De moment aguanta.. i que duri!.

by

Tota la vella (rància?) guàrdia en contra

Els anomenats “barons” , petits reietons que ostenten el poder territorial segant l’herba de sota els peus.

Els que ambicionen el seu lloc llençant-li pilotes per descol·locar-lo i ocupar l’espai que l deixi huit

Però resulta que Pedro Sánchez ha aguantat tots els embats i avui Pedro Sánchez recorda al japonès senyor Daruma, aquell ninot que com que la seva forma és arrodonida, tot i que es por balancejar, no cau mai i sempre torna a la posició original, de manera que representa la perseverança i l’esforç.

Ei! I això no s’ha acabat segur, de moment treva i descol·locats els barons es replegaran temporalment.

Doncs sí amb perseverança i esforç ah mantingut el full de ruta d’intentar una investidura anunciant al Consell federal que el PSOE sotmetrà a una votació dels militants el seu hipotètic acord per arribar al Govern.

Amb aquesta iniciativa Sánchez llença un clar desafiament per una banda es vol alliberar de la pressió dels barons territorials  i després tanca definitivament la porta a la vella guàrdia que ha conspirat per eliminar-lo o per fer aquesta mena de poti-poti amb el PP per mantenir l’estatus-quo ja periclitat.

Però els atacs més importants han vingut de la premsa i de les editorials de la majoria dels de diaris de Madrid, i potser el més dur ha vingut precisament del diari El País, diari que casualment era el diari havia entrevistat  a Felipe González fa poc dies.

El diari madrilenys era contundent en l’editorial que porta ja el significatiu títol de : El PSOE no es la CUP:

“Lo más criticable de este anuncio teatral es que añade problemas a la búsqueda de una solución estable para España, que es lo que importa a los ciudadanos. Pero hay otras razones para censurar a Sánchez por su arriesgada iniciativa. Primero, porque deja en evidencia su falta de liderazgo. Esa tendencia de acudir a las bases cuando el dirigente tiene problemas es recurso de políticos mediocres y de organizaciones populistas, no de un partido serio y comprometido en la gobernabilidad de España. Hacerlo, además, sin contar con los demás dirigentes del partido —peor aún, burlando su autoridad, puesto que se había reunido con ellos días antes y no les informó de sus planes— significa desconfiar de la democracia interna del partido y saltarse a la torera las reglas del juego. Dinamitar las estructuras por discrepar de una decisión muestra poca responsabilidad de parte de Sánchez”

Deu-n’hi-dó , però curiosament mentre a altres països, i posem el cas d’Alemanya com a exemple, aquesta mesura de consultar a les bases s’ha exercit amb tota normalitat com va fer el SPD abans de fer el pacte amb la senyora Merkel i va ser elogiat per gairebé tothom ara resulta que aquí això no és de rebut i acaba essent vit com un signe de feblesa, o com un exercici e demagògia i de dividir al partit.

Vet aquí les paradoxes de la política

Quin interesso defensa determinada premsa?

Sortosament per Sánchez també hi ha hagut veus “amigues” dins de la mateixa premsa. José Antonio Pérez Tapias ( invocat moltes vegades aquí) publicava un article a El Periódico Davant la por, ¡esquerra!. molt positiu:

“El que vam veure ahir en el comitè federal del PSOE, darrere de les declaracions rituals, va ser la confrontació entre deixar-se atrapar per la por i apostar per nous camins per anar democràticament més enllà de certes formes de servitud. És la confrontació interna en què es troba el partit davant la qüestió de com afrontar el debat d’investidura per a la presidència del Govern d’Espanya, perquè l’antagonisme se situa entre els que recolzen el secretari general, i candidat, a avançar cap a un possible govern de canvi mitjançant un pacte d’esquerra, d’una banda; i els que, de l’altra, es repleguen sobre posicions que de fet suposen, encara que sigui indirectament, via lliure a un govern de la dreta –després de quatre anys de govern del PP amb un dur ajust econòmic, l’atac a l’Estat del benestar, la reducció de les llibertats, la permissivitat davant la corrupció i la desastrosa passivitat davant la crisi de l’Estat a Catalunya–. I resignar-se a eleccions anticipades sense intentar pacte d’esquerra ja és donar-li joc a la dreta.”.

Si el rei li encomana a Sánchez intentar la investidura abans o després de que Rajoy o intenti o declini, veurem el reals suports de Sánchez i si és possible obrir un nou període polític a Espanya.

Intentar-ho és una obligació per no frustrar l’esperança d’una bona part de l’esquerra

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: