog de David Marín des de les comarques lleidatanes
Aquest estiu vaig saber que David Marín havia escrit un nou llibre, es tractava d ela seva primera novel·la Mala Lluna, editada per RBA-La Magrana , que és el número 47 de la seva col·lecció La Negra, col·lecció que la mateixa editorial defineix com : “La Negra”, és la col·lecció viva del gènere més àmplia del panorama editorial català. Referent en clàssics de la novel·la negra i policíaca, autors internacionals i autors catalans, volem donar sortida a l’explosió d’autors de gènere que estem vivint a Catalunya”.
He de confessar que la notícia de la publicació em va sorprendre , la veritat és que no associava la imatge que jo tenia, segurament parcial, del David Marín, tranquil, observador, incisiu en la pregunta amb la configuració de la novel·la negra. Però després de llegir la novel·la crec que la meva sorpresa estava mal dimensionada i mal direccionada. No calia sorprendre’ns, precisament les seves virtuts com a periodista que jo li atorgo i la mateixa feina del dia a dia el porten a tenir una diversitat de coneixements i viure un cúmul de situacions que ben segur donen per estructura un relat de novel·la i encara més de novel·la negra.
La realitat a voltes supera la ficció ho sabem i ho hem dit moltes vegades i per tant el coneixement la realitat pots portar a la ficció situacions que ben travades, ben treballades i ben narrades porten a l’exercici de desenvolupar una trama que esdevé finalment una excel·lent novel·la com és el cas de Mala Lluna que un cop llegida et sap greu haver-la acabat tant despresa. P er tant esperem des d’ara que ben aviat els protagonistes de la Mala Lluna troni a estar entre nosaltres per fer-nos passar una bona estona de lectura.
L’acció es desenvolupa entre Balaguer, la vall d’Àger i el parc astronòmic del Montsec, del El Parc Astronòmic del Montsec (PAM), en podem dir que es troba situat a la serra del Montsec, a cavall entre les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà a la província de Lleida. El PAM consta de dos elements principals: el Centre d’Observació de l’Univers (COU) i l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM). El Centre d’Observació de l’Univers es troba situat al municipi d’Àger (La Noguera), a una distància de 3,5 km del nucli urbà, al costat del camí que condueix al coll d’Ares.
Un dels astrònoms que treballen a l’observatori es trobat mort aparentment no sembla que hi hagi hagut violència, però tot és molt estrany i per afegir-hi més misteri el seu company en l’observatori també ha desaparegut. Davant l’incident es desplacen fins a l’observatori un trio de mossos d’esquadra que seran els que conduiran la trama d’investigació : el sergent Rull, un agent amb el colzes ( per no dir una paraula més gruixuda) pelats de fer investigacions, doblement arrelat al territori en el sentit de que es nascut en aquestes terres i per tant coneix el territori i per altra banda arrelat en el sentit de que té els peus sempre a terra i realista, està dotat, a més, d’una intuïció més que evident i reconeguda, fruit de l’experiència i la capacitat d’observació, – com és el cas paradigmàtic del descobriment d‘un manguis de poca volada com és l’Aurelles Llargues– que el porta a elaborar teories sobre la possible clarificació dels casos. En el llibre el mateix Rull s’autodefineix : “ Perquè ell no era cap sentimental . Si alguna cosa havia après a la vida era tenir ben subjectes les emocions. El seu cervell es movia a còpia de fets i raonaments , no de sensacions . El cor fred, el cap clar, la mirada sempre endavant. La tenia ben ensenyada, la seva ment, que ni tan sols somiava a les nits. Poques vegades es despertava amb el record d’un somni”.
Completen el trio l’agent Núria Riu preparada per l‘Europol i amb ganes d’aprendre , segurament podria trobar una destinació més còmode per se sent molt vinculada al grups i a la capacitat d’escatir els misteris dels casos, i el caporal Coscubiela , el “Cosqui” un “veteranu” amb molta mili i amb un deix sorneguer que junt amb la seva capacitat de reflexió i filosofar ajuda a donar una visió peculiar de la investigació.
Aparentment la mort no sembla violenta però Rull amb la l’experiència fa que en l’autòpsia hi hagi també una anàlisis de la sang i aquí es on troben la causa, un component químic , present en productes que es fan servir a granges que pot produir asfixia letal.
La investigació es centra en les possibles causes de la mort de l’astrònom i també del perquè de la desaparició del seu company del qui no se’n sap res i s’organitza la recerca al massís del Montsec , una vasta extensió de terreny que fa difícil la recerca.
Unes anomalies en la direcció del telescopi que apunta a Amaltea creen una certa sorpresa. I qui és Amaltea, segon la mitologia grega va ser al dida de Zeus i se la representa com una nimfa que dóna llet a Zeus o bé directament com una cabra que alleta al cap dels deus. Diuen que Amaleta en al seva versió de Nimfa va omplir una banya trencada de la cabra que l’acompanyava de flors i fruites i la portava a mateix Zeus , d’aquí va sorgir l’expressió el corn de l’abundància o al cornucòpia. De cercar abundància , la riquesa, el diner sigui com sigui i al marge de la legalitat , també va la novel·la.
Amaltea és també però un programa de satèl·lits de comunicacions per descobrir vida extraterrestre.
Amb el mort damunt la taula l’equip del sergent Rull comença a buscar informació, moltes dificultats per trobar pistes i motius de la mort de l’astrònom, però al cosa es complica quan es troba el seu company també mort en estranyes circumstàncies també amb la mateixa intoxicació letal a la sang. Més complicacions i més camins a esbrinar.
Els entorn familiars són investigats i la companya d’un dels astrònoms morts indica que en el seu compte hi ha hagut un ingrés de diners atípic i també l’estat anímic del mort més eufòric que en altres ocasions i repetint en alguns moments el nom Tanzània.
Sembla que aquí hi ha possible pista que els policies seguiran.
Entremig però es produeixen fets col·laterals però molt lligats a la investigació.
La visió d’unes llums estranyes al Montsec que van alertar a molta gent. Potser un meteorit? Potser ferralla d’alguna nau espacial? Potser arribada de persones d’altres mons com explica un curiós ufòleg que apareix per la contrada i que explica la seva teoria sobre una conspiració mundial dels governs per amagar l’existència d’altres habitants en altres mons. L’ ufòleg jugarà un paper interessant en tota al trama i també perquè amb les seves visions , potser ajuda a la investigació.
Els llums que es van veure porta a un seguit d’investigadors d’una missió internacional al territori per veure que és el que hipotèticament ha caigut i veure si es pot trobar algun indici de que era en els rastres que pot haver deixat .
Tot s’embolica.
I aquí hi afegim les vicissituds de sergent Rull que manté la investigació havent-se d’enfrontar a les pressions dels seus superiors i amb l’arribada d’un nou cap enfrontat històricament amb Rull i que sembla voler “ putejar-lo”. Per altra banda Rull manté un enfrontament amb la seva filla. La Patricia que en el final de l’adolescència i que comença a estudiar a al Universitat , que viu al límit el descobriment d’una vida carregada de possibilitats i freqüenta un companys també molt diversos, Rull la sobre protegeix i tutela de manera gairebé obsessiva volent sobreposar-se al seu propi trauma que encara el turmenta malgrat els anys que han passat . Les dues històries confluiran finalment.
La investigació passa per un recorregut que va des la mitologia grega fins les novel·les de Jules Verne passant per la guerra freda, les granges de porcs , els buscadors de residus d’armament de la guerra civil , les revolucions a l’Àfrica, submarins russos, tràfic de drogues , estrafolaris cercadors d’habitants dels nostres subsòls, i refugis antiatòmics. Un barreja d’impacte. I a més trames col·laterals lligades a uns secundaris de luxe que van introduint-se en la trama general de manera molt més que interessant.
Al final un cop de sort i els investigacions pormenoritzades del Rull, Cosqui i la Núria Riu arriben a treure l’entrellat de la complexa i enrevessada trama. Aconsegueixen aclarir els motius dels assassinats i també impedir que l’assassí segueix matant en un primer final espectacular i carregat d’acció.
El trio ha hagut de superar la pressió dels seus comandaments, la presència de la premsa llençant algunes hipòtesi alarmants i carregades de misteri, la possible arribada dels extraterrestres i la filla del Rull que sembla que vulgui amargar al vida del pare amb alguna actuació poc meditada i també feta des d’unes circumstàncies poc habituals. Tot això i molts més han de superar els mossos encarregats del cas per arribar al final amb el triomf del bo i naturalment amb la derrota del dolent i la supervivència dels espavilats.
Però el final de veritat, el que passa un any més tard és sorprenent, et fa expressar espontàniament un Osti que bo! I et fa tancar el llibre amb la recança de potser amb unes quantes pàgines més els dubtes que et pot haver generat es resoldrien i que ben segur poden donar per unes quantes pàgines més i possiblement per una segona part de la novel·la.
El sergent Rull, el Caporal Coscubiela i l’agent Núria Riu tenen tota al fusta per seguir investigant i donant més planes de bona novel·la negra.
En el llibre en els primeres planes hi ha dues afirmacions que crec que són clau pel desenvolupament de tota al narració.
El sergent Rull li etziba a la Núria:
–No tingos fills ,Núria – va dir l’agent que conduïa el Patrol sense distintius a l’observatori -. Viuràs més anys.
La clau de volta de l’estat anímic del Sergent Rull es bàsic en la història i sobretot quan es van descobrint els seus personals dimonis interiors i el sentiment de culpabilitat que porta des d efa molts anys i que en part genera el seu comportament amb al filla.
L’altre gran frase és la que pronuncia el caporal Coscubiela : -Aquest és el drama de l’home- va sentenciar el Cosqui mentre llençava el got de plàstic a la paperera- Ens dediquem a explorar el cosmos quan encara no coneixem l’anima humana” Quanta raó té el caporal i seguint la lectura de la novel·la ens adonarem que hi ha molta exactitud en els coneixements i encara no som capaços de saber com evoluciona, com respon, com ens sorprèn l’ànima humana i com aquesta actua i es mou en el marasme de les relacions, dels sentiments ,de les actituds…etc.
Aquesta és la primera novel·la del David i supera l’expectativa d’un primer llibre de ficció amb nota. Està molt ben escrita domina amb destresa el llenguatge i el fet d’alguns dels personatges parlin en Lleidatà (? es pot dir així,oi?) li dóna una proximitat i una complicitat entre personatges i lectors. Té també l’habilitat de descriure els paisatges que gairebé visualitzes els elements propis del territori, l’aspror d’alguns indrets, o la espessor dels boscos ,les boires, l’aigua neu a les alçades, en fi que l’autor ens fa un autèntic passeig pels seu territori, el que coneix i en el que escriu habitualment. Té ofici i per tant aquets ofici el trasllada al llibre i fa que llegir Mala lluna sigui un plaer.
Ja hem dit que aquesta és la primera novel·la però cal dir , que és un bona novel·la, que recull els elements que conformen el gènere de novel·la negra però també hi ha elements més generals que li donen una perspectiva de ficció més àmplia, sense deixar la categoria de novel·la negra..
La novel·la està carregada d’informació científica, històrica, i s’intueixen també els coneixement dels mètodes de la policia i també d’un cert coneixement intern del funcionament de la policia tot plegat ens dóna una visió molt més àmplia que l’estricte trama narrativa.
I a més creiem que la novel·la conté els elements necessaris per esdevenir una novel·la rodona, una molt bona narració i un projecte novel·lesc reeixit.
Alguns aspectes que ens fan afirmar que al novel·la té molta qualitat.
- Un bon argument. Mala Lluna té un bon argument, un fil conductor ben travat i lligat , unes giragonses que alhora compliquen el relat però aclareixen aspectes foscos de la investigació. No perd en cap moment ritme i va pujant la tensió fins el castell de foc final. Marín ordeix una trama coral i complexa però que en el transcurs del relat es va desentrellant amb facilitat i la narració flueix amb tranquil·litat augmentant l’interès per seguir llegint fins el final.
- Uns personatges creïbles. Que una novel·la ens enganxi ve donat en part per la capacitat de que els personatges ens enganxin també, que siguin creïbles, que tinguin les mateixes virtuts i vicis que tenim nosaltres , que generin empatia i que no hi hagi cap dosis de sobrenaturalitat poc acceptables. Aquí els protagonistes tenen aquesta credibilitat, són humans amb els encerts i errors que tots cometen. Tenen els seu propis dimonis i malden per treure-se’ls per damunt. Els records del passat en el cas e Rull, la convivència familiar més aviat difícil del Cosqui i els encara molts dubtes que té la Núria. En definitiva poden ser veïns nostres i en ells hi podem veure reflectits molts dels sentiments que puguem tenir nosaltres, fem seus els seus conflictes, les pors personals i familiars.
- Uns secundaris de luxe, alguns més que entranyables i altres més avist detestables com a la mateixa vida Tenen una participació més que activa en la trama. Hi trobem l’estrafolari ufòleg que ens aporta la part més imaginativa del succés, el peculiar pastor Jaumet que viu gairebé aïllat amb dots d’artista pintor que reflexiona sobre com passa a la vida sentint-se volgudament allunyat de la civilització urbana tal i com la coneixem. La filla d’en Rull la Patrícia que viu al límit , vol descobrir el món que s’obre davant d’ella en plena llibertat, i naturalment té un costat fosc on hi trobem un parell de perdedors, L’Albert de qui esta enamorada que és de casa bona i sembla que ho tingui tot però necessita encara més i un dels personatges més entranyables El Pellofes desafavorit en tot, físicament, en la feina en al família, sap que és un perdedor nat i secretament enamorat de la Patrícia posa de tant un punt de realitat a la fosca gola en que tots tres es situen.I encara més, un granger malcarat que fa una troballa clau en la trama. L ’ufòleg Estanislau Peris que hi posa la nota més surrealista de la narració amb els seus estudis sobre al vida extraterrestres i intraterrestre i les seves pròpies investigacions que l’arribaran a posar en perill. , i no ens podem deixar a l’Aurelles Llargues, un noi que esdevé com una mena “d’obra social” del sergent Rull que el va treure d’una delinqüència de baix nivell i que ara ,de tant en tant, fa alguns serveis no massa ortodoxes per la mateixa policia.Són un conjunt de personatges que tenen vida pròpia en la novel·la i donen més rellevància a la narració global. Molt ben trobats tenen la mateixa empatia – no tots ,clar- que els mateixos protagonistes i la història de cada un d’ells dóna segur pe una nova novel·la.Uns bons secundaris fan encara més grans els protagonistes i això és el que passa a Mala Lluna
- Hi ha a la novel·la una excel·lent descripció dels paisatges i també dels ambients , les boires que poden ser la paisatge però també en les investigacions. Hi ha una feina exhaustiva d’informació no sols sobre astronomia i els aspectes que són claus en la trama sinó també un excel·lent tractat de química orgànica i dels components del productes de granges amb els que un assassí sofisticat pot fer festa major.
- El llibre tracta els personatges amb un alt nivell d’humanitat, és a dir el personatges i la seva circumstància són presentats com un tot. Sabem les preocupacions que tenen, sabem de les picabaralles entre els comandaments , sabem de els intrigues a dins del cos policial amb velles històries mai tancades i que ens agradaria conèixer, sabem de la solitud i el desencaix social d’alguns personatges, coneixem , els nivells suportables de corporativisme entre el cos policials, sabem de la pressió de la premsa i de les autoritats que davant una possible crisi diplomàtica es volen treure – i millor mai dit – el mort del damunt , intuïm com la jutgessa en qüestió també s’espolsa les responsabilitat però aposta pel Sergent Rull i li fa confiança… Personatges com he dit creïbles, que generen comprensió empati i fins i tot els “dolent” cauen bé.
- Un llibre amb una trama rodona, que tanca totes les qüestions que s’han plantejat i n’obre d’altre que potser tindran continuïtat , això ja depèn de les ganes i l’estat d’humor de l’autor.
- La novel·la enganxa això ja és important, es nota l’ofici de l’autor amb els llenguatge col·loquial malgrat en alguns moments tracti temes espessos per la comprensió del lector mitja,uns personatges que es fan familiars i amb els que voldries tenir-hi més contacte i veure com poden resoldre altres casos.
L’agent Núria Rius pensant amb la relació que ha tingut amb el seu pare fa una declaració que ben bé podria ser una base prou sòlida per resumir el llibre “ El pas d’una generació a la següent no és cap passeig plàcid: és un moviment sísmic on es decideix el destí de les persones, un esborrany que posa a prova la consistència de l’univers i fa tremolar els fonaments de la humanitats i així un cop i un altre”
I això val per ella mateixa per la història del sergent Rull i la seva filla que condiciona el cas de l’assassí dels astrònoms en que també hi ha una relació potser mes de cobdícia compartida entre pare i fill.
En definitiva.
Llibre excel·lent del que recomanem fervorosament que el compreu i el llegiu.
Crec , que no m’erro si afirmo que us ho passareu bé i demanareu a l’acabar a on cal signar per un retorn ràpid del sergent Rull, del caporal Cosqui , de l’agent Núria i sobretot, sobretot del Pellofes.
Vng, 26.02.16
Llorens llibres